Dijous:

En el Reich:

A Ucraïna:

Adolf Hitler va abandonar el seu quarter general de Rastenburg per dirigir-se a un nou quarter general a prop de Vinnitsa, Ucraïna. Aquest nou quarter, que era més a prop de la línia de combat, es va conèixer amb el nom clau d’Home Llop, Wehrwolf. 16 avions amb els motors engegats varen esperar al dictador a la pista de Rastenburg per dur-lo a ell i els seus col·laboradors en el seu nou entorn. Després d’un viatge de tres hores de vol, en aterrar a terra varen agafar els cotxes i per carreteres plenes de sots varen arribar finalment en els barracons humits del quarter, on els esperava el coronel Thomas. Hitler no s’hi va sentir mai a gust en aquella zona, ja que feia molta calor i hi havia moltes mosques i mosquits, però les condicions de vida eren millors que a Rastenburg perquè els barracons eren de fusta enlloc de formigó. Franz Halder va agrair aquell canvi per la distribució del nou quarter, però les secretàries estaven menys contentes amb les seves habitacions més petites. Pel dictador la rutina va ser la mateixa que a Rastenburg.

Juntament amb Thomas, Heinz Linge i Rudolf Schmundt, Hitler va entrar a l’avantsala de la seva nova vivenda. Allí penjava un mapa pintat sobre fusta que representava la part europea de la Unió Soviètica. Les posicions on havien arribat estaven marcades amb fletxes. El dictador es va apropar al mapa i va indicar amb el dit la ciutat de Rostov i Stalingrad i li va dir al coronel Thomas que en breu hauria d’introduir-hi correccions. A continuació, el coronel li va ensenyar les instal·lacions del quarter general i les mesures de seguretat que s’havien implantat.

La primera visita que Hitler va rebre en el nou refugi va ser la del cap de les SS, Heinrich Himmler, i varen parlar de conquerir els pous de petroli del Caucas i, per tant, de la ciutat de Stalingrad. En privat, Himmler va comentar que acabava de viure el dia més feliç de la seva vida per haver pogut parlar amb Hitler sobre “l’exemple més gran de colonització que el món hagués vist mai i sobre el seu propi paper en aquesta empresa”.

En rebre tractament del doctor Felix Kersten, Himmler li va confessar alegre que en la reunió amb Hitler, el dictador s’havia mofat dels juristes. Opinava que haurien de ser rebatejats amb el nom de protectors de juristes. Himmler li va explicar que a ell no li agradaven els advocats perquè els considerava uns lladres, atracadors i bandits emparats per la lleis, i li va dir que, si fos per ell, prescindiria dels juristes. Quan el doctor li va voler fer veure que no es podia viure sense juristes, el líder de les SS li va explicar que després de la guerra canviarien les lleis i el llenguatge jurídic de tal manera que qualsevol pogués entendre-ho fàcilment i no calguessin advocats. Himmler també li va explicar que Hitler havia mogut al seu quarter general a Vinnitsa, i que havien quedat que ell traslladaria el seu quarter general a Zjitomir, a certa distància al nord de Vinnitsa. Himmler hi viatjaria en breu i li va demanar en el doctor que l’acompanyés.

Després de reunir-se amb el viceministre de Justícia, Himmler va sopar amb el seu doctor i li va insistir en parlar del tema d’eliminar els juristes de l’Estat. Quan el doctor li va preguntar què en farien dels actuals juristes, Himmler li va explicar que el procés ja estava en marxa i li va assegurar que havien acabat amb el monopoli dels juristes. Després de discutir-se de si eren necessaris o no, Rudolf Brandt va entrar a la sala amb uns documents que Himmler havia de firmar. El líder de les SS es va retirar a treballar i Kersten es va quedar amb Brandt per continuar parlant del mateix tema.

A Alemanya:

En ple debat sobre què fer amb Mischlinge alemanys (deportar-los o deixar-los al Reich però esterilitzant-los) el secretari d’Estat Alfred Meyer es va dirigir a través d’una carta al Ministeri d’Afers Exteriors en el que els va informar que a ell no l’importava el destí dels Mischlinge alemanys, però sí que considerava que els Mischlinge de primer grau dels territoris ocupats de l’Est havien de patir la mateixa sort que els jueus (la deportació i la mort) perquè els considerava poc fiables i perillosos per la dominació alemanya en els territoris de l’Est.

A França:

A París, a les quatre de la matinada, 4.500 policies francesos varen dur a terme durant dos dies una gegantesca batuda en la regió parisenca per detenir a tots els jueus francesos en una operació anomenada Vent printanier (Vent primaveral). Cap unitat alemanya va participar en els arrests. En total varen detenir a 3.031 homes, 5.802 dones i 4.051 nens, que varen ser traslladats a l’antic velòdrom d’hivern i després d’uns quants dies les famílies varen ser separades i deportades als camps de Beaune-la-Rolande i de Pithiviers abans de ser transferits a Drancy i, des d’allí, als camps d’extermini. Entre els detinguts hi havia Aly Herscovitz, una antiga xicota de l’escriptor empordanès Josep Pla. Moltes possibles víctimes, sobretot homes, varen aconseguir amagar-se.

Al mateix temps, la Pariser Zeitung va sortir amb un article que avisava als familiars masculins més pròxims, germans polítics i cosins dels agitadors contraris a l’ocupació alemanya que haguessin complert els divuit anys de ser afusellats. Totes les dones unides als culpables pels mateixos graus parentius serien condemnades a treballs forçats, i els fills menors de 18 anys de totes les persones que haguessin condemnades per aquests delictes serien ingressats a una casa de correcció.

En els Estats Units:

El War Labor Board (Consell Laboral de Guerra) va dividir el Little Steel en un esforç per controlar la inflació salarial mentre durés la guerra.