Dilluns:

En el Reich:

A Polònia:

Al migdia, Adolf Hitler els va anunciar en els seus convidats que els vienesos li preguntaven si abandonarien Belgrad, però els va dir que haurien d’abordar el tema de les fronteres amb gran circumspecció, tot i que no tenia dubtes de que havien de considerar el Danubi un riu alemany. Heinrich Himmler li va fer observar que Frederic el Gran havia començat les seves campanyes a Silèsia amb els drets de successió mal establerts i que Lluís XIV no havia deixar de recórrer a texts legals escollits per justificar la seva política. Hitler li va afegir que un cap d’Estat demostrava saviesa en deixar als seus successors el número més gran possible d’aquests títols relatius a totes les regions sobre les quals podria semblar versemblant fer valer determinats drets i els va confessar que ell no volia que els arxius on hi havien els seus títols acabessin en el Ministeri d’Afers Exteriors, on en la seva opinió corrien el perill de veure’s sepultats, sinó a la Cancelleria del Reich perquè els seus successors no perdessin els seus punts de vista. Hitler va considerar que la seva obra de voler unificar Europa seria vista amb indiferència per les següents generacions i va assegurar que si aconseguien el seu objectiu seria gràcies a les armes i no als esforços de determinats Estats.

---

Himmler va tornar a necessitar els tractaments del doctor Felix Kersten.

A Alemanya:

Joseph Goebbels va rebre un informe sobre unes suposades conversacions entre Ramón Serrano Súñer i Benito Mussolini i va témer que no els critiquessin. Després de llegir-lo es va quedar més tranquil quan va saber que només havien parlat de la monarquia i de la Falange, però continuava molt disgustat amb el dictador Francisco Franco perquè el considerava un general vulgar que s’havia fet amb el poder gràcies a l’ajuda exterior.

---

El departament alemany quadriennal va emetre un decret dirigit a les autoritats tant civils com militars en els territoris ocupats declarant que s’havia d’utilitzar tots els mètodes possibles per obligar els treballadors a traslladar-se a Alemanya.

En el front oriental:

En el sector sud:

Per conquerir la ciutat de Sebastopol, Erich von Manstein va llançar el 54º Cos d’Exèrcit a l’altra riba de la badia de Severnaja en un assalt amfibi que va agafar desprevingudes a les unitats soviètiques. De seguida les defenses de la ciutat es varen enfonsar, però mariners soviètics varen continuar resistint en grups individuals de guerrillers en les instal·lacions portuàries. El creuer lleuger Chervona Ukraina va ser destruït per l’artilleria alemanya, així com quatre destructors i un submarí.

A Líbia:

Erwin Rommel va conquerir Marsa Matruh obligant en el general Claude Auchinleck a replegar-se 200 quilòmetres més i varen preparar noves posicions de defensa a El Alamein, a només 120 quilòmetres d’Alexandria. Rommel arribaria l’endemà a El-Alamein. La nova línia defensiva, a 60 quilòmetres d’Alexandria, anava des del mar, 20 milles al sud, fins a la cresta de Ruweisat. Però Rommel va tenir un contratemps aquell dia quan va deixar de tenir accés a les comunicacions en clau d’un agregat militar nord-americà a Egipte després de que els britànics persuadissin a Washington perquè modifiqués les claus. Per Rommel aquelles comunicacions eren molt importants i fins i tot els va posar el nom de Little Fellers, un joc de paraules amb el cognom de l’agregat nord-americà a Egipte. Tot i aquest contratemps, les forces de la Guineu del Desert varen continuar avançant cap a l’est fins a altes hores de la nit.