Dimarts:
En el Reich:
A Polònia:
En el quarter general de Rastenburg, durant el sopar es va parlar de l’atemptat que havia patit l’ambaixador Franz von Papen a Ankara. Adolf Hitler va afirmar que la mentalitat russa era diferent a l’Occidental perquè havien procurat que l’assassí perdés la vida i els va relatar com s’ho havia fet l’autor de l’atemptat per intentar assassinar al seu ambaixador. El dictador llavors els va assegurar que preferia com aliats als búlgars i que per aquest fet estava disposat a concloure un tractat comercial amb Turquia en el qual haurien de proporcionar-los armes i municions. Aquest tractat els hauria de servir en els turcs per garantir la inviolabilitat dels estrets i la totalitat del seu territori i poder-se defensar dels soviètics. Hitler llavors va criticar de que a Bulgària tot era massa incert perquè, segons ell, el país estava massa influenciat pel paneslavisme i es sentia atret per Rússia encara que aquesta fos bolxevic. Tot i reconèixer que Boris III era per ell un home intel·ligent i astut, no confiava en que pogués garantir l’estabilitat del país.
A continuació, Martin Bormann va fer una reflexió sobre Enric I i Hitler es va envalentir per parlar de la política alemanya a l’Est. El dictador va confessar-los que aquesta política no tenia precedents a la història, ja que ara era una lluita a vida o mort. Els va explicar que en l’època imperial antiga els alemanys de l’època havien mirat cap al sud, a la zona Llombarda, enlloc de mirar cap a l’Est, i no va descartar que en un futur les següents generacions alemanyes tornessin a mirar cap al sud. Relatant-los les seves reflexions sobre l’època imperial, va defensar un Estat sòlidament organitzat i la figura de Carlemany com el continuador del llegat de l’Antiga Roma. Parlant de l’actual època, els va confessar que el títol de canceller del Reich ja havia perdut tot el seu sentit, ja que en l’Estat nacionalsocialista el líder del país s’havia de nomenar Führer, tot i que va admetre que quan ell morís s’hauria de canviar el concepte i la paraula de Führer en un sentit uniforme. Parlant del mateix tema però traslladant-lo en l’època de Napoleó Bonaparte, el dictador va afirmar que havia sigut un greu error de Napoleó fer-se anomenar Emperador i no conservar el títol de Primer Cònsol, renegant dels seus antics companys jacobins, i va criticar les formes de l’Emperador cors, a qui va acusar de corrupte i dèbil per elegir a la seva família en diferents càrrecs de l’Estat. Pel contrari, Hitler va lloar una vegada més la figura de Frederic el Gran contraposant-la amb la de Napoleó. Continuant amb el mateix fil però tornant en l’època actual, Hitler els va reconèixer que col·locar al millor al capdavant de l’Estat era el problema més difícil de resoldre i va criticar tant el sistema republicà com el monàrquic. El dictador va dir que era necessari vigilar que el cap de l’Estat no patís la influència de la plutocràcia i tingués el suport de les arrels del poble i va posar dos exemples de dues maneres de governar que trobava correctes: el papat i la Constitució de Venècia. També va criticar que els adolescents poguessin ser caps d’Estat com passava en les monarquies i va posar l’exemple de Miquel de Romania, de qui creia que no sabria governar sense Ion Antonescu. Parlant ara del Reich, Hitler va declarar que el Reich tenia que ser una república, amb un cap d’Estat elegit i dotat d’autoritat absoluta, i elegit per un Senat que tindria poders limitats i amb una composició no permanent. Aquest nou Führer havia de ser elegit in camera i no en un lloc públic i el partit, l’exèrcit i el cos de funcionaris de l’Estat haurien de prestar jurament al nou cap d’Estat al cap de tres hores de la seva elecció. El NSDAP, les SA i les SS només haurien de tenir la funció de garantir l’aplicació de les lleis i no s’haurien de preocupar per les qüestions polítiques. Segons el líder alemany, la separació més rigorosa entre el legislatiu i l’executiu tenien que constituir la llei suprema pel nou cap d’Estat i va assegurar que un Estat fundat sobre tals principis podria durar vuit o nou segles.
Els alemanys varen deportar 6.000 jueus al camp d’extermini de Belzec provinents de Stanislawow.
A Alemanya:
Joseph Goebbels va ser informat per telèfon de que a la ciutat de Lübeck s’havia perdut el 80% de la seva part antiga per culpa dels bombardejos del 28 de març.
El Sturmbannführer SS Georg Kiesel va informar a Berlín de que no hi havia dubtes de que la Wehrmacht intentava destituir al Gruppenführer Harald Turner, que actuava com a cap administratiu de guerra a l’Estat Major del comandant plenipotenciari a Belgrad, perquè no el volien tenir a Iugoslàvia i es creia que era massa perillós com a cap del SS. Turner era un nazi fanàtic i un declarat antisemita.
Els alemanys varen fer entrar en vigor el nou Decret del Treball on s’exigia classificar els deportats als camps de concentració entre els que eren aptes per treballar i els que no.
A Java:
Al sud, els japonesos varen aconseguir entrar a Ceram i varen obtenir la seva conquesta més meridional: el territori australià de l’illa Christmas, on un centenar de soldats britànics es varen rendir. Però l’illa no els va servir per gran cosa als japonesos, ja que era petita i plena de roques, fet que feia inviable construir-hi una pista d’aterratge. Quatre dies més tard la varen abandonar.
Diari del Tercer Reich 