Dissabte:

En el Reich:

A Polònia:

En el quarter general de Rastenburg, Adolf Hitler va informar als seus comandaments militars sobre la nova operació militar que havia planejat per aquella primavera, l’Operació Blau. En primer lloc s’havia de capturar la ciutat de Vorónezh, a la riba del Don i, a continuació, la ciutat de Stalingrad, a la riba del Volga. Més al sud, s’havia d’arribar fins les muntanyes del Caucas a principis de setembre. Després de la derrota dels exèrcits soviètics, s’hauria de construir un mur oriental al llarg del Volga, on a l’altra banda hi haurien les restes de les forces soviètiques, que haurien de ser atacades quan tinguessin més poder.

A Alemanya:

A la nit, 234 bombarders Wellington, Lancaster i Stirling de la RAF varen bombardejar la ciutat de Lübeck en dues onades d’atac amb bombes explosives enormes i bombes incendiàries. El 50% de la ciutat va quedar destruïda, 1.425 edificis varen quedar totalment destruïts i 10.000 més varen quedar danyats; 312 persones varen perdre la vida i 785 varen resultar ferides; i 15.000 alemanys es varen quedar sense llar. Dels 191 bombarders que varen arribar a la ciutat, només 12 varen ser abatuts. Quan Hitler va tenir notícies del bombardeig es va enfadar molt i va demanar portar de Sicília dos grups d’avions que haurien de bombardejar els centres històrics de la Gran Bretanya.

---

A Berlín, Joachim von Ribbentrop es va reunir amb l’ambaixador Hiroshi Oshima per aconseguir que els japonesos ataquessin als soviètics al mateix temps que s’engegava la nova Operació de Hitler. L’Estat Major alemany enviaria en els seus homòlegs japonesos una proposta concreta per un atac japonès contra Vladivostok que arribaria fins al llac Baikal. Els japonesos no varen interessar-se per l’oferta.

A Àustria:

A Viena, Joseph Goebbels es va reunir amb el rei Boris de Bulgària en el Palau Belvedere durant dues hores. El monarca li va mostrar la seva fidelitat cap a Alemanya. Durant aquella jornada, Goebbels va ser informat sobre l’assassinat de jueus en el Govern General i de la represa de les deportacions que sortien de Berlín, interrompudes des de feia dos mesos. Precisament aquell dia va sortir de la capital un comboi amb 985 jueus direcció a Piaski, en el Govern General. Aquell mateix dia, Goebbels va ordenar que s’eliminés als jueus de l’anuari telefònic de Berlín.

A França:

A primera hora els britànics varen engegar l’Operació Carrossa. La RAF va bombardejar Saint-Nazaire, i comandos i unitats navals britàniques varen irrompre amb el destructor Campbelltown el port de la ciutat francesa, únic en la costa de l’Atlàntic, que podia aixoplugar al cuirassat Tirpitz. El comboi britànic va aconseguir confondre a les patrulles de vigilància, però quan es trobaven a un quilòmetre i mig del port varen ser descoberts. L’artilleria del port va començar a disparar, però el Campbelltown va penetrar pel moll i es va estavellar contra el dic. Aprofitant la confusió, les llanxes varen atacar a la resta de les instal·lacions. En total varen matar a 400 alemanys, molts d’ells sota el seu propi foc creuat. Els alemanys, després d’uns primers minuts de pànic, varen contraatacar i varen enfonsar la majoria de les llanxes. Els qui varen aconseguir saltar a l’aigua no varen tenir més remei que nadar direcció als molls. Poc després, el capità de fragata Ryder va ordenar la retirada. Només vuit embarcacions varen aconseguir sortir del port amb 271 homes a bord. Les deu embarcacions restants varen ser enfonsades. Dels 611 comandos britànics que varen participar en l’Operació, 250 varen morir i pràcticament tots els demés varen caure presoners. També varen morir en l’assalt 185 mariners britànics i 300 obrers civils francesos sota foc alemany. La imatge del vell Campbelltown encastat en el moll havia de ser utilitzada per la propaganda alemanya i per això es varen cridar als fotògrafs alemanys perquè fotografiessin el destructor. Però a mig matí, quan els alemanys varen entrar a dins de l’embarcació per inspeccionar-la, es varen trobar amb unes càrregues de dinamita que varen explotar. La detonació va ser tan gran que va partir la nau en dos i va destruir completament el dic sec i va provocar a més la mort de 200 alemanys. Els alemanys varen tardar més d’un any i mig en reconstruir les instal·lacions i el capità Ryder va ser condecorat amb la Creu Victòria. Tot i que els Aliats varen aconseguir el seu objectiu, encara que amb un número molt elevat de baixes, els alemanys varen vendre-ho a l’opinió pública com una derrota aliada.