1 de maig de 1942

Divendres:

En el Reich:

A Alemanya:

En el Berghof, a Obersalzberg, Adolf Hitler estava molt satisfet amb la reunió que havia mantingut amb el dictador Benito Mussolini el dia anterior a Salzburg. Llavors, el líder alemany va aprovar per telegrama el discurs escrit pel ministre Joseph Goebbels commemorant l’1 de maig, on es feia una declaració concreta i expressiva a favor d’un estat de justícia social.

Al migdia, Hitler els va comentar en els seus convidats que estava molt satisfet amb la transformació del castell de Klessheim que havia fet l’arquitecte Hermann Giesler i que havia inaugurat Mussolini perquè mostrava el seu concepte de grandesa. El dictador va demanar que en tota petita ciutat el representant del NSDAP no només fos el portador de la idea nacionalsocialista, sinó també el punt de convergència de la vida cultural.


El Ministeri de Propaganda va rebre un informe d’Ucraïna que explicava que no tenien que esperar gran cosa del país en un futur immediat per culpa de les destrosses de la guerra.


Arthur Greiser va enviar una carta a Heinrich Himmler per assegurar-li que matarien a 100.000 jueus a Chelmno en un termini de dos a tres mesos i li va demanar seva aprovació per utilitzar el Sonderkommando, directament després de l’acció jueva, per liquidar a 35.000 polonesos del Gau que patien tuberculosis incurable pel perill que contagiessin a nens alemanys. Greiser li afirmava que en el seu Gau hi havia 230.000 malalts de tuberculosis. L’autorització va ser aprovada en un principi per Hitler, però després la va cancel·lar perquè no volia que s’escampés el rumor de que tornaven a engegar un programa d’eutanàsia

A la Unió Soviètica: 

Iosif Stalin va fer el seu tradicional discurs de l’1 de maig i va afirmar que els nazis no eren ni socialistes ni nacionalistes, sinó únicament agressors que lluitaven en benefici dels seus banquers.


Els soviètics varen començar una evacuació, que duraria sis mesos, a través del llac Ladoga per traslladar els ciutadans atrapats a Leningrad en un lloc segur. Unes 448.700 persones varen ser evacuades de la ciutat.

A la Gran Bretanya:

A Londres, alguns diputats britànics van demanar que s’arribés a un acord amb Alemanya.

A Finlàndia:

El Partit Socialdemòcrata finlandès va organitzar una manifestació per protestar contra un projecte de legislació antisemita. La manifestació va tenir una enorme repercussió en l’opinió pública.

A Birmània:

Els japonesos varen derrotar als britànics i varen ocupar la ciutat de Mandalay, tallant les comunicacions de la Gran Bretanya amb la Xina. Els Aliats estaven en aquells moments en retirada, amb el 6º Exèrcit xinès dirigint-se a la província xinesa de Yunnan, al nord de Birmània, com també ho varen fer les unitats dels exèrcits 5º i 65º. El general Joseph Stilwell va liderar un grup de 100 homes en un viatge de 600 quilòmetres a Imphal, l’Índia.

En el Pacífic:

En el Mar del Corall, la  17º Esquadra nord-americana, amb els portaavions Lexington i Yorktown i els seus creuers de protecció sota les ordres del contraalmirall Frank Jack Fletcher, es varen començar a formar per lluitar contra les tropes japoneses. Fletcher coneixia el projecte japonès d’ocupar Tulagi, davant de Guadalcanal, a les Salomó del sud, per convertir-lo en una base d’hidroavions per atacar Port Moresby.

A les Filipines:

Per desesperació japonesa, els nord-americans encara combatien a Corregidor, Leyte i Minanao.

 

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.