Dimarts:

En el Reich:

A Polònia:

Durant el sopar en el quarter general de Rastenburg, Adolf Hitler va demanar en els seus convidats tornar a principis econòmics raonables per resoldre els problemes d’alimentació i industrials. Volia que es pesquessin més balenes perquè en podien obtenir oli, pell i aliments. Canviant de tema, Albert Forster va recordar que el 1830 la ciutat de Thorn tenia una població en la que predominava l’element alemany, mentre que el 1939 no quedava pràcticament res d’elements alemanys. Hitler va culpar a la política seguida per Prússia els últims 150 anys perquè considerava que havia tractat aquesta zona nòrdica com una colònia penitenciària i va demanar reparar aquest “error”. Forster li va afirmar que aquest objectiu podia ser aconseguit a la província de Danzig fent una crida als “millors elements” joves de l’antic Reich. El dictador va estar d’acord en que fossin els joves qui repoblessin els territoris de l’Est. Calculava que vint milions d’alemanys s’instal·larien en els territoris de la Unió Soviètica durant els pròxims deu anys. Forster va tornar a intervenir per demanar que l’ordre cultural no fos descuidat i que en cas de que faltés mà d’obra per construir centres culturals com els cinemes es recorres als presoners soviètics. Hitler va estar d’acord en utilitzar aquesta mà d’obra i va acusar a la burocràcia de Berlín de inútil i de mirada curta. També va culpar al clergat i a la noblesa de la disminució de la població germànica als territoris de l’Est i va exigir que els soldats que lluitessin a l’Est no dubtessin en fer servir la força per inculcar el concepte germànic. Hitler els va posar l’exemple d’Alsàcia, que creia que havia sigut desgermanitzada pels francesos i va exigir extirpar el bilingüisme de la zona a través de mitjans radicals i expulsar a tots els qui no acceptin ser alemanys. Els va confirmar que Josef Bürckel ja havia adoptat mesures rigoroses en aquest sentit, però considerava que seria necessari eliminar a un quart de milió d’alsacians francesos i va demanar repoblar la zona francesa amb els joves de Baden. Llavors, Forster va plantejar alguns dels problemes que causaria la repoblació a la zona de l’Est i va citar alguns exemples. Aquests punts de vista varen suscitar algunes objeccions, en particular per Martin Bormann, que creia que no valia la pena germanitzar als polonesos en una escala massa gran. Hitler els va posar l’exemple de la Rússia dels tsars que qualificava d’eslaus a pobles que no tenien cap vincle amb els eslaus des del punt de vista racial i va demanar anar en compte alhora de germanitzar als pobles de l’Est, ja que, en la seva opinió, es podrien cometre masses errors. Els va recordar que hi havien molts jueus de cabells rossos i ulls blaus que semblaven aris i, per tant, va defensar la germanització amb tropes “ètnicament sanes” per tal de renovar la sang de la població. Canviant de tema, Hitler va defensar la idea del matrimoni per tota la vida i va acusar als prínceps prussians d’allunyar-se d’aquest ideal en tenir tantes amants. També va acceptar la idea dels matrimonis forçats quan la dona es quedava embarassada. El dictador va prometre no descansar fins que no hagi pogut reconstruir un nucli de sang nòrdica i va compartir l’opinió de Frederic el Gran de convenir els casaments fundats en la presència d’un fill il·legítim.

Aquell mateix dia, Hitler va dibuixar els plànols d’una nova galeria d’art per la ciutat de Linz, la futura capital de l’Art, i els esbossos d’una mansió que construiria en el Danubi, amb un gran vestíbul a l’entrada, una galeria oberta i un jardí arquitectònic.

---

En el gueto de Varsòvia, a la nit, les autoritats alemanyes varen afusellar a quatre jueus per haver mantingut contacte amb el moviment d’alliberació varsovià. Els varen treure per la nit de la presó de Pawiak i els varen matar a diferents carrers com a mesura d’escarni per la resta de la població. Les víctimes eren Mojezesz Sklar, membre del Bund i de l’Associació Professional d’Impressors, Fas, Zaks i Tenenbaum.

A Varsòvia, durant el dia, els alemanys varen organitzar una gran batuda de polonesos a Kercelak i a les places del voltant d’aquest mercat. Es varen endur teixits, pells i milers de polonesos per fer treballs forçats.

A Alemanya:

Wilhelm Stuckart va enviar una carta a diferents instàncies del Govern, entre elles a la Cancelleria, en que va defensar la seva proposta de no deportar a l’Est els Mischlinge, tot i que considerava convenient esterilitzar-los. 

A França:

A París, un grup de la Resistència francesa va assaltar l’estació de ràdio d’ones curtes, l’Alois, i varen destrossar dues instal·lacions de transmissions.

En el front oriental:

En el sector sud:

A Crimea, els soldats alemanys varen continuar amb l’Operació Blau i varen avançar cap a la península de Kersh.

Al mateix temps, els soviètics, amb el mariscal Simon Timoshenko al capdavant, varen atacar a les forces alemanyes al sud de Khàrkiv, a la zona de Izium, començant així una dura batalla que acabaria amb victòria alemanya, tot i que per als alemanys va suposar posposar fins a finals de mes els plans per efectuar una altra ofensiva.

A la Unió Soviètica:

Des de Londres, agents soviètics varen informar a Moscou de que, segons unes fonts per ells molt fiables, un oficial de l’Ambaixada alemanya a Estocolm havia arribat a Londres a bord d’un avió suec amb propostes de pau en virtut de les quals la Gran Bretanya mantindria el seu Imperi, els alemanys retirarien tropes de Txecoslovàquia i restaurarien les antigues fronteres. A més, tota l‘Europa Oriental recuperaria l’anterior traçat dels seus límits territorials i els Estats bàltics també serien independents. L’informe acabava dient que un cop els alemanys arribessin a un acord amb els britànics, intentarien arribar també a un acord amb la Unió Soviètica.