2 d’abril de 1942

Dijous:

En el Reich:

A Polònia:

Al migdia, Adolf Hitler va explicar un altre cop que considerava a Boris III intel·ligent, ja que havia rebut una “bona educació” per part del seu pare, el tsar Ferran, i va assegurar que si l’haguessin tingut a ell enlloc del kàiser Guillem II la Primera Guerra Mundial hagués tingut lloc el 1905 i no s’hauria produït el “desastre” de 1918. Després de narrar-los com havien intentat assassinar al tsar búlgar, Hitler els va explicar com havien volgut suïcidar-se els autors de l’atemptat fallit contra Franz von Papen i els va confessar que ell no havia aprovat mai l’assassinat (suïcidi) en les lluites polítiques perquè ho considerava inoportú.

Durant el sopar, Hitler els va narrar que no suportava el servei de protocol i va confessar-los que ho trobava inadequat per quan venien “vells senyors” a visitar-los i trobava més convenient que enlloc d’anar de recepció en recepció estiguessin en companyia de dones belles com Lili Dagover, Olga Tschechowa i Tiana Lemnitz. Tornant a lloar a Boris III, Hitler va explicar-los que per aquest motiu el monarca quan havia vingut a Berlín havia demanat allotjar-se fora de tot caràcter oficial. Parlant del monarca búlgar, el dictador va afirmar que els monarques balcànics no podien abandonar el país més d’una setmana perquè es jugaven perdre el tron per les constants revolucions i atemptats. Tornant a criticar al protocol polític, Hitler va dir que trobava una bestiesa que els seus invitats no poguessin estar més temps en els museus contemplant les obres exposades i va contraposar-ho amb el protocol que es feia servir a París, on es permetia una llarga estada al museu Quai d’Orsay i d’una gran recepció a l’Eliseu. També va defensar que els invitats que vinguessin a la capital poguessin tenir amants. El dictador llavors els va explicar que quan va visitar la ciutat de Roma, Benito Mussolini havia procurat que tingués tot el temps necessari perquè pogués contemplar les obres d’art que l’interessaven i, per aquest fet, va dir que havia demanat a suggeriment de Hermann Göering, que tots els polítics italians que arribaven a Alemanya tinguessin un mínim de protocol com a gratitud al gest.

A Alemanya:

El Govern va rebre un informe de Lubeck, bombardejada el 28 de març de 1942, on detallava que havien quedat destruïdes l’església de Santa Maria, juntament amb el famós quadre de la Dansa de la Mort, l’església de Sant Pere i les cases senyorials. A més, la catedral havia quedat destrossada però, en canvi, havien quedat en perfecte estat les esglésies de Santiago, de Santa Catalina i la de Santa Aegida (aquesta només va patir algun desperfecte), el museu de Santa Anna, la Biblioteca i l’Arxiu de l’Ajuntament, l’hospital de Sant Àngel i les portes de Burg i d’Holsten.


El Govern va rebre un informe secret procedent dels Estats Units que deia que segons un testimoni presencial la Unió Soviètica es trobava en una mala situació per la falta d’aliments.


Els nazis varen guillotinar a Ewald Schlitt després d’haver sigut sentenciat a mort. Schlitt havia sigut condemnat a només 5 anys de presó per una agressió que, segons la versió d’un diari, havia causat la mort de la seva dona en un manicomi. El tribunal va declarar que Schlitt havia patit un estat de bogeria transitòria. Però quan Hitler va llegir la notícia en un diari el 21 de març es va enfadar i va ordenar a Schlegelberg celebrar un nou judici que el va condemnar a mort.

A Polònia:

Del gueto de Lódz ja havien sigut deportats 34.073 jueus al camp d’extermini de Chelmno

En els Estats Units:

El portaavions nord-americà Hornet va sortir del port de San Francisco per atacar als japonesos per venjar-se de l’atac de Pearl Harbor.

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.