14 de maig de 1942

Dijous:

En el Reich:

A Polònia:

Durant al sopar d’aquella nit en el quarter general de Rastenburg, Adolf Hitler va recordar que si la Völkischer Beobachter s’havia convertit en un diari amb milions de subscriptors era gràcies a Max Amann per la seva disciplina i per haver transmès els ideals nacionalsocialistes als periodistes. El dictador els va dir que aferrant-se a la manera de treballar d’Amann, havia “sanejat” el conjunt de la premsa alemanya amb un control dur sobre els periodistes i va criticar la llibertat de premsa perquè considerava que no era lliure, sinó únicament dirigida en funció d’uns interessos particulars i, molt sovint, en contra dels interessos de l’Estat. També va criticar que hi haguessin hagut tant diaris perquè considerava que només portava confusió i allunyava als lectors de la premsa, la qual va qualifica d’una arma tàctica. El dictador va explicar que el pacte amb la Unió Soviètica no havia agradat a la Vella Guàrdia del NSDAP, però que havia sigut acceptat amb disciplina igual que l’Operació Barba-roja gràcies a la premsa. Hitler va defensar la idea d’una premsa dirigida des de dalt, ja que considerava que com el poble tenia el desig de ser dirigida, i va demanar fermesa als líders corresponents. També els va explicar que durant la projecció d’una pel·lícula sobre el Tibet, a Otto Dietrich l’hi havia cridat l’atenció veure cavalls salvatges seguir al semental que els servia de guia i per ell era una prova més de que els éssers vivents volien ser guiats. El dictador va defensar la pena de mort tal hi com havia fet Otto von Bismarck perquè ho considerava la defensa dels homes amb respecte als insociables. Per argumentar la seva dures, el líder alemany va dir que els monos pegaven fins a matar a qualsevol estrany de la seva comunitat i va afirmar que el que valia pels monos també tenia que valer pels homes.

En el front oriental:

En el sector sud:

Les tropes alemanyes van continuar atacant amb èxit a la península de Kersh.

A Noruega:

Els llança-torpedes alemanys varen enfonsar el creuer Trinitat, a l’oest de l’illa de l’Ós, que anava des d’Islàndia fins Archangelsk. En total varen morir 80 marines, 20 dels quals eren ferits que havien sigut rescatats del creuer Edimburg.

A Líbia:

Claude Auchinleck va enviar una llarga carta a Alan Brooke en la que li va expressar la seva preocupació per l’Índia i li va preguntar si no seria millor abandonar l’ofensiva en el desert africà per reforçar l’Orient Llunyà.

En els Estats Units:

Els serveis d’espionatge nord-americans, que estaven desxifrant la clau dels missatges japonesos per ràdio, varen obtenir la primera notícia sobre la imminent operació japonesa per destruir la Flota del Pacífic nord-americana en l’oceà Pacífic central. L’operació tindria lloc al voltant de l’illa de Midway. L’oficial Joe Rochefort i el seu equip varen exposar els seus descobriments: una sèrie d’intercepcions clau, juntament amb dades de l’anàlisi de trànsit. El capità Lynde McCormick, en tornar a l’oficina de l’almirall Chester W. Nimitz, va declarar que Rochefort havia donat en el clau.


Aquell dia va salpar el primer comboi de certa envergadura direcció al sud de l’Atlàntic, a l’Amèrica del Sud.

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.