Divendres:

En el Reich:

A Polònia:

Adolf Hitler va ordenar des del seu quarter general de Rastenburg, que havien de tornar a començar els atacs aeris contra les ciutats britàniques. Però Hitler la va errar un cop més perquè varen ser els britànics qui varen atacar; la RAF va llançar un dels atacs de bombarders més arriscats de la guerra atacant a la fàbrica de motors dièsel MAN a Augsburg. 7 dels 12 bombarders Lancaster assignats a l’atac diürn varen ser destruïts i els altres 5 varen ser danyats. Tot i això, MAN va tenir pèrdues per un valor de 2,4 milions de marcs, però no varen tenir problemes en la producció, excepte per uns quants motors de submarins que varen arribar una mica més tard a les drassanes pel seu muntatge final.

---

A Varsòvia, Heinrich Himmler va ordenar l’assassinat dels jueus d’Europa occidental que es trobaven en el gueto de Lódz. El cap de les SS també va deixar escrit en les seves ordres del pla general de l’Est, que la liquidació dels russos no es podia tenir en compte per raons polítiques i econòmiques, a part d’impossibilitat de la seva realització pràctica. En aquestes condicions, Himmler va dir que era necessari adoptar altres mesures, tot i que deixava clar que no els podia interessar una aniquilació biològica completa dels pobles russos (Russentum).

Precisament, aquella nit els alemanys varen cridar a 51 jueus del gueto de Varsòvia per assassinar-los a trets. L’objectiu era estendre el terror entre els habitants.

A Alemanya:

A Saxònia, a la fortalesa de Königstein, Henri Giraud es va escapar de la fortalesa on era retingut baixant per una corda de 45 metres que havia nuat durant tot un any a base dels cordells dels paquets que rebia. Després de veure que s’havia escapat, els alemanys varen donar l’ordre de buscar-lo, però Giraud va aconseguir arribar a territori suís després de passar per Munic, Stuttgart, Metz, Estrasburg i Mühlhausen. Quan va arribar a la frontera suïssa va veure que estava molt vigilada i que no podia passar, però un pagès el va ajudar i li va indicar un camí que el va portar a Suïssa.

A França:

Carl-Heinrich von Stulpnagel va ordenar, després d’un atac a un tren ràpid de la Wehrmacht, l’afusellament immediat de 30 comunistes i jueus.

A França:

L’almirall François Darlan va ser nomenat comandant en cap de les forces de Terra, Mar i Aire després de deixar el seu càrrec dins del govern de Vichy.

A la Gran Bretanya:

El rei Jordi VI va anunciar la concessió de la Creu de Jordi, la màxima condecoració civil britànica, a tota l’illa de Malta, que estava sent assetjada pels alemanys.