Divendres:

En el Reich:

A Polònia:

Adolf Hitler va respondre la petició italiana del dia anterior i va estar d’acord amb el nomenament d‘Erwin Rommel com a comandant militar a Egipte, però es va reservar una resposta respecte al delegat italià que havia de ser nomenat. Seguidament, el dictador va volar cap al quarter general del comandant Fedor von Bock a Poltava. El dictador va parlar allí amb menys contundència i claredat, assegurant que l’exèrcit soviètic havia esgotat les seves últimes reserves, però li va dir en el seu mariscal de camp que no estava disposat a permetre que els mariscals arruïnessin els seus plans com a la tardor de 1941 i va destituir a Von Bock per al coronel general Maximilian von Weichs.

En el moment que seia per sopar, Hitler va sentir com el seu pilot Hans Baur i l’almirall Theodor Krancke discutien sobre la rendibilitat relativa dels transports aeris i marítims. El dictador no se’n va poder estar i es va afegir a la conversa i els va dir que l’avantatge de la velocitat marcava un punt a favor dels transports aeris. Considerava que per millorar la rendibilitat de l’aeronàutica haurien d’utilitzar un motor Dièsel. Baur els va dir que els avions tindrien que poder transportar com a mínim de 60 a 100 passatgers. Hitler va creure que això no era necessari dir un número perquè considerava que en un futur proper els avions serien tan grans que hi podrien instal·lar una habitació de bany. L’almirall Krancke va replicar que, en el cas de que l’aviació arribés a tal punt de desenvolupament, la navegació marítima no tenir la seva competència perquè considerava que no es podria construir mai un avió tan gran com una embarcació de transport. Però el capità Baur hi va continuar estant-hi en desacord i li va dir que els ferrocarrils ja havien deixar el transport de rajoles a les embarcacions. Hitler hi va afegir que s’havia d’examinar les coses en funció del progrés, però els va augurar que l’avió tindria més rellevància que les embarcacions en un futur.  

---

Els alemanys varen assassinar a 93 gitanos en el poble de Szczurowa, a prop de Cracòvia. 

A Alemanya:

A Berlín, el govern va rebre un informe que deia que fins a l’abril havien mort en el front oriental 7.300.000 homes. L’informe també apuntava que els soviètics encara disposaven de 9.700.000 homes per lluitar.

A Iugoslàvia:

L’exèrcit alemany va començar un atac definitiu contra els partisans que resistien a la regió de Kozara. 

En el front oriental:

En el sector sud:

A Crimea, els soldats alemanys varen ocupar Sebastopol, la fortalesa més poderosa del món. Dos exèrcits soviètics varen ser destruïts; 90.000 soldats soviètics varen ser fets presoners. També es va conquerir Vorónezh. En el camp de batalla varen quedar-hi milers i milers de morts, abandonats entre 467 canons, 758 morters i 155 canons antitancs i antiaeris. Per aquella conquesta Erich von Manstein havia sigut ascendit a mariscal de camp.

A Egipte:

Durant aquell dia es va fer evident que l’intent de les forces de Rommel per obrir pas a El-Alamein havia fracassat per culpa de la resistència britànica. Per exemple, durant aquella jornada la Força Aèria del Desert va dur a terme més de 1.000 sortides, mentre que la Luftwaffe només en va poder registrar 203. 

A l’Atlàntic:

El comboi PQ17 va evitar, com el dia anterior, més atacs alemanys gràcies a la boira.

En el Pacífic:

Els japonesos varen desembarcar a Guadalcanal.