Diumenge:

En el Reich:

A Polònia:

Al migdia, Adolf Hitler va explicar en els seus convidats que en el moment que es va decidir que els Jocs Olímpics tindrien lloc a Berlín, Wilhelm Frick li va demanar que aprovés els plànols per la construcció de l’Estadi Olímpic. En aquells moments, segons Hitler, hi havia dos projectes: un amb un pressupost d’1.100.000 marcs i un altre d’1.400.000 marcs, i els va explicar que els autors de llurs projectes no sabien adonat de que els Jocs representaven per ells una ocasió per adquirir divises i augmentar el prestigi d’Alemanya a l’estranger. Per això, els va confessar que havia anunciat una primera despesa de 28 milions per la construcció de l’Estadi, que acabaria costant 67 milions, però que, en paraules de Hitler, els va proporcionar 500 milions en divises. Agafant el mateix plantejament i passant-lo en el món de les armes, el dictador els va dir que Hjalmar Schacht va ignorar aquest fet perquè només volia invertir 1.500 milions pel pressupost de la guerra quan ell exigia 100 vegades més. Llavors, Hitler va exclamar que si no guanyaven la guerra ho perdrien absolutament tot i va afirmar que si guanyaven aquesta despesa que havien fet no pesarien a la balança. Canviant radicalment de tema, Hitler va titllar als mestres d’escola com homes incapaços per la lluita en les professions liberals i, recordant la seva infantesa, els va confessar que tenia els més desagradables records dels seus mestres i els va definir com a persones brutes, producte d’un proletariat desproveït de tota independència personal de pensament, ignorants i inútils pel sistema, tot i que va dir que per sort ja era una cosa del passat. Per aquest fet, considerava que la dona era la més preparada per ser mestra de primària. Agafant el mateix fil, el dictador considerava necessari formar mestres entre els soldats perquè donessin classes primàries avançades, tot i que va afirmar que els mestres d’Alemanya eren superiors als de la Gran Bretanya perquè consideraven que aquests últims només ensenyaven a les elits del país. Per tal d’ensenyar a una elit alemanya seleccionada, els va confessar que havia indicat el camí per crear les Escoles del Reich, uns instituts d’inspiració nacionalsocialista que reuniria als nens i les nenes escollits entre les diverses classes de la població alemanya i se’ls ensenyaria diferents activitats, entre elles molt esport que els faria guanyar en un futur moltes medalles olímpiques.

Durant el sopar, Hitler els va explicar que s’havia de ser prudent alhora de comunicar-se amb els seus aliats i va criticar que els italians fossin tant indiscrets. Per aquest fet havia pres la decisió de no comunicar als seus aliats més que el mínim indispensable a l’últim instant. Hitler va titllar la premsa britànica de bocamolla, tot el contrari de la russa, que la va lloar per haver amagat l’ofensiva de Finlàndia el 1940.