Diumenge:

En el Reich:

A Alemanya:

Al migdia, Adolf Hitler es va reunir amb el ministre Joseph Goebbels a la Cancelleria del Reich. El ministre estava convençut de que en el front oriental les coses anaven molt bé pels seus interessos i, a més, Hitler li va explicar que els soviètics estaven acabats i que estaven vivint en la misèria. Però no tot eren bones notícies per ells. Hitler estava enfadat pels bombardejos de la RAF a la ciutat de Rostock i a les fàbriques Heinkel, ja que no volia que la indústria bèl·lica quedés paralitzada i li va manifestar el seu desig de bombardejar la Gran Bretanya cada nit fins que els britànics es cansessin de bombardejar Alemanya. Goebbels va demanar destruir tots els centres culturals britànics, proposta que el dictador va acceptar. Després, Goebbels li va voler parlar de l’anomenada qüestió jueva, i Hitler, un cop més, li va explicar que estava decidit a expulsar-los d’Europa. Abans de dirigir-se al Reichstag, Goebbels li va parlar de les seves experiències amb els artistes perquè havia tingut que intervenir de nou amb l’actor Jannings per pregar-li que s’abstingués de fer declaracions hostils contra el règim. Hitler li va contestar que feia temps que coneixia als actors i les artistes i li va dir que de vegades tenien idees fantàstiques, però que sovint també se’ls havia de castigar per tornar-los a la realitat. 

A les tres de la tarda en punt, els dos homes més importants del Reich es varen dirigir a l’Òpera Kroll, que continuava fent de Reichstag, on Hermann Göering, que estava sent molt criticat pels bombardejos que patien, va presentar a Hitler en un ambient tens per la inseguretat que vivien. Inclús hi havien alguns diputats ferits pels bombardejos. La presentació de Göering no va agradar gens a Goebbels perquè, segons ell, ho va fer de forma confusa i entretallada per la seva falta de seguretat i es va despistar en els modals, cosa que li va portar més d’una critica.

Amb el micròfon al davant, Hitler, que va estar una mica nerviós i a vegades va parlar tan de pressa que les seves paraules es varen tornar intel·ligibles, va fer una descripció del transfons històric de la guerra i va donar la seva visió de la situació en el front oriental i va proclamar que la campanya estava a punt d’acabar amb la Unió Soviètica. Per tal de que la gent entengués la gesta que estaven duent a terme, el dictador va rememorar que l’emperador Napoleó Bonaparte havia tingut que lluitar a 25 graus sota zero i que ell ho estava fent a 45 graus sota zero i en una ocasió a 50.

Fins i tot els meus hiverns són doblament grandiosos que els hiverns d’altres persones! I tot hi així venceré. 

Després de dir-los que ell havia triomfat on Napoleó havia fracassat, Hitler va recordar el, segons la seva opinió, “malvat paper” que havien tingut els jueus en la Primera Guerra Mundial i els va culpar de la guerra i d’haver impulsat als Estats Units en el conflicte. El dictador va assegurar que els jueus havien destruït les tradicions culturals de la societat humana i va afirmar que la nova Europa havia declarat la guerra a aquest procés de descomposició dels pobles per part dels jueus. Hitler també va afirmar que si perdien la guerra, els jueus eliminarien al poble alemany com havien fet a Rússia i va demanar lluitar contra els jueus, a qui va nomenar un cop més paràsits que havien de ser eliminats. 

Però el discurs del líder alemany no anava dirigit a parlar de la guerra a l’Est i dels jueus, l’objectiu era fer que el Parlament li donés carta blanca en el projecte, dissenyat pel ministre Goebbels, per crear les condicions legals necessàries perquè qualsevol que atemptés contra els principis de la direcció de masses nacionalsocialistes fos castigat amb la presó, la reclusió i, en els casos més greus, amb la mort. Per aconseguir-ho va insinuar que els transports, l’administració i la justícia havien sigut deficients i, criticant sense mencionar al coronel general Erich Hoepner, va exclamar que ningú podia al·legar als seus drets per no complir les ordres. Només havien de saber que existien els seus deures, va exclamar. Llavors, utilitzant el cas d’Ewald Schlitt, que havia sigut guillotinat el 2 d’abril de 1942 després de que se’l condemnés a mort en un segon judici perquè Hitler no havia acceptat la seva primera condemna de 5 anys de presó per haver matat a la seva esposa, com exemple, va atacar amb duresa els defectes de la judicatura. A partir de llavors va dir que intervindria en aquells casos i que cessaria als jutges que mostressin clarament que no reconeixien quines eren les exigències del moment. El líder alemany va explicar que esperava que la Justícia entengués que la nació no estigués al seu servei, sinó que “ella està al servei de la nació”, ja que Alemanya tenia que viure a qualsevol preu. 

Quan el dictador va acabar el seu discurs, Göering va llegir la Resolució del Reichstag que autoritzava a Hitler a no està subjecte a cap disposició legal i en la seva qualitat de líder de la nació, comandant suprem de la Wehrmacht, cap del govern, titular suprem del poder executiu, jutge suprem i cap del partit, l’arrogava a disposar el seu càrrec i a castigar a qualsevol, independentment del seu rang, que no complís amb el seu deure sense respectar els seus drets de pensió i sense cap procediment formal estipulat. Tal i com estava previst, la llei es va aprovar per unanimitat, tot i que el discurs del dictador va provocar diferents reaccions entre els assistents. La nova Llei deia:

En el conflicte actual, on el que es juga és l’existència o l’aniquilament del poble alemany, el Führer ha de tenir tots els drets que requereixen amb vistes a prosseguir la lluita i aconseguir la victòria. En conseqüència, alliberat de l’observació de les lleis i reglaments en vigor fins aquí i en la seva qualitat de cap únic de la nació, cap del Partit Nacionalsocialista, cap suprem de les forces armades, amo del poder executiu, ministre sobirà de justícia, el Führer té el dret a obligar, portat el cas, i per tots els mitjans de que disposa, a qualsevol ciutadà alemany, oficial o simple soldat, alt funcionari o treballador subaltern, jutge o magistrat, obrer o treballador, a complir el seu deure. En cas de violació d’aquest deure, el Führer està habilitat, després d’un estudi de cada cas, sense tenir en compte les crides de drets, a destituir al culpable de la seva categoria, del seu lloc o de les seves funcions i a decretar el seu càstig sense tenir que recórrer a un procediment previ. 

Després de la sessió del Reichstag, que ja no es tornaria a reunir més durant el Tercer Reich, Hitler li va dir a Goebbels que amb tots els poders ara estava decidit a prendre decisions més dures contra els seus generals, i els dos homes varen valorar una nova estratègia de propaganda. Llavors, Hitler li va confessar que el seu estat de salut no era del tot bo i que necessitaria agafar-se tres mesos de descans com a mínim perquè desitjava tenir el privilegi de viure suficient per veure el dia de la victòria.

A la nit, el gauleiter Albert Forster va parlar sobre les obres d’art que eren propietat de Danzig i que es trobaven en aquells moments a Cracòvia i va demanar tornar-les al seu lloc d’origen. Hitler va intervenir per dir-li que tenia algunes objeccions a presentar-li perquè si començaven d’aquesta manera no acabarien mai més estudiant reivindicacions i s’haurien de desmantellar tots els museus, a més de que moltes obres perdrien el seu significat i el seu valor. El dictador també els va confessar que en els subterranis de Viena hi havien nombroses obres d’art i que ell havia demanat que fossin exposades a les ciutats de Linz o d’Innsbruck. Dirigint-se a Albert Speer, Hitler li va assegurar que Budapest era la ciutat més bonica de les que s’havien construït a la riba del Danubi i que per aquest fet volia que Linz sobrepassés la capital hongaresa. Pensava remodelar tota la ciutat de cap a peus i els va confessar que Martin Bormann s’havia mostrat partidari d’invertir-hi tots els diners que fessin falta, però els va assegurar que no faria falta posar-hi diners del partit nazi. El dictador els va assegurar que deu anys després de la guerra, Linz seria la nova metròpoli del Danubi i els va prometre que no tenia cap interès en debilitar Viena, que també la volia engrandir i embellir. Hores després, Hitler va marxar cap a Munic per després dirigir-se al Berghof per reunir-se amb Benito Mussolini.