Dijous:

En el Reich:

A Polònia:

Al migdia, en el quarter general de Rastenburg, Adolf Hitler va dir en els seus convidats que aquesta guerra, igual que en la Primera Guerra Mundial, estava estandarditzant la producció des del punt de vista tècnic i va demanar en el camp econòmic imitar als nord-americans i va posar l’exemple en la indústria automobilística, que, segons ell, a Estats Units produïen un número reduït de models de cotxes, però en sèries de tant grans que el preu unitari de fàbrica acabava sent molt baix. El dictador va demanar que després de la guerra tots els vehicles portessin el mateix motor, un Volkswagen de 28 cavalls, per respondre a les necessitats d’ordre militar. A continuació, Walther Hewel va parlar de les paraules crítiques de l’ambaixador italià Dino Alfieri, però Hitler els va dir que no es podia oblidar que l’ambaixador en el moment del putsch a Viena del juliol de 1934 s’havia declarat a favor d’Alemanya i va demanar-los que deixessin de banda les hipòtesis perquè, segons ell, no portaven enlloc. Després de parlar-los de la desastrosa campanya italiana a Albània, Hitler els va dir que considerava que en cas de tants errors en combats s’havia de procedir a execucions sumàries als comandants de la unitat que estiguessin en retirada i no als soldats rasos.

Durant el sopar, Hitler va lloar un cop més la religió japonesa pel seu culte a l’heroisme i va criticar al cristianisme perquè la considerava una religió pessimista. El dictador va declarar que les doctrines de l’església catòlica eren absurdes i va definir l’Església d’hipòcrita i manipuladora. Es va lamentar de que persones intel·ligents conservessin el culte a l’Església i va afirmar que el manteniment de la moral del país havia d’anar a càrrec de l’Estat i no de les esglésies.

---

El governador Hans Frank els va dir en els seus subordinats del Govern General, que les ordres per la liquidació dels jueus procedien de l’autoritat més alta.

A Alemanya:

Després de que Hitler, sota recomanació d’Albert Speer, millorés el 13 de març les condicions dels treballadors civils russos que treballaven a Alemanya, Fritz Sauckel va revisar aquelles ordres per tal deixar clar el punt de vista racista del règim i per minimitzar les recomanacions de Hitler. Sauckel va deixar clar que si desobeïen les ordres serien entregats a la Gestapo i va avisar de que els russos es podrien convertir en una càrrega pel poble alemany i una amenaça per la salut. 

---

Tot i la intensa nevada i una temperatura de 12 graus sota zero, en el camp de concentració de Buchenwald no varen deixar d’arribar-hi transports sobre la neu. Alguns presoners varen morir congelats i altres varen tenir que ingressar a l’hospital de presoners amb greus congelacions.

A Itàlia:

El comte Galeazzo Ciano va assegurar en el seu Diari que abans Heinrich Himmler era un extremista, però que ara havia agafat el control del poble i desitjava un compromís pacífic. Sortien rumors de que Himmler volia la pau.

A les Filipines:

A les sis del matí, 12.000 soldats nord-americanes sota les ordres del general Edward P. King Jr. i més de 60.000 filipins es varen rendir als japonesos a Bataan després de que destruïssin el front defensat per Jonathan Wainwright. A les nou del matí, els guies japonesos varen conduir als nord-americans al lloc de comandament japonès per presentar formalment la rendició. El coronel Motoo Nakayama i el seu intèrpret personal es varen col·locar al capdavant d’una llarga taula i, a l’altre extrem, s’hi va col·locar el general King, que estava molt tens amb les mans sobre la taula. En començar la trobada, King li va dir que les seves unitats ja no podien combatre eficaçment, només sobrevivien amb 1.000 calories diàries, i que volia evitar un inútil vessament de sang. Nakayama li va dir a través del seu intèrpret que la rendició havia de ser incondicional i li va prometre que tindrien clemència amb els seus soldats. Poc després de la trobada, el president Franklin Delano Roosevelt va enviar un missatge on autoritzava la rendició nord-americana. Després de la rendició, els nipons van detenir a 78.000 homes de les forces nord-americanes i filipines que, mig mortes de gana, varen emprendre la coneguda marxa de la mort de Bataan. Dels 78.000 homes només 54.000 varen arribar al seu destí final, el Camp O’Donell.

A l’oceà Índic:

A Ceilan, l’almirall Nagumo va continuar amb la seva ofensiva. A les sis del matí, 85 avions japonesos es varen llançar sobre els objectius que tenien marcats. Els britànics de seguida varen respondre amb els seus caces, però va ser insuficient per frenar-los. Els britànics varen perdre a nou caces, més cinc Blemhein que varen intentar, sense èxit, atacar a la flota de Nagumo. A les 08:55, els japonesos varen localitzar el portaavions britànic HMS Hermes i un destructor i, en seguit, tres portaavions japonesos varen atacar-los i varen enfonsar tant el portaavions com el destructor. El HMS Hermes va ser tocat 40 vegades i es va enfonsar d’immediat amb 307 homes. 590 varen sobreviure. Tot i l’aparent triomf, els japonesos varen perdre en aquella ofensiva a cinc bombarders i sis caces.