Diumenge:

En el Reich:

A Alemanya:

Adolf Hitler es va reunir durant una llarga estona amb Heinrich Himmler.

Al migdia, Hitler va recordar en els seus convidats que els dos atemptats que havia patit contra la seva vida s’havia pogut salvar per l’atzar i no per la intervenció policial. Els va rememorar que en l’atemptat del 9 de novembre de 1939 s’havia pogut salvar perquè havia d’abandonar la sessió abans del previst per anar a Berlín i que el ciutadà suïs que el volia disparar havia sigut enxampat perquè no duia un bitllet vàlid del trajecte Berchtesgaden–Munic i després havia confessat els seus plans d’assassinar-lo. Hitler va afirmar que la millor manera per evitar atemptats era no tenir masses costums regulars i per aquest fet havia advertit a Ratenhuber i a Erich Kempka mantenir en secret les seves sortides. També els va recordar que en un viatge per carretera de Viena a Nicolsburg després de l’Anschluss havia tingut que modificar l’itinerari perquè no hi havia suficient seguretat policial. El dictador els va avisar de que no sempre es podria evitar un atemptat contra la seva persona per part d’algun “fanàtic o patriota d’un país ocupat”, tot i que va assegurar que l’única manera d’evitar-los era no portant una vida regular. Per aquest fet, quan viatjava en cotxe ho feia a hores irregulars i improvisades i sense avisar a la policia. Els va explicar que havia pensat molts cops que un atemptat contra ell es podria cometre de nit, mentre viatgés en cotxe, i per aquest fet els va dir que havia fet instal·lar un far en la part posterior del seu automòbil per si s’havia d’enlluernar al vehicle que els perseguís. Hitler, però, considerava que el número de “fanàtics idealistes” que el volien assassinar havien disminuït sensiblement.

Durant el sopar, Hitler va insistir en que sempre es respectes l’última voluntat d’un testador sempre hi quan no anés en contra de l’Estat o la comunitat nacional. Els va recordar que l’última voluntat d’Erich Ludendorff havia sigut ser enterrat a Tutzing i no en el Cementiri del Invàlids de Berlín o en el Monument de Tannenberg i que ell ho havia hagut d’acceptar, tot i que no era el que desitjava. Pel mateix concepte, va demanar respectar els drets de propietat i va criticar el ministre d’Educació perquè, segons les seves paraules, no entenia aquesta noció i, per exemple, l’hi havia proposat la supressió de l’Acadèmia de Mines de Leoben per traslladar-la a Linz, ciutat que no tenia mines. També va criticar a Wilhelm Frick perquè privava a la ciutat de Lindau de la seva categoria de capdavantera de partit i els va comentar que si es retirés a la ciutat de Brünswick la categoria de govern provincial sense atorgar-li, a títol de compensació, alguna distinció equivalent, seria condemnar-la a la decadència i, per aquest fet, havia avisat a Hermann Göering perquè no permetés que es modifiqués l’estatus de Brünswick. El dictador els va explicar que per no trastornar l’administració i l’organització de les ciutats l’hi havia demanat a Martin Bormann que prohibís fins el final de la guerra la supressió dels districtes i la seva fusió, i que Berlín no monopolitzés, en determinen de les demés ciutats, els recursos de l’Estat. Per aquest fet el preocupava que quan Linz s’engrandís no omplís els seus museus de les obres d’altres museus. Parlant d’obres d’art, es va refermar en la seva idea de que no s’havien de moure les obres dels museus encara que l’obra no hagués sigut concebuda en la ciutat on hi havia el museu i els va confessar que Benito Mussolini li havia regalat el cèlebre Discòbol. Hitler llavors va avisar dels “perills” que corrien el centres artístics de la burocràcia berlinesa perquè, en les seves paraules, aquesta només pensava en unificar i va defensar la descentralització de l’Estat perquè considerava que d’aquesta manera era més fàcil trobar administradors vàlids en els llocs claus. Per aquest motiu el preocupava que Bayreuth algun necessités finançament de l’Estat i acabés sotmesa a la burocràcia berlinesa, i els va prometre que mentre ell visqués faria tots els possibles perquè la ciutat de Richard Wagner mantingués el “seu prestigi”. Tot i criticar Berlín, va dir-los que la capital complia perfectament el seu paper de metròpoli política i militar i per això creia que no era necessari que cap altra ciutat tingués més habitants que Berlín. Per aquest concepte l’hi havia dit a Christian Weber que no era necessari que la ciutat de Munic adscrivís la ciutat de Starnberg. Tot i defensar de que els congressos del NSDAP s’haguessin pogut celebrar a Munic, Hitler els va dir que sempre havia defensat que fos a una altra ciutat, en aquest cas Nuremberg, per tenir més descentralitzada la zona de poder i, per aquesta raó, també havia rebutjat treure a Leipzig el privilegi d’albergar la seu del Tribunal Suprem del Reich. Parlant de tal Tribunal, el dictador va dir que era necessari instal·lar-ne un altre a Viena i els va prometre que quan acabés la guerra parlaria amb Himmler sobre les facultats de medicina i els centres d’investigació mèdica perquè no volia que aquest sector seguís igual de fragmentat.

---

A Berlín va sortir editat per primer cop el diari espanyol Enlace per als treballadors espanyols que treballaven a Alemanya. La direcció d’aquest diari anava a càrrec de Modesto Suárez.

A França:

Aquell diumenge hi van haver dos nou atemptats contra els soldats alemanys i un sabotatge contra un tren militar que va provocar la mort de 20 soldats alemanys que marxaven de permís. Com a resposta, els alemanys van afusellar a uns quants jueus, comunistes i degaullistes.

A Argentina:

Pels carrers de les ciutats es van celebrar grans manifestacions a favor de la neutralitat argentina.

En el Pacífic:

Una unitat japonesa va desembarcar a Tulagi, davant de Guadalcanal, una petita illa sota la sobirania britànica a les Salomó, per construir una base d’hidroavions. Quan l’almirall Frank Jack Fletcher va rebre la notícia del desembarcament japonès a Tulagi s’hi va dirigir amb el grup del portaavions Yorktown causant greus danys a un destructor japonès, tres dragamines i cinc avions.