Dimecres:

L’atemptat contra Reinhard Heydrich:

A Praga, al matí, Reinhard Heydrich, que feia poc que havia tornat de París després d’una breu estada a Berlín, va patir una emboscada al final de la Krichmayerstrasse quan tornava amb el seu Mercedes Benz 320 verd fosc descapotable sense escorta de la seva residència d’estiu, situada a poc menys de 20 quilòmetres de Praga. Es dirigia cap al vell castell imperial de Hradschin, a Panenske Brezany, al centre de la ciutat, on hi havia instal·lat les seves oficines, per volar a una reunió llargament planejada amb Adolf Hitler sobre la política alemanya en el Protectorat. Els seus atacants eren quatre homes txecs vestits d’obrers entrenats pels britànics: Josef Valcik, Adolf Opálka, Jan Kubis i Josef Gabcik (dos d’ells van ser llançats en paracaigudes procedents de la Gran Bretanya). Tots quatre anaven amb una bicicleta per poder fugir després. Esperaven que Heydrich passés per allí a dos quarts de deu del matí i Valcik estava amagat a 270 metres d’una corba per anunciar amb un xiulet l’arribada del Carnisser de Praga. Però a l’hora esperada encara no havia passat el Mercedes verd i al cap d’una hora d’espera els atacants s’estaven començant a ficar nerviosos. Heydrich s’havia endarrerit en el castell per atendre a un assumpte urgent d’última hora. Quan va resoldre l’assumpte, va pujar al seu Mercedes conduït el seu xofer, el sotsoficial de les SS Johannes Klein. De cop, quan estaven a punt per avortar l’Operació, Gabcik i Kubis varen sentir el xiulet de Valcik. Els dos varen córrer al seu llocs. Gabcik va agafar la seva metralladora Stern de 9 mil·límetres i va saltar a la cuneta.

En aquell moment, Klein va frenar en aquell revolt pronunciat de la ruta mentre els seus atacants l’esperaven ansiosos a punt per atacar. El cotxe de Heydrich va ser fàcilment reconegut pels atacants perquè portava dues banderetes, la de les SS i la de la regència del Reich. En tenir-lo al punt de mira, un dels atacants va disparar contra el cotxe. El xofer, poc experimentat, es va desconcertar i no va reaccionar a temps i va frenar en sec, aturant el cotxe al mig de la calçada. Els atacants varen atacar llavors, però el subfusell Stern de Gabcik es va encallar i no va poder disparar. Tement per la seva vida, Gabcik va agafar la seva bicicleta per marxar corrents. Heydrich va agafar la seva Luger del cinturó per atacar-lo, però en aquell moment Kubis va llançar una granada, que va impactar sota la part posterior del xassís del cotxe, al costat de la roda de darrere dreta, fent-hi un forat i destrossant el vehicle amb Heydrich dins.

Miraculosament, Heydrich no va morir, només va quedar malferit, i va tenir la suficient força com per posar-se dret i disparar contra Kubis. El xofer, que havia resultat ferit, va sortir del cotxe i va perseguir a Kubis amb el revòlver a la mà, però l’agent del SOE, que s’havia ficat en un carrer lateral, va aconseguir disparar-lo per sorpresa des de la porta d’una botiga i li va tocar les dues cames. Després d’amagar-se darrere d’un tramvia va agafar la bicicleta per marxar cap a la cripta de Sant Carles Borromeo, on s’hi havien amagat més de cent membres de la resistència txeca. Heydrich va aconseguir atacar a Gabcik, que va fugir pujant al tramvia ple de gent, fins que va caure desplomat al costat del capó del cotxe fumejant. Valcik va fugir al mateix temps. Es varen deixar les armes i les maletes en el lloc dels fets. A més, Kubis es va deixar la seva cartera i la seva gorra i Gabcik la bicicleta, que era propietat de la senyora Moravec. Més tard varen morir quan van ser delatats als alemanys i aquests els varen anar a buscar.

Heydrich va ser auxiliats per una dona txeca i, encara conscient, va ser traslladat a l’hospital municipal de la Bullovka. El Reichsprotektor va ser assistit primer pel cirurgià de Praga, el professor Hohlbaum. De seguida varen veure que les ferides eren molt greus i l’anestesista txec que el va atendre va dir que Heydrich tenia el braç perforat. Finalment es va tenir que amputar el braç. A més, tenia una costella travessada per trossos de metall i el pèl de cavall del encoixinat de la tapisseria del cotxe havia penetrat a la seva espatlla pel costat esquerre, per sobre del diafragma. Les ferides varen ser tapades a mitges i per contrarestar la infecció se li va administrar fortes dosis de sèrum antitetànic i antigangrenós. Però Heydrich, encara conscient, només volia ser atès per alemanys.

A la tarda, els principals caps de les seccions del RSHA, Heinrich Müller, Arthur Nebe i Walter Schellenberg, varen arribar a Praga per obrir una investigació i varen poder reconstruir el mecanisme de la granada que havia impactat contra el vehicle. Heinrich Himmler va ser informat de l’atac quan estava a punt de viatjar a Berlín. Es diu que es va posar a plorar en saber la notícia. Aquella mateixa nit es va oferir un milió de corones coma recompensa a qualsevol que aportés algun tipus d’informació sobre els agents del SOE, a la vegada que s’amenaçava als ciutadans de que qualsevol que ajudés als agents serien executats. Praga va ser paralitzada i es varen agafar ostatges.

A Berlín, com a represàlia de l’atemptat, la Gestapo berlinesa, sota les ordres de Joseph Goebbels, que aquella mateixa tarda va saber de l’atemptat, va empresonar a 500 jueus, dels quals 152 seran executats el 5 de juny en el camp de concentració de Sachsenhausen juntament amb 96 jueus detinguts en aquest camp. Les famílies de les víctimes varen ser deportades a Theresienstadt. El ministre aquest intent d’assassinat el va preocupar, ja que creia que podria crear escola si no utilitzaven mètodes brutals i temia que algun dia li pogués passar en ell.

En el Reich:

A França:

Vuit agents alemanys dirigits per John Dasch varen pujar a bord del submarí U-584 del tipus VIIC comandat pel capità de corbeta Joachim Deecke. El seus objectius eren sabotejar el sistema de proveïment d’aigua de Nova York, així com destruir els ponts propers a l’estació central de la ciutat nord-americana, col·locar explosius en les estacions de trens de Pennsilvanià i Newark, a més de destruir la via ferroviària que connectava Chesapeake i Ohio, els canals de St. Louis i Cincinnati, i la secció ferroviària de corba de ferradura a Atoonay. A part, havien de posar bombes als comerços jueus i a les taquilles del transport públic.

A Líbia:

L‘Afrikakorps d’Erwin Rommel va tornar a reprendre la seva ofensiva en el desert. Els britànics, tot i que la nit anterior havien rebut nombrosos informes de moviments de tropes enemigues, els va agafar desprevinguts aquell atac. A dos quarts de set, la 3º Brigada Motoritzada de l’Índia va comunicar que estava sent atacada per una divisió blindada alemanya.

A primera hora del matí, la 21º i 15º divisions panzers es movien pel flanc sud de Gazala i ja viraven cap al nord, mentre que la 90º Divisió Lleugera havia accelerat en el nord-est. Al migdia, les dues divisions panzer ja es trobaven a prop de l’anomenat Knightsbridge, però en aquells moments varen clissar a una columna de tancs Grant britànics que es dirigien cap ells. Al cap de poc els britànics varen obrir foc. El comandant Hans von Luck va demanar aturar l’avanç d’immediat i va ordenar la creació d’un front defensiu al nord. Von Luck va ser ferit de gravetat a la cama dreta quan es dirigia als canons antiaeris, però, després de rebre assistència mèdica, va ser capaç de tornar al seu batalló. A la tarda, la posició de Rommel era dura, ja que estaven acorralats. A més, l’Afrikakorps va patir greus pèrdues i algunes unitats es varen tenir que dissoldre. Un terç dels Panzer havien sigut destruït, els demés els faltava combustible i estaven pràcticament danyats.

Al mateix temps, 70 carros italians M13 de la Divisió Ariete del 21º Cos es varen llançar en una ofensiva per ocupar la ciutat de Bir-Hakeim, però allí també es varen trobar amb els britànics que varen oferir resistència durant dues hores i mitja. 18 tancs varen ser destruïts per les mines i pels canons britànics. Quan va arribar una Legió Estrangera francesa, els italians, en veure que no tenien possibilitat de victòria, varen decidir fer mitja cua. 32 blindats varen ser destruïts i molts varen caure presoners, inclòs el comandant italià.

A la Gran Bretanya:

A Kent, Dwight D. Eisenhower i Mark Clark varen presenciar unes grans maniobres militars del Comandament Sud-est del tinent general Bernard Law Montgomery, amb qui es reunirien més tard en el seu despatx.

A Japó:

En el port d’Hashirajima va sortir a alta mar l’esquadrilla de l’almirall Nagumo composta per 21 embarcacions de guerra, que varen avançar al sud-est, cap a Midway, en formació de creuer.

En els Estats Units:

L’oficial Joe Rochefort s’havia de reunir amb l’almirall Chester W. Nimitz i el seu equip per intentar fer-los veure que els japonesos es dirigien a Midway. Quan estava a punt de sortir de la base direcció al despatx dels comandants en cap, Joe Finnegan i Ham Wright, varen desxifrar una senyal que identificava les dates dels atacs japonesos pel dia 3 de juny contra les Aleutianes i el 4 contra les Midway. Després de mitja hora de retard, Rochefort li va explicar el doble pla d’atac japonès a l’almirall i li va suggerir que l’atac japonès contra les Aleutianes era una distracció. Pensant en la possibilitat de que podia està equivocat, Nimitz només va enviar un creuer i uns quants destructors cap al nord, però els va enviar just a temps per trobar els japonesos abans de que ataquessin les Midway.