Dilluns:

En el Reich:

A Alemanya:

A Munic, Adolf Hitler es va reunir amb Joseph Goebbels i, tot indica, que varen parlar de l’anomenada qüestió jueva. El ministre va anotar en el seu Diari que Heinrich Himmler estava duent a terme el gran trasllat dels jueus de les ciutats alemanyes direcció als guetos orientals.

A la nit, Hitler va sopar en el seu restaurant favorit de la ciutat, l’Osteria, i va parlar amb un excel·lent humor amb Hermann Giesler, un dels seus arquitectes favorits, i amb Hermann Esser sobre els seus plans de comunicar l’Alta Silèsia amb la conca del Donets mitjançant una línia de ferrocarril amb trens exprés de dos pisos que circularien a 200 quilòmetres per hora en vies de quatre metres d’amplada.

---

Tot i haver demanat al seva expulsió, Martin Bormann va donar instruccions a Bernhard Rust perquè posposés el retir del professor Karl Ritter von Fritsch, acusat de ser Mischling de segons grau i d’haver ajudat als jueus, fins el final de la guerra. Bormann justificava la seva decisió perquè tenia informació de que l’expulsió del professor de la Universitat de Munic podria perjudicar la investigació.

---

Erhard Wetzel va redactar el memoràndum titulat Opinió i reflexions sobre el Pla General de l’Est del SS-Reichsführer, en el qual preveia que tal Pla hauria de gestionar al voltant de 45 milions de persones, dels quals 31 milions serien categoritzats com racialment indesitjables, inclosos entre cinc i sis milions de jueus. El Pla implicava l’ocupació forçosa de gran terres del territori polonès i soviètic ocupat i el trasllat cap a Sibèria Occidental, concentració i extermini de 31 milions de persones, i la posterior germanització o esclavització de 14 milions de persones durant un període de 25 a 30 anys després d’acabar la guerra. Però Wetzel ja va avisar de que creia que el Pla era inviable perquè aquests números es quedaven curts i considerava que s’haurien de “reubicar” un total de 51 milions de persones, a part de que va advertir de que no s’havia tingut en compte que “els estrangers” es continuarien multiplicant significativament durant el període de 30 anys i per tant considerava que la xifra real seria entre 60 i 65 milions de persones. A tot això, Wetzel va suggerir que les persones qualificades d’indesitjables només a Polònia seria en realitat entre 20 i 24 milions de persones. Si s’hagués aplicat els números de Wetzel, el Pla hauria requerit l’extermini d’entre 46 i 51 milions de persones durant les següents tres dècades, el que representaria l’assassinat diari de 4.200 a 4.657 persones. Per substituir aquesta població eliminada, Wetzel considerava que seria necessària una producció total de 36 a 41 milions d’alemanys ètnics en 30 anys, el que representaria una mitjana diària de 3.287 a 3.744 naixements.