Diumenge:

En el Reich:

A Alemanya:

A la matinada, els bombarders de la RAF varen continuar atacant com el dia anterior la ciutat de Colònia dins l’Operació Mil·lenni. Els 868 bombarders varen causar 500 morts i varen destruir 12.000 vivendes. Els britànics varen utilitzar per primer cop els bombarders Mosquit, que realitzarien molts atacs en el futur. Per parlar d’aquell atac, el ministre d’Armament, Albert Speer, i el mariscal de camp de l’Aire, Erhard Milch, es varen reunir amb el ministre de l’Aire, Hermann Göering, a la seva residència en el castell de Veldenstein, a Francònia, a la Suïssa francesa. Aquest castell era dels pares de Göering. Abans de començar la reunió, Göering estava molt preocupat pels bombardejos a la ciutat de Colònia. No es podia creure la quantitat de bombes que havien caigut a la ciutat en tant sols una sola nit, i es va posar en contacte amb el cap regional de la zona, el gauleiter Joseph Grohé, per informar-se. A mesura que el gauleiter li anava explicant els números de morts i de bombes que havien caigut va creure que no li deien la veritat i va acusar-lo de mentider i li va exigir que no comuniqués aquella informació a Adolf Hitler. Després de la trucada va atendre a Speer i a Milch, i els va ensenyar el castell i els va confessar que pensava construir-hi un búnquer. Com a represàlia a l’atac a Colònia, la Luftwaffe va bombardejar la ciutat britànica de Canterbury. A resulta d’aquell atac, Winston Churchill va telegrafiar a Franklin Delano Roosevelt per dir-li que desitjava que estigués satisfet amb l’atac aeri a Colònia i li va assegurar que n’hi haurien molts més.

---

Durant el sopar, Hitler va criticar l’antic monarca Guillem II, acusant-lo de tenir un comportament i uns modals incorrectes com a monarca.

---

Joseph Goebbels va escriure en el seu Diari que Reinhard Heydrich es trobava en estat crític del seu atemptat del 27 de maig i va assegurar que tota una multitud de jueus havien sigut afusellats en el camp de concentració de Sachsenhausen i va afegir que quan haguessin acabat amb els jueus seria millor per tota la seguretat del Reich.

A Itàlia:

El comte Galeazzo Ciano estava a la seva casa de Livorno amb la intenció de descansar i passar un diumenge amb família, però durant aquell dia va tenir que atendre les protestes i les queixes dels seus treballadors i col·laboradors per l’escassetat de menjar i de vi. Després de tornar de pescar, el comte va parlar amb el general Giacomo Carboni, comandant d’una de les divisions d’assalt seleccionades per una possible invasió a Malta. El general li va confessar que ell també estava en contra de l’atac a l’illa mediterrània i es va mostrar pessimista sobre la situació militar en el front oriental.

A Líbia:

Els soldats italians varen travessar el camp de mines de la Línia Gazala. Les forcs del general Marie Pierre Koenig estaven envoltades i, per això, a la nit el comandant francès va rebre l’ordre d’avançar pel flanc occidental de la línia. Koenig va preferir esperar davant del temor de ser atacats.

A Madagascar:

Submarins petits japonesos varen arribar a Madagascar i varen enfonsar l’embarcació mercantil britànica British Loyalty en el port de Diego Suárez i varen avariar el cuirassat Ramillies.

A Austràlia:

A la nit, un submarí petit japonès va aconseguir travessar les defenses del port de Sidney i va disparar els seus torpedes contra el creuer nord-americà Chicago. No varen encertar l’objectiu, però varen tocar a l’embarcació australiana Kuttabul, on varen morir 20 mariners en enfonsar-se la nau. Els quatre submarinistes japonesos també varen morir; dos d’ells es varen suïcidar. Els quatre cadàvers varen ser incinerat a Sidney amb tots els honors navals i les seves cendres varen ser enviades a Japó.