Dimecres:

En el Reich:

A Ucraïna:

Al migdia, Adolf Hitler va assegurar que els habitants de les illes del Canal de la Mànega que ocupessin serien dependents del Reich i no de la Gran Bretanya i que fortificaria aquestes illes perquè no tornessin a caure en mans britàniques. També va dir que després de la guerra formarien part del programa de la Força de l’Alegria com a lloc per estiuejar A continuació, va criticar que els soldats italians ja no eren lluitadors perquè no havien ocupat Xipre en el moment que havien entrat en la guerra i va afirmar que s’havien convertit en uns vividors, tot el contrari del que pensava dels soldats caucàsics.

Durant el sopar, Hitler va criticar un cop més als juristes dient que no volia que posessin les seves lleis en els territoris ocupats de l’Est i va criticar que ell, com a canceller, no havia pogut firmar el seu testament sense la firma d’un notari. El dictador va afirmar que eren una màfia i va assegurar que eren iguals els juristes del moment que els de la República de Weimar i per aquest fet demanava sanejar aquesta professió i controlar-la rigorosament. 

A Polònia:

Els alemanys varen començar el trasllat dels jueus del gueto de Varsòvia als camps d’extermini, tot i que el dia anterior un oficial de les SS li havia dit en el president del Consell Jueu, Adam Czerniaków, que no es cregués els rumors de les deportacions. Els alemanys varen decidir aquesta data perquè la vigília del Nou d’Av, la commemoració de la destrucció del Temple. L’especialista en deportacions de les SS a la zona, Hermann Höfle, va cridar a Czerniaków i als demés líders jueus que quedaven per una reunió. L’entrada a l’edifici del Consell va quedar bloquejada per uns quants cotxes de les SS. En la trobada, un jove intèrpret jueu de Czerniaków, Marcel Reich-Ranicki, mecanografiava l’acte mentre sonava el vals El Danubi blau de Richard Strauss, que les SS feien sonar a través d’un gramòfon portàtil situat en el carrer. Els alemanys li varen ordenar a Czerniaków que entregués a les quatre de la tarda a 6.000 persones. Si no complia, el varen amenaçar de que la seva esposa seria la primera en ser afusellada. Czerniaków l’endemà es suïcidaria.

Al mateix temps, les SS ucraïneses varen rodejar els murs del gueto i varen col·locar cartells amb la següent notificació:

Tots els jueus que no treballen en indústries alemanyes, industries d’armament o en l’administració del gueto, hauran d’abandonar-lo.

Molts jueus varen intentar amagar-se perquè sabien el què els esperava. Les dones, la gent gran i els nens varen ser els primers en ser seleccionats.  

A Alemanya:

Otto Thierack, que volia ser nomenat ministre de Justícia, va convidar al ministre Joseph Goebbels a pronunciar una conferència davant els membres del Tribunal Popular, en la que es va criticar que els jueus poguessin continuar seguint apel·lant a un tribunal. Després de la conferència, el ministre va anunciar la deportació dels 40.000 jueus que vivien a Berlín. Aquell mateix dia, els alemanys varen deportar jueus de Düsseldorf a l’Est. 

A França:

Els arquebisbes i cardenals francesos, que s’havien reunit el dia anterior per debatre si tenien que denunciar o no la deportació dels jueus a l’Est, varen enviar una carta escrita pel cardenal Emmanuel Suhard de París a Philippe Pétain per criticar el maltractament dels presoners de guerra, especialment en el Vél d’Hiv. Aquesta va ser la primera protesta oficial de l’Església catòlica de França en relació amb la persecució dels jueus.  

---

De França va sortir un tren amb deportats francesos direcció al camp d’Auschwitz.

A Romania:

El Obersturmführer Gustav Richter va arribar a un acord amb Ion Antonescu per deportar els 340.000 jueus romanesos als camps de l’Est.

A Croàcia:

Antre Pavelic va condecorar amb la medalla de plata de la corona del rei Zvonimir, amb Fulles de Roure, a cinc oficials alemanys, entre ells Kurt Waldheim, un dels oficials que va col·laborar en la deportació dels jueus. 

En el front oriental:

En el sector sud:

El 4º Exèrcit Panzer va creuar el riu Don i va conquerir la ciutat de Rostov. A Crimea, els soviètics varen començar una ofensiva amb el suport de tancs lleugers BT-5.

En el Pacífic:

Els japonesos varen desembarcar al nord-oest de Nova Guinea per Gona i Buna. El seu objectiu era avançar cap al sud i ocupar Port Moesby per la pista de Kokoa.

En el mar del Carib:

Els alemanys varen enfonsar l’embarcació colombiana El Roamar.