Dimecres:

En el Reich:

A Polònia:

Adolf Hitler va presidir una conferència sobre armament i es va tornar a ocupar del projecte de la base naval que tenien previst construir al costat de la ciutat noruega de Trondheim. El dictador va estudiar detalladament els mapes per situar els ports que ordenaria construir, com també una gran base submarina. La superfície que destinaven per aquest projecte era de 700 hectàrees i estava previst construir-hi 55.000 habitatges pel personal de Marina. El líder alemany donava per fet que també es construirien bases navals a Saint Nazaire i Lorient, França, com també a les illes britàniques del Canal de la Mànega degut a les seves posicions geogràfiques.

En el sopar d’aquella nit, Hitler, després de criticar la política francesa, va comentar que el govern de Vichy només tenia dues possibilitats: lluitar contra Alemanya o estar-hi al seu costat. El dictador els va assegurar que si els francesos optaven per la segona opció obtindrien beneficis a l’Àfrica Central i significaria de retruc l’entrada d’Espanya a la guerra. Tot i això, creia que els francesos haurien de comprendre que haurien de cedir territoris a Alemanya, Espanya i Itàlia, tant a Europa com a Tunísia. Si, pel contrari, els francesos adoptaven la primera opció va assegurar perdrien tots els terrenys perquè els nord-americans els traurien la Martínica i Gran Bretanya no els tornaria Madagascar i agafaria les antigues colònies franceses del nord de l’Àfrica. A més, considerava que tant Espanya com Itàlia no desistirien en les seves exigències i Japó no els hi tornaria el territori de la Indoxina. El dictador llavors va afirmar que els francesos necessitaven a un gran home al capdavant i va assegurar que Philippe Pétain no era aquest home perquè era massa gran. També va donar per fet de que gràcies a les tropes alemanyes a França no hi havia una guerra civil. Canviant radicalment de tema, els va recordar que en una inspecció que havia realitzat en la Muralla Atlàntica, un obrer l’hi havia demanat no marxar de la zona després d’haver-hi treballat tant de temps. Hitler els va assegurar que no tenia cap intenció d’abandonar aquella zona i va demanar també organitzar-se a Crimea per modernitzar els ports i establir poderoses fortificacions a l’accés a la península, i establir relacions amistoses amb Turquia per tenir més influència en el Mediterrani.

En el front oriental:

En el sector sud:

Els alemanys varen fer retrocedir els soviètics de Crimea i els varen foragitar de la península.

---

Els soviètics seguien avançant al sud de Khàrkiv.

A la Gran Bretanya:

Els Aliats varen aprovar un desembarcament en el port francès de Dieppe. El pla tenia dues justificacions. En primer lloc, presentar en els alemanys una amenaça en el front occidental, podent forçar-los a enviar-hi allí tropes destinades a la Unió Soviètica, o com a mínim impedir que enviessin més tropes o avions en el front oriental des de França, satisfent així les demandes del ministre Viatxeslav Mólotov. En segon lloc, proporcionaria als planificadors del segon front informació de primer mà sobre els aspectes favorables i contraris de centrar una gran invasió a Europa occidental en un port.

Precisament, aquell dia va arribar a Escòcia el comboi del RMS Aquiania, un dels transatlàntics més grans, amb gran part de la 34º Divisió nord-americana Red Bull amb el sergent Ralph Schaps al capdavant.

A Itàlia:

El comte Galeazzo Ciano es va reunir amb el coronel Giuseppe Casero, cap de l’Estat Major del sotssecretari d’Esta per l’Aire, per parlar de la possible invasió a Malta. El coronel li va mencionar que estava molt preocupat per tal operació i li va dir que la defensa antiaèria a Malta era intensa i efectiva, que l’interior de l’illa estava plena de nius de metralladores i que l’aterratge dels paracaigudistes seria molt complicat.

En els Estats Units:

Els desxifradors nord-americans varen deixar clar que Pearl Harbor i les illes Aleutianes no eren la màxima prioritat pels japonesos; en el seu lloc serien les illes Midway, la base nord-americana més avançada en el Pacífic, a 1.200 milles al nord-oest de Hawaii.

A l’Atlàntic:

En el golf de Mèxic, a quarts de dotze de la nit, el submarí U-564 va enfonsar l’embarcació petroliera de bandera mexicana Potrero del Llano amb un sol impacte de torpede que va partir la nau en dos. A bord de l’embarcació hi anaven 35 marines, dels quals 14 varen morir, i transportava 46.000 barrils de petroli. Aquell fet es convertiria en el principal motiu per la intervenció mexicana en la Segona Guerra Mundial,

A Japó:

El ministre japonès d’Afers Exteriors Hideki Tojo va pronunciar un discurs en el que va assegurar que volia la independència de l’Índia.