Diumenge:
En el Reich:
A Alemanya:
En el Berghof, a Obersalzberg, després de que el dia anterior Adolf Hitler marxés al front, Eva Braun va marxar a Itàlia de vacances durant quatre setmanes. Aquell va ser l’últim viatge a l’estranger de la parella de Hitler.
A Munic, Heinrich Himmler va assistir al funeral d’Estat del Korpsführer Adolf Hühnlein.
A Líbia:
Després de la retirada aliada a Egipte, les tropes d’Erwin Rommel, que havien ocupat la ciutat de Tobruk el dia anterior, varen acabar de destrossar, tant per terra com per aire, al 8º Exèrcit britànic i les tropes australianes de la ciutat, capturant a 30.000 soldats britànics i Aliats, molts d’ells sud-africans, i 2.000 vehicles en funcionament. A primera hora, els homes del comandant Neil Ritchi varen intentar sortir de la ciutat, tal i com els havia ordenat la nit anterior el seu comandant, però la ruta que volien seguir estava tallada per les tropes de Rommel.
A les 9:40 del matí, el general Hendrik Klopper, que comandava la 2º Divisió d’infanteria sud-africana i tenia el comandament de la fortalesa de Tobruk, va trobar-se amb els generals de l’Eix per entregar-los la capitulació. Els britànics varen deixar a la ciutat grans piles de caixes plenes d’aliments (unes 5.000 tones), conserves i begudes i, per si no fos poc, les cisternes d’aigua i tots els magatzems de combustible, unes 2.000 tones, es varen capturar intactes. En seguit, Rommel i el tinent general Fritz Bayerlein varen recórrer els carrers de la ciutat damunt del vehicle Horch Kfz 15. A la nit, les últimes unitats britàniques que encara combatien varen entregar les seves armes.
Quan en el quarter general de Rastenburg varen arribar les notícies dels èxits de Rommel, Hitler, que acabava d’arribar al quarter d’Obersalzberg, es va posar tan content que va decidir l’endemà ascendir a Rommel a mariscal de camp. Tot i rebre el bastó de mariscal, Rommel li va escriure a la seva esposa que hagués preferit rebre una divisió més. El dictador va creure que aviat tindria tot el control del nord de l’Àfrica i es podria centrar en el front oriental. A Alemanya, després de que les autoritats varen tenir coneixement d’aquella victòria, varen anunciar per la Gran Ràdio Alemanya aquella victòria i varen treure descaradament pit de la situació.
Els alemanys estaven molt convençuts en aquells moments de les seves possibilitats i, aquella mateixa nit, Albert Kesselring, que aquella mateixa tarda havia volat fins a Tobruk per reunir-se amb Rommel, va deixar clar que ocupar Malta havia de ser el següent pas. Pensava que es podria dur a terme l’operació per al mes següent. La Guineu del Desert, però, no estava gens d’acord en aquell assalt i va insistir en atacar al 8º Exèrcit ara que estava en retirada i en cap cas volia que li retiressin el suport aeri. Kesselring va insistir amb la seva idea i li va explicar que les seves possibilitat d’èxit serien menors si no controlaven del tot el subministrament en el Mediterrani. Cap dels dos va cedir, però Rommel va acabar guanyant la partida.
Des de Londres, Charles Portal va ordenar utilitzar per la RAF els bombarders nord-americans pels seus atacs nocturns a terres alemanyes i reservar nou grups de bombarders, que es denominarien Ales de tres esquadrons, per l’Orient Mitjà.
En els Estats Units:
A Washington, a la Casa Blanca, Franklin Delano Roosevelt es va reunir amb Winston Churchill, Alan Brooke, el general George Marshall i altres comandants d’alt rang per definir l’estratègia militar conjunta. Abans, Churchill havia mantingut converses privades amb Roosevelt en la casa de camp del president a Hyde Park, Nova York.
Enmig de la reunió, el President va rebre una nota de color rosa on es comunicava la caiguda de Tobruk. Després de donar-hi una ullada li va donar en el primer ministre britànic perquè la llegís. Churchill, totalment bloquejat, va demanar una confirmació, que va arribar poc després. Roosevelt, en veure Churchill molt preocupat (més tard va comentar que una cosa era la derrota i una altra la desgràcia), li va preguntar en què el podia ajudar.
En el Pacífic:
Des del Japó, a les illes Kuriles, els japonesos varen desembarcar a l’illa Kiska, al nord-est de Japó.