Diumenge:

En el Reich:

A Polònia:

En el quarter general de Rastenburg, a la nit, Adolf Hitler va fer al·lusió a la consideració que gaudien a l’Edat Mitjana els comercials i els artesans i estava convençut de que el descrèdit del moment era per culpa dels jueus. El dictador va defensar que la Lliga Hanseàtica també era una concepció de dret i que gaudia de bona reputació, tant a l’interior del país com a l’estranger, i que havia inspirat a tota l’activitat comercial i industrial de l’Edat Mitjana. A continuació, Hitler va acusar als jueus, a qui va definir com depravats mentals, de posar-se en els assumptes econòmics d’aquell moment amb la llei de l’oferta i la demanda, i va assegurar que durant els últims dos segles havien fet descendir el comerç alemany. Per aquest fet, demanava un cop més eliminar al jueu. El líder alemany els va confessar que durant un temps havia patit de fístules i que el dolor era tal que fins i tot va pensar que patia un càncer i per aquest fet havia redactat el seu testament hològraf. Però després de redactar-lo a mà va saber que a una (dona gran l’hi havien declarat nul el testament perquè havia sigut redactat en paper enlloc d’estar escrit a mà i que ho havia trobat una bogeria i per aquest fet havia cridat al ministre de Justícia, Frantz Gürtner, i li havia demanat que corregís aquella norma a través d’un simple decret. Hitler també els va assegurar que ell per principi rebutjava les herències perquè se’n beneficiés el NSV ( l’organització d’obres socials del NSDAP), però va criticar que perquè aquesta entitat rebés tal herència necessitava la seva firma reconeguda per un notari. Després d’acusar que aquest sistema tenia influència jueva, Hitler va declarar que sempre faria tot el que pogués per convertir els estudis de Dret perquè s’adaptessin a les nocions del moment. El dictador va afirmar a més que faria tot el possible perquè els jutges no formessin part de l’elit i va prometre que en reduiria el nombre i només deixaria els jutges que estiguessin profundament convençuts de que el Dret no hauria de garantir al particular contra l’Estat i que assegurés que Alemanya no s’enfonsés. El líder alemany va assegurar que el difunt Gürtner no havia aconseguit tal propòsit perquè precisament era jurista i els va confessar que havia tingut que fer un gran esforç per posar com a ministre una de les persones que l’havia fet empresonar després del Putsch de 1923. Tot i dir que no havia trobat ningú millor per al càrrec de ministre de Justícia que Gürtner, Hitler va afirmar que els tres únics que havia conegut durant els anys 20 que valien la pena eren Von der Pfordten, Pöhner i Wilhelm Frick. De Frick va relatar que s’hi no hagués sigut per ell probablement no hagués sortit de la presó, però també va dir que existien una categoria de nacionalsocialistes que, en cert moment, havien fet grans coses pel partit nazi, però que en aquells moments no podien desprendre’s dels seus perjudicis. El dictador també els va recordar que Dietrich Eckart havia sigut qui havia vist més clar el món dels juristes, ja que ell mateix havia estudiat Dret durant un temps i que havia deixat tals estudis per “no convertir-se en un perfecte imbècil”. Per aquest fet i recordant a Eckart, Hitler va assegurar que era precís considerar a tot jurista com un ésser de naturalesa deficient.    

A Alemanya:

Joseph Goebbels va atacar en un article en el Das Reich al mercat negre i va anunciar dos casos de penes de mort imposades a estraperlistes.

---

La Wehrmacht va emetre un comunicat senyalant que l’hivern podia considerar-se com acabat.

---

Aquell dia es va posar en servei el primer trajecte París–Auschwitz que portaria tantes víctimes. Al mateix temps, l’oficina principal de l’associació de la Reichsvereinigung a Baden Westfàlia, situada a Karlsruhe, va escriure a la seva branca de Mannheim per informar-la de que, seguint les instruccions de les autoritats, 125 jueus de Baden s’havien de preparar per la deportació. La carta anava amb una llista de les persones que anirien a ser deportades i s’informava de que si algunes de les persones designades eren totalment incapaces de viatjar per motius de salut tenien que enviar d’immediat un certificat mèdic, tot i que s’advertia a la vegada de que no sabien del cert fins a quin punt les autoritats estarien disposades a canviar les ordres donades. 

---

Per Alemanya i Europa van circular rumors de que Philippe Pétain desitjava que Pierre Laval tornés a formar part dels seu govern.

En el front oriental:

L’oficial alemany encarregat d’enterrar als caiguts de la Leibstandarte va comunicar que sis membres de la 3º Companyia LAH havien aparegut assassinats a l’antic quarter general de la GPU de Taganroga. Els seus cadàvers havien sigut trobats dins d’un pou i havien sigut sotmesos a un examen mèdic. El comunicat facultatiu deia que en aquells homes els hi faltaven quatre dits de la mà dreta, tenien fractures múltiples en el crani, ruptura de la columna vertebral…, aixafament de l’estèrnum…  

A la Gran Bretanya:

El govern britànic va anunciar el seu propòsit de concedir a l’Índia un status de semi-independència quan acabés la guerra.

A l’Atlàntic:

Al matí, quatre embarcacions aliades que es dirigien a la Unió Soviètica, que navegaven sense escorta després de perdre’s en una tempesta, varen ser atacats i enfonsats pels submarins alemanys. A continuació es va produir una batalla entre l’escorta i els submarins que va acabar amb dos U-Boots enfonsats.