9 de juliol de 1942

Dijous:

En el Reich:

A Polònia:

En el quarter general de Rastenburg, al migdia, Adolf Hitler es va reunir amb Alfred Rosenberg i va criticar que la premsa alemanya hagués publicat el viatge de Rosenberg a Ucraïna perquè creia que la població alemanya tindria esperances de que gràcies als camps ucraïnesos augmentarien les racions alimentàries individuals. Hitler va culpar als transports per no poder garantir que els productes del camp poguessin arribar a les llars alemanyes i va aprovar que les unitats alemanyes es proveïssin amb aliments. El dictador també li va dir que no l’hi havia agradat gens l’article del comandant Eberhard Cranz perquè incloïa un paràgraf en el que s’advertia del perill de mantenir un optimisme excessiu en relació als proveïments en els pobles europeus. Rosenberg, per la seva part, li va relatar les seves impressions a Ucraïna.  

A la nit, durant el sopar, Hitler els va dir en els seus convidats que si aconseguien ocupar Alexandria o El Caire no hi havia la necessitat de que el Ministeri d’Afers Exteriors s’avancés enviant un resident a Egipte perquè allà hi tenien a Erwin Rommel, a qui va lloar i va definir com una de les figures més destacades. També els va dir que considerava Egipte un feu italià. Parlant de Rommel, Hitler va afirmar que el seu prestigi es devia en part al discurs de Winston Churchill a la Cambra dels Comuns perquè havia parlat d’ell com un capità genial. Fent referència a una futura ocupació italiana a Egipte, el dictador els va dir que els italians haurien de maniobrar com els britànics en les seves colònies, arribant al punt que els “indígenes” acabessin oblidant que estaven sotmesos, però creia que s’havien d’abstenir de conservar totes les costums del país. Parlant dels territoris ocupats per ells a l’Est, va tornar a manifestar la seva ideologia racista dient que no tenien perquè preocupar-se en l’educació ni en la higiene d’aquestes zones, però sí de construir-hi carreteres que no estiguessin exposades a l’acumulació de la neu.

Durant aquell dia, Hitler es va reunir també amb Heinrich Himmler i varen parlar de què farien, un cop guanyada la guerra, amb els alemanys del Tirol del Sud italià. Els dos varen estar d’acord en que aquests ciutadans de parla alemanya havia que enviar-los a Crimea perquè colonitzessin la zona. 


Abans de reunir-se amb Hitler, Rosenberg es va reunir amb Martin Bormann per parlar de la relació del ministre amb Robert Ley en matèria d’instrucció, de la relació del seu departament amb la Cambra Principal de Cultura en l’assumpte de la Direcció de la Propaganda del Reich, d’algunes qüestions personals i del tema de la promoció dels antics treballadors de l’APA. A la tarda, Rosenberg es va reunir amb Alfred Jodl per parlar del Ministeri d’Afers Exteriors i la qüestió del Caucas

En el Protectorat de Bohèmia i Moràvia:

Un comboi de jueus alemanys amb una edat avançada va arribar a Theresienstadt.

A Bèlgica:

Werner von Bargen, representant del Ministeri d’Afers Exteriors davant l’alt comandament militar a Brussel·les, va enviar un informe en el seu govern en el que informava de que l’administració militar es proposava dur a terme la deportació sol·licitada de 100.000 jueus i que el cap de l’administració militar es trobava a Rastenburg per discutir el tema amb Himmler. Von Bargen però avisava de que el poble belga majoritàriament no era antisemita i demanava que la mesura fos interpretada com l’inici d’una evacuació obligatòria per realitzar treballs forçats a Alemanya. El representant també els va dir que l’administració militar creia que s’havia d’evitar deportar els jueus belgues i per tant elegir als jueus d’origen polonès, txec, rus…

En el front oriental:

En el sector sud:

El OKH va posar en pràctica els seus plans que tenia dissenyat des de feia temps en què dividia al Grup d’Exèrcits del Sud en el Grup d’Exèrcits B dirigit pel mariscal Fedor von Bock i el Grup d’Exèrcits A dirigit pel mariscal Wilhelm List. El Grup A tenia que creuar el riu Don i avançar en el Caucas.


A Sebastopol, tot hi que feia dies que la ciutat havia sigut ocupada pels alemanys, guerrillers soviètics varen continuar lluitant esporàdicament fins aquell dia.

A la Gran Bretanya:

A Londres, en una conferència de premsa que va organitzar el govern polonès a l’exili i a la que hi va assistir Brendan Bracken, el ministre d’Informació britànic, es va informar en els periodistes de que a Polònia els alemanys estaven duent a terme un pla d’extermini dels jueus.

A l’Atlàntic:

El U-564 del comandant Teddy Suhren va sortir de Brest per dirigir-se al golf de Biscaia amb l’objectiu de creuar l’Atlàntic i el sud del Carib, però abans havia rebut ordres d’interceptar un comboi Aliat. Al vespre varen interceptar el comboi, però el submarí alemany es va tenir que submergir en clissar un avió britànic. En tornar a la superfície ja no hi havia rastre ni de l’avió ni del comboi i varen tornar-se a submergir. Passades la mitjanit, el U-Boot va tornar a interceptar el comboi, però de nou varen tornar a veure els avions britànics i es varen tenir que submergir.

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.