Dimarts:

En el Reich:

A Polònia:

El ministre d’Armament, Albert Speer, va informar a Adolf Hitler dels resultats de la conferència celebrada el 4 de juny sobre l’energia nuclear i les mesures que s’havien pres per ajudar en el desenvolupament de la investigació en aquell camp. Speer no el va voler informar gaire perquè no creia que la bomba atòmica es pogués fabricar aviat, i estava convençut de que no tindria cap transcendència en aquella guerra. Però Hitler ja estava informat per uns altres informes sobre els projectes de l’energia nuclear, i aquests informes eren més detallats i més optimistes que els de Speer. Els havia realitzat el seu fotògraf i amic, Heinrich Hoffmann, que tenia una amistat amb el ministre de comunicacions, Wilhelm Ohnesorge, que estava interessat pels projectes de l’energia nuclear. Segurament aquests informes els havia redactat Ohnesorge. Quan Speer va veure els informés del fotògraf Hoffmann es va enfadar molt, ja que no li va agradar que Hitler no es dirigís als responsables directes per informar-se i ,en canvi, s’informés per informes pocs fiables, sent la majoria de les informacions suposicions de gent que no era entesa en la matèria. Hitler mai va entendre com funcionava la fabricació de la bomba atòmica i no li va agradar parlar-ne per la desconeixença que tenia d’aquell tema. Però, en canvi, sí que es va interessar més del següent tema del que varen parlar amb Speer. Es tractava del nou tanc de 1.000 tones, el Landkreuzer P 1.000 Rate. Des del primer moment li va agradar aquell nou tanc i va demanar que es construís de seguida. Aquell dia, l’empresa Porsche també va dissenyar per al Reich un nou tanc armat, el Tiger, amb un canó més gran. L’empresa va prometre que els primers prototips estarien disponibles pel maig de 1943. Un altre tema del qual varen parlar amb Speer va ser el del llançament d’un nou coet que s’havia llançat el 13 de juny. Hitler no confiava massa en aquella nova arma i va posar en dubte la punteria del projectil.

Tot i que l’entrevista amb Speer no va ser del seu gust, Hitler encara continuava eufòric per la victòria d‘Erwin Rommel del 21 de juny i li va explicar en el seu ministre de Propaganda, Joseph Goebbels, que els britànics estaven en una crisi molt important i que la prova d’aquest fet era que el primer ministre Winston Churchill havia anat a Washington. Més tard, Goebbels va indicar en els seus col·laboradors que la propaganda no havia de causar a l’opinió pública la impressió de que la Gran Bretanya estava completament acabada. El ministre va posar èmfasis sobre el fet que la política informativa oficial britànica treballava amb el principi d’exagerar, primer a propòsit, la gravetat de les derrotes per després presentar-les com a favorables.

Al migdia, Albert Forster els va explicar que els cafès de Danzig estaven plens durant les tardes i que s’hi veien moltes dones ocioses i molt pintades. Per aquest fet, la policia l’hi havia demanat permís per fer vigilar aquests establiments, però els va explicar que creia que no era oportú actuar. Hitler li va donar la raó perquè considerava que la policia només havia d’actuar sobre els elements asocials i no en establiments públics. A més, considerava que la dona treballadora tenia dret a poder-se relaxar després de la seva jornada laboral. Tampoc volia que s’actués contra aquelles persones que per consum propi compraven sense cupons saltant-se la llei o els pagesos que venien els seus excedents sobrants en el mercat negre. En parlar d’una intervenció de l’Estat com a comprador per segon cop de determinats productes, Goebbels va afirmar que aquesta solució se semblava a la de l’ou de Colón. A la pregunta de Hitler sobre quan seria possible introduir una reglamentació adequada, Martin Bormann li va contestar que ja s’havien adoptat mesures necessàries i que entrarien de seguida en vigor. Hitler va seguir el seu anàlisis dient que hi havia motius per enfadar-se quan es pensava en determinades mesures que privaven al poble de productes indispensables i va dir-los que no havia estat d’acord en que els soldats no poguessin comprar el que volguessin en els magatzems francesos i, per aquest fet, l’hi havia ordenat a Hermann Göering que anul·lés aquesta mesura, que va considerar estúpida. Parlant de les provisions de fruites i llegums, Forster els va informar de que havia autoritzat la venda directa del productor al consumidor per tal d’evitar que les mercaderies es fessin malbé en passar per les mans de nombrosos intermediaris. Hitler un altre cop li va donar la raó i va demanar posar fi a les “tonteries” del Ministeri d’Alimentació”, ja que considerava que la reglamentació de caràcter general havia de quedar reduïda al mínim indispensable. Pensant en la situació de Berlín, Goebbels va expressar el seu temor de que els obrers quedessin en desavantatge en el cas de que s’autoritzés les compres directes al productor. Responent a una pregunta de Hitler, Bormann va dir-los que la compra directa als productors estava reglamentada pels Gauleiters en funció de les ordenances locals i que per aquest fet estava prohibit en certes comarques de l’Alemanya occidental i a la regió de Martin Mutschmann fer aquestes compres. Hitler va concloure que era necessari acabar amb el sistema anàrquic amb la compra-venda de fruites i llegums, i va demanar acabar amb la burocràcia i la centralització de l’Estat. Tot i això, el dictador va exigir que s’assegurés que les grans ciutats industrials fossin proveïdes per les grans explotacions agrícoles veïnes i, a la vegada, una utilització més racional dels productes alimentaris  en les grans ciutats multiplicant en elles el número de cantines per ús d’obrers i treballadors, i augmentant al mateix temps el número de cuines populars. Per acabar el seu discurs, Hitler va pregar que es fes l’impossible per tal de que els productes agrícoles excedents procedents de les zones que ocupaven fossin posades a disposició del consumidor alemany.

---

Aquell dia es varen començar a enviar els primers presoners en el programa d’eutanàsia a Auschwitz i es varen produir els primers gasejaments massius. Les primeres víctimes varen ser malalts mentals polonesos i jueus polonesos que estaven ingressats en hospitals psiquiàtrics.

A Alemanya:

Després de reunir-se el dia anterior amb Heinrich Himmler, Herbert Backe va presidir una reunió en el que es discutien les dificultats de d’aprovisionament del Govern General i va ordenar retallar encara més les racions de la població local de l’Est. Backe va senyalar que encara quedaven 3,5 milions de jueus al Govern i va afirmar que Polònia havia de ser sanejada en el curs d’aquell any.

---

Viktor Brack va enviar una carta a Himmler per suggerir-li que uns dos o tres dels deu milions de jueus destinats a l’extermini havien de ser esterilitzats utilitzant els raigs X. Brack els volia salvar la vida perquè, segons la seva opinió, estaven en molt bones condicions per fer treballs. Himmler li va respondre que iniciés els experiments d’esterilització només en un camp de concentració. Brack també el va informar que, sota les ordres de Philipp Bouhler, havia posat a la disposició d‘Odilo Globocznik una part dels seus homes perquè poguessin completar “la seva missió especial” (el genocidi jueu) i que després d’una nova petició per la seva part havia col·locat encara a més persones.

A França:

El departament IV B 4 va transmetre a través del cap del servei IV una ordre de Himmler segons la qual tots els jueus establerts a França tenien que ser desplaçats el més ràpid possible.

En el front oriental:

En el sector sud:

Les tropes de la Wehrmacht no paraven d’avançar en el front de l’Est i l‘exèrcit soviètic es va tenir que retirar del front de Khàrkiv, fet que va provocar que els alemanys ataquessin la ciutat de Rostov del Don. Però, tot i l’avanç dels alemanys, 16.000 homes del 2º Exèrcit de Xoc i del 59º Exèrcit soviètic en el Voljov varen poder escapar de les mans dels alemanys, tot i que 14.000 homes no varen tenir la mateixa sort i varen ser atrapats i empresonats pels alemanys. Per altra banda, el general de divisió Bruno Sculetus, de la divisió de Seguretat 281, racionalitzava en un informe al seu superior l’afusellament de 128 gitanos per la Policia Secreta de Campanya.

A la Gran Bretanya:

Després del discurs del dia anterior de Pierre Laval en que demanava en els francesos que anessin a treballar a Alemanya, Charles de Gaulle des de Londres va pronunciar un discurs dirigit als francesos en que els demanava que resistissin i lluitessin contra les autoritats alemanyes.

En el mar del Carib:

Els alemanys varen destruir l’embarcació colombiana Resolute.

A Tailàndia:

A la base de Bampong varen arribar-hi 300 presoners britànics per construir-hi un campament i un altre per als guàrdies japonesos.