Dilluns:

En el Reich:

A Polònia:

En el quarter general de Rastenburg, al migdia, Joseph Goebbels va parlar d‘Erwin Rommel i va fer observar que generals com Walther von Brauchitsch, Gerd von Rundstedt i altres no estaven al mateix nivell que la Guineu del Desert o d’Eduard Dietl i va afirmar que els dos últims generals eren molt estimats pel poble. Adolf Hitler va afirmar que Dietl no només era popular entre ells, sinó que també a Finlàndia, i va dir que si Rommel era tant estimat era perquè el poble adorava aquest general que havia obtingut tantes victòries contra els britànics i va dir que la seva vàlua i el seu talent no tenien discussió. El dictador els va comentar que si havien tingut èxit al nord de l’Àfrica era perquè s’havien adonat de que en el desert la guerra seria motoritzada i, per aquest fet, havia demanat a la Volkswagen que fes les proves convenients per tal de que els seus vehicles es moguessin bé pel desert. Hitler va lloar llavors els cotxes de la Volkswagen i va afirmar que es convertiria en el cotxe del poble de tot Europa i imaginava que se’n haurien de produir un milió i mig cada any. Més tard, Hitler va nomenar de manera oficial a Rommel mariscal de camp.

A Alemanya:

A Berlín, Adolf Eichmann va informar als seus subordinats sobre el pla de l‘Operació Reinhard. Eichmann va explicar que en primer lloc es deportarien 40.000 jueus de França, 40.000 d’Holanda i 10.000 de Bèlgica cap a Auschwitz, a un ritme de 1.000 al dia en tren. Eichmann va destacar que per part del Ministeri d’Afers Exteriors no s’havia posat cap objecció a aquestes mesures.

---

En el Ministeri de Propaganda varen començar a ressonar les paraules de Klaus Hubmann i d’altres dos companys seus del 9 de juny en que va declarar que no descansaria fins que Heinrich Glasmeier fos destituït com a director general de la Radiodifusió del Reich. Leopold Gutterer va informar a Goebbels del que havia passat i va sol·licitar l’acomiadament immediat de Hubmann. L’endemà, Goebbels va culpar a Hubmann de tornar a comprometre la convivència en la Radiodifusió del Reich i que s’havia revelat contra la seva autoritat i la del director general i superior seu. Aquella mateixa nit, Ernst Himmler va trucar al seu germà Heinrich Himmler al quarter general de Hegewald i al seu secretari Karl Brandt per organitzar una trobada entre ell, Ernst, i Werner Naumann per intentar evitar l’acomiadament de Hubmann. L’acomiadament es va mantenir, el que significava que Hubmann no podria reclamar drets de pensió durant els següents nou anys. Aquella mateixa nit, el cap de les SS va oferir-li a Hubmann contractar-lo per la seva oficina pel mateix salari que havia tingut fins llavors. Sembla que a Hubmann no li va interessar l’oferta.

En el transcurs d’aquell dia, Himmler es va reunir amb Herbert Backe per parlar de com afectava la deportació dels jueus alhora d’obtenir matèries primes en el camp.

A Líbia:

A Tobruk, Rommel va reunir als seus homes i els va dir que ara tenien que aniquilar totalment als seus enemics i que en els següents dies tornaria a exigir-los una total entrega per poder aconseguir els seus objectius. A continuació, amb el seu imparable avanç, l’Afrikakorps va entrar a Egipte per Salum. Els britànics, per la seva part, varen tenir que retrocedir fins a Marsa Matruh, a més de 300 quilòmetres d’Alexandria.

A França:

A Vichy, Pierre Laval va acceptar un acord amb Fritz Sauckel per enviar mà d’obra francesa a Alemanya i va així ho va comunicar en un discurs. Era el sistema Relève. Per cada tres voluntaris, tres presoners de guerra serien alliberats. Laval també va explicar a continuació que França no podia continuar passiva i indiferent davant la immensitat dels sacrificis que Alemanya estava disposada a fer amb l’objectiu de construir una Europa en la que els francesos tenien que ocupar el seu lloc. En concloure el seu discurs, Laval va afirmar que desitjava la victòria d’Alemanya perquè, sense ella, el bolxevisme assetjaria a tot arreu. Després del discurs, la majoria de la població francesa va entendre que el Govern havia perdut tota la seva independència.

Després de sentir el discurs, Henri Frenay va treballar en dues directives: una per als seus caps regionals i una altra per la junta editorial Combat. En elles, Frenay els demanava desobeir l’ordre de Laval i lluitar per la llibertat. Es varen imprimir i distribuir uns 80.000 exemplars d’aquesta edició.

En el front oriental:

En el sector sud:

A Ucraïna, els alemanys varen començar una ofensiva per tal de conquerir Sebastopol.

En els Estats Units:

A Washington va acabar la conferència entre Franklin Delano Roosevelt i Winston Churchill començada el 18 de juny.