Diumenge:

En el Reich:

A Polònia:

En el quarter general de Rastenburg, Adolf Hitler va lamentar en una reunió la seva decisió de desplaçar l’economia alemanya en la producció d’armament, i va ordenar tornar a reprendre la fabricació de béns per l’establiment general de la població civil. Aquesta decisió no va agradar gens ni mica al ministre d’Armament, Albert Speer, que volia que l’economia es centrés únicament en la producció bèl·lica, i es va queixar davant de Hitler d’aquell canvi de rumb. Però les seves queixes no varen ser escoltades per Hitler, que veia com l’augment de la producció bèl·lica demanava més obrers i més matèries primes, i estava més preocupat en refer el transit ferroviari que havia quedat malmès després de la retirada dels soldats soviètics a Moscou a finals de 1941. Per Hitler era important refer les vies de comunicació perquè es portaven moltes matèries imprescindibles per l’armament. En la reunió, Hitler també va explicar que no estava d’acord amb la fabricació de metralladores mentre no es disposés de munició per als fusells. El dictador creia que el fusell era un arma més eficaç que les metralladores. Després de la reunió va ascendir al general Georg von Küchler a mariscal de camp.

A França:

De París varen ser deportats en tren 966 jueus direcció al camp de concentració d’Auschwitz. 

En el front oriental:

En el sector sud:

L’exèrcit alemany va començar l’ofensiva d’estiu direcció al riu Volga i al Caucas, en un espai que anava entre el Kursk, al nord, i Taganrog, en el mar Azov, al sud, en l’anomenada Operació Blau. L’objectiu eren els jaciments petrolífers del Caucas, a Bakú, i la ciutat de Stalingrad, que es trobava al costat del riu Volga. La Wehrmacht en aquells moments ja havia travessat la ciutat de Sebastopol, Ucraïna, tot i que no la conqueririen fins al 3 de juliol. Després de la derrota de Moscou el desembre de 1941, Hitler va moure el seu Exèrcit cap al sud de la Unió Soviètica amb l’objectiu d’atacar el punt sentimental del dictador Iosif Stalin, la ciutat de Stalingrad, perquè a més de ser una ciutat amb una importància industrial era la ciutat que portava el nom del dictador soviètic. Les forces d’atac alemany estaven dividides en dos grups d’Exèrcits: l’A i el B. El Grup A, del mariscal Wilhelm List, format pel 17º Exèrcit d’Infanteria i el 1º Exèrcit Blindat, es varen dirigir al Caucas. El Grup B, del mariscal Fedor von Bock, estava compost pel 2º i el 6º Exèrcits d’Infanteria, el 2º Exèrcit hongarès, el 3º romanès, el 8º italià i el 4º Blindat, va operar en els rius Donets i Volga.

Un cop començada l’Operació al voltant de les dues de la matinada, el 4º Exèrcit Panzer de Hermann Hoth es va dirigir a l’entroncament ferroviari de la ciutat de Voronezh, que va caure nou dies després. L’artilleria alemanya no va cessar de disparar els seus projectils i, cap a les nou del matí, els enginyers havien construït un pont sobre el primer riu que varen trobar per travessar-lo ràpidament. Al mateix temps, el 1º Exèrcit Panzer va marxar del sud de Khàrkiv.

A Berlín, a través de Ràdio Berlín es va difondre un anunci del OKW on s’anunciava la victòria alemanya en el Voljov.

A Japó:

L’emperador Hirohito li va confessar a Kido que degut als èxits dels alemanys al nord de l’Àfrica pensava enviar un telegrama de felicitació a Hitler. Kido li va prometre que parlaria del tema amb el ministre de la Casa Imperial, però el telegrama mai va ser enviat perquè Tsuneo Matsudaria, el ministre de la Casa Imperial, si va negar pel fet de que l’emperador mai havia rebut un telegrama de felicitació per les victòries a l’Àsia.