Dissabte:

En el Reich:

A Alemanya:

A Berlín, Adolf Hitler, que es trobava a la capital alemanya perquè havia assistir el dia anterior al funeral d’Estat del gauleiter d’Oldenburg Carl Röver, membre de la Vella Guàrdia, va parlar aquella tarda amb tots els Reichsleiters i gauleiters durant dues hores a porta tancada a la Cancelleria del Reich. El dictador els va recalcar que la guerra a orient no era comparable amb cap altra guerra del passat perquè es tractava de triomfar o de ser destruït. Parlant-los dels programa d’armament nord-americà, els va desmentir les xifres donades pel president Franklin Delano Roosevelt i els va explicar que tenia informació sobre la magnitud de la construcció naval japonesa. Parlant dels territoris ocupats, Hitler va deixar clar que se’ls hauria d’explotar, però va assegurar que a França se l’explotaria per una qüestió estratègica, no ètnica, i que havien de resoldre la qüestió ètnica només a orient. Llavors va continuar exposant la seva visió d’un territori poblat per pagesos soldats, que sumarien una població de 250 milions de persones en 78 anys, i va assegurar que havien de preservar el caràcter ètnic alemany en els territoris conquerits. Tornant-se més agressiu verbalment parlant d’aquell tema, el líder alemany va exclamar que el sentit ètnic era també l’autèntic sentit d’aquella guerra perquè, pel dictador, només podria està justificat l’enorme sacrifici de sang si les futures generacions rebien gràcies a ell la benedicció dels camps de blat. Sabent que no n’hi hauria prou amb el blat, Hitler va dir que no estaria malament adquirir algunes colònies per proveir-se de cautxú o cafè, tot i que va tornar a assegurar que el seu territori colonial es trobava a l’Est, on trobarien la terra negra fèrtil i ferro. En concloure el seu discurs, el líder alemany va explicar que el moviment nacionalsocialista tenia que assegurar que la guerra no finalitzés amb una victòria capitalista, sinó amb una victòria del poble per construir una nova societat que no es basés en el diner, la posició o el nom, sinó en el valor i la demostració del caràcter. Un cop estigués resolt l’assumpte d’orient, Hitler va tornar a insistir en que pràcticament haurien guanyat la guerra i que llavors estarien en disposició de començar una guerra a gran escala contra les potències anglosaxones, que segons ell no serien capaces d’aguantar una guerra prolongada. Parlant de l’atemptat del 18 de maig en el Lustgarten, Hitler els va dir que l’atac demostrava que els jueus estaven obstinats en aconseguir que aquesta guerra acabés de forma victoriosa per ells fos com fos, ja que sabien que la derrota significaria la mort per cada un d’ells, i va afirmar que ara veurien que Iosif Stalin, com a testaferro dels jueus, havia preparat aquella guerra contra el Reich.  

Abans d’aquesta reunió, el dictador es va reunir amb el ministre Joseph Goebbels, que va saber aquell dia que havia augmentat molt la despesa alemanya en munició, fins al punt de que quedarien esgotades les reserves de les proximitats del front, per analitzar la situació en el front oriental. Hitler encara estava especialment confiat en la victòria i tenia grans esperances en la guerra marítima.

Goebbels també es va reunir amb Hans Frank durant aquella jornada per parlar del destí dels jueus. Mentre els jueus alemanys eren deportats al Govern General, mentre que els jueus locals eren deportats als camps d’extermini.  

---

El govern va aprovar prohibir en els jueus anar a les perruqueries alemanyes i es deia en el comunicat que els jueus tenien l’obligació d’encarregar-se d’ells mateixos de cuidar-se i mantenir net el cabell.

A la Gran Bretanya:

El Servei Secret britànic, sense revelar la seva font, va enviar a l’Alt Comandament soviètic els detalls, seleccionats dels propis missatges d’Enigma alemanys, sobre on i amb quina força arribaria la principal ofensiva alemanya d’estiu. 

A Espanya:

Imitant a la Winterhilfswerk alemanya, el govern espanyol va publicar una ordre en la qual feia obligatori que tota persona que assistís a espectacles públics, restaurants, cafès, bars i diversos establiments… en determinats dies adquirissin una emblema d’ajuda social destinada als més desfavorits. Les negatives es podien sancionar amb multes de 5 a 100 pessetes per particulars, i de 100 a 500 pessetes pels establiments que oblidessin recarregar la consumició de l’Auxili Social.