Divendres:

En el Reich:

A Polònia:

En el camp d’extermini de Sobibor hi va arribar un comboi procedent de Düsseldorf carregat de jueus. Tots varen ser assassinats a les cambres de gas.

A França:

De l’estació de Bobigny va sortir un tren carregat de dones jueves per ser enviades als camps de l’Est. Durant el viatge de tres dies fins arribar a Breslau, els alemanys no els hi varen oferir en cap moment aigua, tot i les súpliques de les víctimes.

En el front oriental:

El tinent coronel Rudolf Schmidt, el comandant del 2º Exèrcit alemany, va assegurar que esperava que les tropes entenguessin la diferència entre els partisans i aquells que vivien en zones de partisans pressionats pel terror. Per Schmidt només depenia de si estaven del seu bàndol o no en atacar-los.

En el sector sud:

Els soviètics varen trobar uns documents en un avió alemany destruït que confirmaven que els alemanys atacarien Stalingrad i el Caucas, però Hozyain va desestimar aquells documents per considerar-los una filtració de l’enemic.

A Líbia:

Les forces d’Erwin Rommel varen passar ràpidament pel costat de la ciutat de Tobruk, defensada per la 2º Divisió sud-africana, la brigada de la guàrdia reial i la 32º Brigada de tancs composta per 70 carros de combat, sense aturar-se i varen apoderar-se dels aeròdroms situats a l’est del port. Però durant aquell dia una columna de proveïments va arribar a la zona britànica.

Quan semblava que no atacarien la ciutat libanesa, a la nit, unitats d’assalt de les forces de l’Eix varen arribar al punt on havien d’iniciar el seu atac l’atac sobre Tobruk. Durant aquella nit, els fusellers britànics varen atacar un campament alemany, però varen ser rebuts amb un contraatac i es varen tenir que retirar.

En els Estats Units:

A Washington, George John Dasch, el líder d’un grup de sabotejadors alemanys, va decidir entregar-se a les autoritats i va trucar a l’FBI per comunicar-los que es trobava a l’hotel Mayfower, a l’habitació 435. La resta dels seus companys cauria en els següents dies.