Dilluns:

En el Reich:

A Ucraïna:

Adolf Hitler va volar cap a Poltava per participar en una conferència de comandants en cap en el front del Grup d’Exèrcits Sud, on hi havia entre altres Friedrich Paulus. Fent ús de la seva oratòria, el dictador va declarar que si no conquerien els jaciments de petroli de Maikop i Grozny llavors hauria d’acabar amb la guerra. Com sempre, els generals no varen fer cap objecció o cap crítica, ja que ignoraven les deficiències de personal i d’equip, i creien que l‘exèrcit soviètic estava en un estat pèssim.

A Crimea, Erich von Manstein va pujar a un creuer de guerra italià per observar el sud de la zona per conèixer personalment el traçat de la carretera per on passaria les seves tropes per dirigir-se al sud de Sebastopol. De cop, mentre observaven la zona, varen aparèixer avions soviètics que els varen començar a disparar. El capità de l’embarcació, Joachim von Wedel, que estava assegut al costat de Von Manstein, va ser tocat de ple i va morir. Poc després els avions soviètics varen marxar.

A Alemanya:

La RAF va bombardejar el Ruhr i Essen. Orgullosos dels atacs a Alemanya, a la Gran Bretanya Winston Churchill va felicitar en el Gabinet de Guerra a Charles Portal i a Arthur Harris pel bombardeig a Colònia del 30 de maig de 1942.

---

Un primer comboi de jueus alemanys capturats a Kassel, Halle i Chemnitz varen ser deportats al camp d’extermini de Sobibor. Abans varen parar a Lublin, on un centenar de jueus aptes pel treball varen ser internats en el camp de Maïdanek.

A Polònia:

Un diari clandestí de Varsòvia, el Barricada de llibertat, va donar a conèixer un relat exhaustiu de les morts per gas al camp d’extermini de Chelmno. Aquesta informació procedia d’Emanuel Ringelblum, un jueu que havia escapat de Chelmno el mes de gener

A França i Holanda:

Els alemanys varen obligar en els jueus francesos i holandesos a dur l‘Estrella Groga.

---

Carl Oberg, que provenia del front oriental, va assumir el comandament de París de la policia i les SS.

A Líbia:

En rebutjar els atacs britànics, els alemanys varen ocupar la posició defensiva a Sidi Muftah, a la línia de Gazala. Erwin Rommel i els seus comandants superiors, encara en el Calder, varen celebrar un consell de guerra i varen estar d’acord en que la situació era desesperada i que havien d’intentar trencar el cercle britànic a través d’una sortida a l’oest, a través del camp minat britànic. Albert Kesselring, que acabava d’arribar al front, va ordenar a Rommel que llencés els seus blindats contra la 150º Brigada. Fritz Bayerlein va aconsellar a Rommel que no fes cas a Kesselring perquè considerava que l’assalt no tindria èxit, però la Guineu del Desert no li va fer cas. La batalla es va prolongar durant tota la nit, però la 150º va ser destruïda. Rommel va comptar amb l’ajuda de la 90º Divisió lleugera italiana i la divisió Trieste, que varen avançar direcció a Bir Hakeim. La resta de les forces britàniques, tot i disposar d’artilleria i de tancs, varen fer ben poca cosa per ajudar a la 150º. Per exemple, en el nord de Bir Hakeim els britànics no es varen ni moure pràcticament.

No va ser fins la nit, quan ja era massa tard per la 150º, que els britànics varen actuar. Es varen dur a terme dos assalts separats: un des del nord, que no va aconseguir cap objectiu, i un altre des del sud, a càrrec de la reagrupada 7º Divisió Blindada. Però els alemanys no paraven de rebre reforços, tot i que encara estaven envoltats.

En el Pacífic:

L’esquadrilla de l’almirall Chuichi Nagumo, que es dirigia a Midway, va interceptar nombrosos informes que deien que els nord-americans ja sabien que estaven avançant cap a Midway.

En els Estats Units:

L’almirall William Daniel Leahy va tornar d’Europa. Tenia la seva esposa greument malalta.