Dimecres:

En el Reich:

Al migdia, Adolf Hitler els va confessar en els seus convidats que la primera vegada que va parlar del rearmament havia sigut amb l’antic president del Reichsbank, el doctor Luther, degut a que el dèficit pressupostari arribava a la xifra de 3.000 milions. Segons el dictador, havia insistit en que com a mínim es retornés el poder militar perquè sinó corrien el perill de ser escanyats. Després de prometre-li ajuda, el president del Reichsbank li havia dit que posaria la quantitat de 100 milions al Reichsbank, una xifra que Hitler trobava intolerable i per aquest fet li havia demanat a Paul von Hindenburg que el rellevés del càrrec, tot i que no va poder perquè el Reichsbank era una institució internacional. Per aquest fet s’havia tornat a reunir amb el doctor Luther per comunicar-li que a partir de llavors no hi hauria cap col·laboració entre els dos. Llavors, sempre segons paraules de Hitler, Otto Meissner li hauria suggerit que el nomenés ambaixador a Washington en cas de que es retirés del càrrec voluntàriament. Luther va acceptar l’oferta a canvi d’una renta anual de 50.000 marcs i en el seu lloc s’hi va posar Hjalmar Schacht. Hitler els va explicar que Schacht va entendre des del primer moment que era ridícula la quantitat que proposava Luther pel rearmament i va proposar la xifra de 8.000 milions, tot i que el ministre d’Hisenda, Schwerin von Krosigk, no li va fer cap tipus de gràcia. Continuant recordant aquella època, el dictador va titllar d’estúpid al llavors ministre Werner von Blomberg per revelar que serien necessaris 12.000 milions més per cobrir la primera etapa del programa d’armament. Després de criticar la indiscreció del seu antic ministre de Defensa, Hitler va definir a Schacht com un home amb una habilitat inaudita i d’un gran prestigi internacional i li va agrair que hagués actuat amb discreció quan les coses no anaven bé. Però el dictador també els va dir que no tenia del tot la confiança amb Schacht i per aquest fet el seu successor va ser Walther Funk, a qui tenia més confiança per encarregar-li completar el programa d’aprovisionament de matèries primes. Canviant radicalment de tema, Hitler els va dir que no es creia els motius que havien dut a tancar el Metropolitan Opea House de Nova York perquè considerava que el motiu real era la falta d’artistes nord-americans i no la falta de diners i va demanar que la premsa expliqués “el verdader nivell artístic i cultural dels Estats Units“.

A França:

Heinrich Himmler va ordenar enviar a Karl Oberg a França perquè intervingués en un canvi de relacions entre la policia alemanya i l’exèrcit d’ocupació. Per dur a terme aquesta transformació, Oberg va rebre els títols de höhere SS i polizei Führer, cap suprem de les SS i de la policia.

---

A la nit, a París, un soldat alemany va ser assassinat per un resistent. Com a represàlia, els alemanys van afusellar a 10 presoners, i 500 comunistes, jueus i degaullistes van ser enviat a un camp de treball de l’Est. A més, el toc de queda es va donar més aviat i es van tancar els teatres, els cinemes i els llocs d’oci.

---

Un grup de soldats britànics varen aterrar a Boulogne i, després de dues hores de combat amb els alemanys, es van retirar. Aquell fet es tractava únicament d’una simple incursió, però els alemanys ho van presentar com el fracàs d’un intent d’invasió.

A Alemanya:

A Bad Neustadt, els nazis locals varen fotografiar als jueus vells i desnodrits que es trobaven al costat d’una font en el mercat i que serien deportats. Inclús varen fer fotografies de grup abans de deportar-los. Més tard varen ampliar les fotografies i les varen penjar en els finestrals del centre de la ciutat per documentar “l’èxit de l’acció”.