Dijous:

En el Reich:

A Polònia:

Durant el sopar, Adolf Hitler va informar als seus convidats de que havia llegit un informe del gauleiter Frauenfeld sobre el Tirol del Sud en el que proposava transportar en massa als tirolesos del sud a Crimea. El dictador els va comunicar que ho trobava una idea excel·lent perquè considerava que el clima i el paisatge els convindria en els tirolesos i perquè era una terra rica en llet i mel. Llavors, Hitler es va dirigir a Martin Bormann i li va parlar d’alguns llibres que li havia donat per llegir. El dictador li va dir que els passatges senyalats i les cites l’hi havien interessat fins al punt, que pensava que ho haurien de llegir tots els alemanys, especialment els dirigents, els almiralls i els generals.

Després de sopar, Otto Dietrich li va presentar a Hitler un informe sobre la premsa britànica que sostenia les seves paraules del dia anterior. En l’informe es deia que la premsa britànica donava molta importància a la possible pèrdua de l’Índia i, en canvi, es deixava l’abandonament d’Egipte com un problema menor, inclús es presentava com una font de dificultats per l’Alt Comandament alemany. Segons la premsa britànica, la destrucció de les instal·lacions portuàries i de les carreteres, així com la col·locació de mines en el Canal de Suez, permetrien comprometre de manera decisiva el proveïment de l’Afrikakorps. En llegir tal informe, Hitler va senyalar que no esperava que els britànics donessin per fet la pèrdua d’Egipte tan aviat i va demanar que la propaganda alemanya entrés en acció proclamant que “l’hora de la llibertat havia sonat per Egipte”. Creia que aquesta derrota britànica portaria repercussions extraordinàries en altres països que es trobessin sota el jou britànic, molt particularment el Pròxim Orient. També considerava necessari incitar al rei egipci a sostreure’s com més aviat millor de la protecció dels britànics i amagar-se fins que ells li organitzessin el seu retorn triomfal a El Caire, on el col·locarien de nou al tro.

---

La Gestapo de Lódz va redactar el seu informe mensual i mencionava que la població no havia donat cap motiu per intervenir, tot i que les deportacions havien causat certa inquietud, i es demostrava que els jueus no tenien cap forma de comunicar-se amb l’exterior.

A França:

A París es varen reunir funcionaris alemanys encapçalats per Karl Oberg amb els seus homòlegs francesos de Vichy per parlar de quina era la posició de França en la deportació dels jueus. René Bousquet, el cap de la Policia Nacional francesa, va dir que a la zona ocupada només es podria deportar als jueus estrangers, però que a la zona no ocupada la policia francesa no participaria en cap procés de detenció col·lectiva de jueus. Els alemanys varen insistir de que havien de participar en la deportació. Més tard Bousquet va cedir.

Al mateix temps, Otto Abetz va enviar a Berlín una enquesta que posava de manifest que a la capital francesa hi havia un brot d’antisemitisme degut a l’afluència de jueus estrangers i recomanava, seguint les línies de l’acord que havien arribat, de deportar primer als jueus estrangers per aconseguir un afecte psicològic entre la població francesa.

En el front oriental:

En el sector nord:

El 2º Exèrcit soviètic va caure derrotat en un combat al riu Voljov. Els soviètics varen patir 33.000 baixes.

En el sector sud:

Les tropes alemanys varen ocupar Sebastopol capturant a 90.000 soviètics.

A Itàlia:

Benito Mussolini va telegrafiar en el comte Galeazzo Ciano perquè negociés amb els alemanys la futura ordenació política al nord de l’Àfrica. El dictador italià volia que Erwin Rommel fos el comandant militar i desitjava a un italià com a delegat civil.

A Egipte:

En el-Alamein, Claude Auchinleck va contraatacar contra les forces de Rommel.

A l’Atlàntic:

Després d’amagar-se el dia anterior entre la boira per no continuar sent detectats pels alemanys, la boira es va dispersar i el comboi PQ-17 va tornar a ser visible en l’aparell de reconeixement alemany. A primera hora de la tarda, el comboi va ser atacat per avions torpedes, que varen ser rebutjats pel foc antiaeri. Tot i que els alemanys no havien aconseguit l’objectiu, sí que varen aconseguir destruir dues embarcacions.

En el Pacífic:

Els Caps d’Estat Major Conjunt varen donar a conèixer una directriu definitiva en el sentit de que els aïllaments de Rabaul començarien amb l’ocupació de Santa Cruz i Tulagi, i després s’expandiria de les Salomó a Nova Guinea. Finalment, una força expedicionària d’aire i terra dirigida pel comandant Douglas MacArthur aïllaria Rabaul.