El Tiger o el seu nom tècnic Panzerkampfwagen VI Aust. E, Panzer VI, va ser un tanc alemany amb 16 radis de gir que pesava 76 tones, tenia un blindatge frontal de 10 centímetres i una protecció lateral de 7,5 centímetres. El canó de 88 mil·límetres tenia una precisió de 1.370 metres, més del triple que el tanc soviètic, T-34, amb qui rivalitzava. El Tiger tenia una caixa de canvis de sis velocitats, que funcionaven amb un sistema hidràulic dissenyat per l’empresa Porsche. Tot i la potència d’aquell tanc i la seva grandària, tenia un punt dèbil que els soviètics varen descobrir aviat, el seu blindatge, a més de la seva lentitud pel fet de que era gros. També consumia massa combustible: 2,35 litres per quilòmetre. 

Els primers prototips del Tiger varen aparèixer el 20 d’abril de 1942 com a regal per l’aniversari d’Adolf Hitler, ja que ell havia demanat un nou tanc després de veure els eficaços tancs soviètics. Tot i que ja es treballava amb la idea d’aquell nou tanc des del setembre de 1937 per part de l’empresa Henschel & Sohn, el 1941 s’hi van afegir les empreses Porsche, Man i Daimler-Benz. L’empresari Ferdinand Porsche va ser qui li va posar el nom de Tiger. El Tiger finalment va ser construït per l’empresa Henschel amb la torreta dissenyada per l’empresa Porsche. La producció del Tiger va començar a l’agost de 1942 i se’n van construir 1.355 unitats fins l’agost de 1944, quan es va cancel·lar la producció per construir el Tiger II. La construcció del nou tanc era lenta, dificultosa i cara. 

A l’agost es varen entregar les primeres unitats al 502º Batalló Panzer pesat del Grup d’Exèrcit del Nord i va entrar en combat per primer cop a Leningrad el 23 de setembre de 1942. La majoria dels experts volien esperar uns mesos més a fer-lo entrar en acció, ja que consideraven que no estava a punt pel combat, però Hitler va voler anticipar-se. Això va provocar que molts dels primers Tiger fossin destruïts per l’artilleria soviètica pels problemes mecànics que tenia i arrossegava. Hitler també va ordenar enviar el Tiger a l’Àfrica del nord, però de seguida els tancs varen tenir problemes mecànics i el principi no podia entrar en combat. Quan es va anar desenvolupant el tanc i es varen arreglar els primers problemes tècnics, es va convertir en una arma temible. Els soviètics se’l miraven amb molt de respecte. El tanc va ser utilitzat fins al final de la guerra, el maig de 1945.

Avui en dia només podem trobar uns quants d’aquests tancs en museus i exposicions. Es considerat com el tanc més efectiu de tots els temps, ja que va destruir entre els 2.000 i 4.000 tancs.