Divendres:
En el Reich:
A Alemanya:
A Berlín, Adolf Hitler va emetre la seva Directriu Número 42 amb el títol Instruccions per operacions contra la França no ocupada i la Península Ibèrica. Hitler volia ocupar el sud dels Pirineus i assegurar-se els ports de la costa nord d’Espanya sense negociar-ho ni discutir-ho amb les autoritats espanyoles i altres no alemanyes.
Al migdia, abans de dinar, el dictador es va reunir amb el ministre Joseph Goebbels a la Cancelleria del Reich. El ministre acabava aquell dia de prohibir en els jueus assistir a les perruqueries. Els alemanys anaven mica en mica o en passos de gegant restringint els drets dels jueus. A la França ocupada s’havia prohibit a la població jueva l’accés a tots els llocs públics; el teatre, les places, els restaurants, els bars, les biblioteques… i a París s’havia ordenat en els jueus que cosissin una estrella groga al costat esquerre dels seus abrics o jaquetes. Amb un excel·lent humor, Hitler li va dir en el seu ministre i amic que amb l’avanç en el Caucas s’estava estrenyent el sistema soviètic i pensava que les últimes pèrdues soviètiques a Kerch i Khàrkiv eren irreparables ja que, segons el dictador, Iosif Stalin havia esgotat els últims recursos i estava convençut de que la Unió Soviètica estava travessant greus dificultats per assegurar els subministraments d’aliments i va afirmar que la seva població estava desmoralitzada. Parlant d’Occident, el dictador li va comunicar que Bèlgica, amb les seves dues antigues províncies germàniques de Flandes i Brabant, quedaria dividida en Reichsgaue alemanys. Al mateix volia que passés en els Països Baixos i tant li feia el què pensés el dirigent nacionalista holandès Anton Mussert. Durant al dinar, el dictador va dir-los que volia fer cas omís a les objeccions a les deportacions dels treballadors forçats jueus de Berlín perquè podria substituir-los per treballadors estrangers i va ordenar a Albert Speer que substituís els jueus que treballaven en les indústries d’armament per treballadors estrangers tant aviat com fos possible. Tot i això, Goebbels va advertir que veia un gran perill en el fet que 40.000 jueus sense res a perdre estiguessin a la capital i li va demanar una política més radical contra els jueus. Arrel de l’atemptat contra Reinhard Heydrich el 27 de maig, el ministre continuava patint que un jueu pogués atemptar contra les seves vides. Hitler hi va estar d’acord, ja que creia que el perill contra les seves vides augmentaria a mesura que es compliqués la situació militar, i li va afegir que l’experiència de la Primera Guerra Mundial mostrava que els alemanys únicament prendrien part en moviments subversius si els jueus els convencien per fer-ho i va recalcar que per “les ganes de venjança que tenien els jueus” no els podia enviar a Sibèria perquè en un futur podrien recuperar la seva vitalitat i va assegurar que preferia evacuar-los a l’Àfrica Central, ja que allí viurien en un clima que no els faria ni més forts ni més resistents. Goebbels, però, confiava que amb la deportació dels jueus alemanys s’havia neutralitzat la perillositat d’aquests. Hitler també va explicar que la policia jueva dels guetos atacava violentament als seus compatriotes d’una manera que ni la seva policia s’havia atrevit a utilitzar. El dictador també va assegurar que els jueus mes formats i que havien exercit grans professions en diferents grans ciutats després de conviure durant dues setmanes en un gueto s’havien “guetificat” i per ell era una prova més de que els jueus eren asiàtics i no europeus.
Ben dinat, Goebbels va fer projectar una pel·lícula sobre Lola Montes. El dictador va comentar que s’havia d’anar amb molta atenció de no presentar sota una falsa llum el destí d’aquella dona, ni la personalitat del rei Lluís I de Baviera. Hitler va defensar que Lola era una dona intel·ligent i de mirada llarga i del monarca bavarès va afirmar que era un gran home i un dels més grans arquitectes. El dictador va aprofitar que parlava d’aquestes dues personalitats per atacar l’església catòlica, que havia sigut hostil amb els dos. Canviant radicalment de tema, Hitler va dir que, en interès de la nació, havia dividit Àustria en una sèrie de províncies i els va prometre que estava decidit a actuar de la mateixa manera en totes les parts del Reich.
Després, Hitler es va reunir amb el líder indi Chandra Bose.
Heinrich Himmler va autoritzar la creació de bordells en els camps de concentració destinats als treballadors forçats.
Bernhard Lichtenberg va ser sentenciat a presó pels seus comentaris a favors dels jueus des del seu pupitre de la Catedral de Santa Eduvigis. El prior va morir el 5 de novembre de 1943.
A França:
Tal hi com s’ha comentat, els jueus de París varen ser obligats a dur l’estrella groga. Un diari col·laboracionista francès va declarar que era possible que l’estrella groga portés un sobresalt a alguns catòlics, però va afegir que era la renovació catòlica més estricte.
A Ucraïna:
En el poble de Radziwillow, a Volhynia, els alemanys varen reunir a 3.000 jueus per assassinar-los. Un grup de joves es va intentar fugir pels boscos, però els alemanys no varen tardar en trobar-los i matar-los.
A Polònia:
En el gueto de Varsòvia, a la nit, els alemanys varen matar a uns quants jueus en forma d’escarment. Entre les víctimes hi havia una persona que estava malalta i que no es podia aixecar del llit. Quan el varen fer seure a una cadira, el varen tirar des del segon pis del carrer de Mylna número 11 i li varen disparar mentre queia. En el mateix pis varen matar a tres homes més. A part, els alemanys varen dur a terme una batuda per trobar gent per portar-los als camps de treball per treballar en l’Organització Todt a la localitat de Bobruysk, a Bielorússia.
En el front oriental:
En el sector sud:
A Ucraïna va acabar la Batalla de Khàrkiv amb el resultat final de 230.000 baixes soviètiques.
Per tal de fer creure en els soviètics que es dirigirien a Moscou enlloc del sud de la Unió Soviètica, el mariscal de camp Günther von Kluge va firmar com a comandant en cap del Grup d’Exèrcits del Centre l’ordre falsa d’avançar cap a la capital soviètica.
A la Gran Bretanya:
Robert Bruce Lockhart. el director general de l’Executiva de Guerra Política, va parlar amb els caps de l’Estat Major sobre les limitacions de la Resistència.
A Madagascar:
El cuirassat HMS Ramillies va ser greument danyat després de l’atac d’un mini-submarí japonès I-20 en el port de Diego Suárez. Els japonesos també varen danyar a un petrolier de més de 7.000 tones. En acabar l’ofensiva, amb les seves bateries esgotades, el mini-submarí va ser rodejat, però abans de caure presoner els tripulants es varen disparar un tret.
En els Estats Units:
El ministre d’Afers Exteriors soviètic, Viatxeslav Mólotov, va mantenir conversacions amb l’administració del president nord-americà Franklin Delano Roosevelt per negociar com fer front a la guerra.
Diari del Tercer Reich 