Dissabte:

En el Reich:

A Polònia:

Durant el sopar, Adolf Hitler va insistir en els seus convidats que El mite del segle XX d’Alfred Rosenberg no fos considerat un reflex de la doctrina oficial del NSDAP i els va assegurar que des de que es va publicar s’havia negat a reconèixer el llibre com a tal. Trobava el títol poc encertat, ja que parlava més del segle XIX que no del XX i va afirmar que els lectors del Mite no eren els primers membres del partit nazi. El dictador va dir-los que només els seus adversaris sabien com era aquesta obra, ja que per exemple ell només l’havia fullejat superficialment perquè la trobava massa abstrusa. Hitler també va atacar la llibertat individual perquè considerava que només portaria problemes de gelosia entre el poble i va afirmar que el sentiment de solidaritat humana havia sigut imposat.  El líder alemany va lloar a Iosif Stalin en dir que no es podien escandalitzar pels seus mètodes brutals considerant el “nivell cultural” dels russos i considerava que el dictador soviètic havia actuat com calia perquè havia assegurat l’existència de la Unió Soviètica. Hitler va explicar-los que en els territoris ocupats de l’Est seria precís privar-los de tota organització estatal i mantenir-los en un nivell cultural molt baix per tal de que no tinguessin més deure que servir-los en el pla econòmic. Inclús va afirmar que seria necessari que cada poble tingués una església única i no una única església entre tots els pobles, com una secta particular. També va comentar que les feines de vigilància i de policia dels territoris de l’Est serien exclusivament pels alemanys, ja que no volia de cap manera la població autòctona tingués cap responsabilitat de manteniment de la seguretat, i va demanar que cap professor de la zona eduqués a aquests pobles, dels quals va dir un cop més que eren inferiors, ja que considerava que només se’ls havia d’ensenyar a llegir i a escriure. Pensava instal·lar un altaveu a cada poble per donar algunes notícies i per distreure a la gent amb música. L’única cosa interessant que trobava necessari invertir-hi seria en construir una xarxa de comunicacions per explotar la seva economia i per assegurar-ne el seu control. Per aquest fet també trobava recomanable que la gent de la zona aprengués els codis de circulació alemanys. El dictador considerava innecessari posar-los al corrent sobre la higiene per tal de que demogràficament no creixessin més i va prohibir qualsevol campanya d’higiene i de neteja en aquestes regions. També volia prohibir la vacunació obligatòria dels territoris ocupats, a més de que tenia clar que les consultes mèdiques només es destinarien als alemanys. Tampoc volia que aquestes persones tinguessin armes i va insistir en que la seguretat del territori només aniria a càrrec d’ells i no hi hauria ni milícies autòctones i policies autòctons. L’objectiu era, segons paraules de Hitler, que les colònies alemanyes superessin a la població local.

A Alemanya:

Joseph Goebbels va rebre un informe confidencial on explicava que el papa Pius XII havia fet una crida als bisbes espanyols perquè procuressin que Espanya es mantingués fora de la guerra.

A Eslovàquia:

Els alemanys varen començar la primera deportació de famílies jueves eslovaques als camps d’extermini.

A les Filipines:

En la Marxa de la mort, a les dues del migdia els 76.000 homes del general Edward P. King Jr. varen arribar mig morts de set a Balanga. Llavors, els presoners varen apropar-se al riu Talisay, i alguns guàrdies japonesos els varen deixar banyar i beure aigua. Altres, pel contrari, els varen obligar a seguir endavant direcció al camp O’Donnell. Dels 76.000 homes que es varen posar en camí, només 54.000 varen arribar al camp.