Divendres:
En el Reich:
A Alemanya:
A Berlín, al migdia, Adolf Hitler, que es trobava a la capital per assistir al funeral de Carl Röver, el gauleiter de Weser-Ems, va afirmar davant dels seus convidats de que la millor manera per combatre l’espionatge consistiria en persuadir als qui s’hi volguessin dedicar de que no tindrien cap possibilitat de salvar la vida en el cas de que fossin arrestats. També va plantejar aplicar la pena de mort a tot aquell que aprofités els bombardejos a les ciutats alemanyes per cometre delictes com robar o saquejar perquè sinó considerava que la criminalitat augmentaria i s’establiria una discriminació entre “l’home honorable” i el delinqüent. Defensant la pena capital, va atacar una vegada més als juristes i va afirmar de que eliminaria a tot aquells jutges que dictessin sentències contràries al poble i a la nació. També va defensar el càstig físic abans d’una pena de presó per aquells joves que haguessin comès un delicte lleu, ja que considerava que a la presó aprendrien amb els demés reclusos noves tècniques per tornar a delinquir, i es va mostrar partidari d’aplicar les penes més dures contra els anomenats elements “asocials“.
Durant aquell dia es va publicar un decret en que es garantia l’absoluta tolerància religiosa en les comarques ocupades de l’Est. Hitler va decidir que aquest decret no fos firmat per Alfred Rosenberg, sinó pels comissaris de les diferents regions perquè el ministre dels Territoris Ocupats era una coneguda persona antireligiosa.
Joseph Goebbels va rebre un informe sobre la situació alimentària a Berlín. En llegir-lo, el ministre va poder veure que la reducció de subministrament de patates havia portat moltes queixes entre els berlinesos. A més, en les oficines del govern cada cop arribaven més cartes de diferents llocs del país de gent que estava irritada per la situació alimentària que vivien.
En el Tribunal Especial número 1 del Tribunal de Primera Instància de Berlín va tenir lloc el judici a porta tancada contra monsenyor Bernhard Lichtenberg. L’acusat se l’acusava d’haver abusat dels seus drets de predicador i d’infringir la Llei d’Activitats Subversives. L’acusació es basava en dos fets: el primer fet era l’oració política del 29 d’agost, on monsenyor havia demanat, entre altres coses, una oració per als jueus. El president del Tribunal li va preguntar què l’havia incitat a pregar per als jueus. Lichtenberg, dempeus i vestit amb la seva sotana, li va respondre que havia canviat la seva opinió després dels actes vandàlics de la Nit dels Vidres Trencats. El segon fet era que l’acusat havia atacat a l’alta jerarquia del NSDAP i de l’Estat, sobretot se l’acusava d’atacar la propaganda antisemita. Després de tres hores de judici, monsenyor Lichtenberg va ser condemnat a una pena de dos anys de presó, dels que es deduiria el temps de detenció preventiva. Lichtenberg va ser dut a la presó de Tegel.
Després de quatre dies d’investigació, la Gestapo va va dur a terme les primeres detencions dels responsables de l’atemptat al Lustgarten de Berlín el 18 de maig. Al cap de poc, tot el grup va ser desmantellat i el seu líder, Herbert Baum, es suïcidaria més tard a la presó de Moabit. Els demés membres varen ser jutjats per una cort especial (Sondergericht) del tribunal de Primera Instància de Berlín que, en tres processos que es varen desenvolupar entre juliol de 1942 i juny de 1943, va pronunciar 25 condemnes a mort, que varen afectar a 11 dones. Però les resistències alemanyes estaven lluny de ser eliminades i aquell dia va tenir lloc la primera trobada del Cercle Kreisau.
800 jueus alemanys, tant homes com dones, que des del 1939 vivien i treballaven en una granja a Steckelsdorf, a 70 quilòmetres a l’oest de Berlín, on es preparaven per realitzar treballs agrícoles a Palestina, varen ser expulsats per la Gestapo. Els varen dir que marxarien a l’est, en una zona freda, i que es podien endur dues mantes cada persona, així com els estris per netejar i aliments. Mai més es va saber res d’aquestes 800 persones.
A Iugoslàvia:
A Valjevo, després de ser capturat el 24 de febrer, els alemanys varen penjar el líder partisà croat, Stjepan Filipovic. Mentre li posaven la soga al voltant del coll, Filipovic, de manera desafiant, va aixecar les mans i va denunciar als alemanys i als seus aliats de l’Eix com assassins, i va cridar:
Mori el feixisme, llibertat al poble!.
Després va instar al poble iugoslau a resistir. Anys més tard va ser declarat com Heroi del Poble de Iugoslàvia.
En el front oriental:
En el sector sud:
Al sud de Khàrkiv, els soldats alemanys varen rodejar i capturar a molts soldats soviètics del 57º Exèrcit i els soldats del Grup Bobkin d’unitat mecanitzades, un total equivalent a tres exèrcits.
A la Gran Bretanya:
El Despatx Conjunt de l’Extrem Orient britànic també va arribar a la conclusió, com els nord-americans i els australians a partir de les seves activitats de desxifrats, de que les illes Midway eren l’objectiu escollit pels japonesos per dur una nova ofensiva.
A Mèxic:
El Congrés mexicà va declarar la guerra a Alemanya, Itàlia i Japó després de que el maig d’aquell any els alemanys enfonsessin a dues embarcacions petrolieres mexicanes, el Potrero del Llano i el Faja de Oro, i de que no contestessin la nota de protesta enviada pel govern mexicà. Mèxic va ser el tercer i últim país nord-americà en entrar a la Segona Guerra Mundial.
Diari del Tercer Reich 