Dijous:
En el Reich:
A Alemanya:
Alfred Rosenberg va respondre la carta de Hermann Göering del 30 de maig en que el ministre de l’Aire li explicava que eren falsos els rumors que deien que la seva unitat per l’adquisició de tresors culturals a Paris es dedicava al tràfic d’art. Rosenberg li va expressar la seva estima pel treball de la seva unitat i li va dir que estaven a la seva disposició pel que fes falta. Però també li va explicar que per aclarir les sospites que s’havien difós havia ordenat una investigació exhaustiva sobre el què s’havia fet per adquirir els tresors artístics i li va demanar més fons per continuar amb el seu treball i amb la investigació. Rosenberg, a més, li va dir que esperava que estigués d’acord en que els tresors artístics confiscats en els seus anterior propietaris jueus fossin considerats adquisicions en nom del NSDAP. Per acabar, el ministre li va senyalar que creia que la decisió final sobre aquesta assumpte l’havia de prendre Adolf Hitler.
Adolf Eichmann va rebaixar la xifra que havia donat l’11 de juny de jueus que serien deportats de França, Bèlgica i Holanda a 90.000 entre els tres països. Abans havia previst deportar a 125.000 jueus.
El líder del Cos Motoritzat Nacionalsocialista, NSKK, Adolf Hühnlein, va morir a la ciutat de Munic.
Hans Joachim Marseille va arribar a l’aeròdrom de Berlín–Tempelhof des del nord de l’Àfrica per dirigir-se després a Rastenburg perquè Hitler en persona el condecorés amb les Fulles de Roure amb Espases per la seva Creu de Ferro. Nomes aterrar a la capital alemanya l’esperava Leni Riefensthal amb un equip de càmeres.
A Polònia:
En una reunió de governadors de districte i comandants de les SS en el Govern General es va revisar el progrés de l’extermini. El Oberregierungsrat Engler va informar que “el problema jueu” havia sigut resolt a la ciutat de Lublin. A continuació, l’alt comandant de les SS i el cap de la policia Katzmann va presentar la situació de seguretat en el Districte de Galítzia, afirmant que s’havien evacuat a un gran número de jueus. El Amtschef doctor Hummel va informar de les condicions en el Districte de Varsòvia i va explicar-los que esperava que la capital polonesa quedés en breu lliure de jueus que no poguessin treballar. Davant la pregunta del secretari d’Estat, el doctor Bühler, de si existia la possibilitat de disminuir la població del gueto de forma més ràpida, el secretari d’Estat Krüger va respondre que ho haurien de veure al mes d’agost. Després va ser el torn del diputat Amtschef Oswald, que va parlar de la situació del Distrticte de Radom, afirmant que anaven endarrerits en el tema de la deportació per culpa del transport. Krüger va indicar que pel que feia a la policia, l’operació jueva s’havia preparat fins el més mínim detall i que la posada en pràctica del pla depenia exclusivament del transport.
En el Protectorat de Bohèmia Moràvia:
Els alemanys varen descobrir als set txecs que havien participat en l’atemptat contra Reinhard Heydrich el 27 de maig en una església de Praga després de que el dia anterior un jove anomenat Vlastimil confessés a la Gestapo on hi havien els homes que buscaven. Portaven dues setmanes amagats a l’església de Sant Cirilo, al centre de Praga, i tenien previst sortir el 19 per intentar arribar a la Gran Bretanya.
A primera hora, a voltant de les quarter de la matinada, els alemanys varen envoltar l’edifici amb 800 oficials de les SS comandats per Karl Fischer von Treuenfeld. Tenien ordres d’agafar-los en vida per poder-lo interrogar. Però els set agents del SOE es varen negar a rendir-se i varen posar resistència disparant des dels seients del cor; 14 alemanys varen morir. Tot i les ordres d’agafar-los en vida, els alemanys varen penetrar l’església utilitzant granades de mà i foc de metralladores. Josef Gabick va morir en l’enfrontament, igual que dos membres de la resistència. Un d’ells es va suïcidar. Jan Kubis, el qui havia llançat la granada contra Heydrich, va resultar ferit.
Els alemanys només varen trobar tres cossos i els varen treure de l’església perquè Karel Curda, que havia traït als seus companys el 16 de juny, els identifiqués. Curda els va senyalar que un dels cossos era el de Gabcik, però cap dels altres dos era el de Kubis. Els SS varen deduir llavors que encara quedaven resistents a l’església, hipòtesis que varen confirmar quan varen trobar roba en el temple que no corresponia a cap dels tres cadàvers. Els quatre combatents que faltaven es trobaven a la cripta, amagats sota una planxa de ferro. Com que l’operació per treure’ls era delicada, els alemanys varen ordenar en els bombers de Praga que introduïssin aigua a través d’un canal de ventilació. Per si de cas, un grup d’assalt es va introduir per l’estret passadís que conduïa a la cripta per tal de que no fugissin per algun túnel subterrani. Llavors es va produir un intercanvi de trets i els alemanys varen llençar més granades de mà, però no varen aconseguir el seu objectiu. Von Treuenfeld va ordenar llavors en els seus homes que utilitzessin dinamita. Els quatre membres del SOE, en veure que era impossible sortir-ne en vida, es varen suïcidar disparant-se un tret al cap. Kubis va ser l’únic que en va sortir viu, però en un estat tan greu que va morir poc després a l’hospital. Els alemanys llavors varen ordenar decapitar els cadàvers.
El 2007 varen ser trobats els caps seccionats i els cossos de Kubis i Gabcik a prop del cementiri de Dablice, a Praga, en una fossa comuna. Un any més tard, les autoritats de la ciutat varen col·locar una placa que rememorativa a l’església dels sants Ciril i Metodi.
En el front oriental:
En el sector sud:
A la zona de Sebastopol, les forces alemanyes varen conquerir el Mont de l’Àguila i varen ocupar un dels forts més grans, el Fort Màxim Gorki. Per eliminar als soviètics del Fort, els alemanys varen utilitzar llança-flames.
A la Gran Bretanya:
El general de brigada Carl Spaatz va arribar a terres britàniques per comandar la recent creada8º Força Aèria nord-americana. El pla era reunir una força de 16 grups de bombarders pesats, tres grups de caça de 75 a 80 caces cadascun, a més de grups de bombarders mitjans i lleugers.
En els Estats Units:
A Washington varen començar les reunions entre Franklin Delano Roosevelt i Winston Churchill que varen durar fins el 22 de juny per acordar una estratègia a Europa per 1942-1943. Churchill va proposar obrir un front al nord de l’Àfrica, tal i com s’acabarà fent.
Diari del Tercer Reich 