Dijous:

En el Reich:

A Ucraïna:

A la matinada, Adolf Hitler va assegurar que els soviètics li haguessin ocasionat molts problemes s’hi enlloc d’armar-se haguessin apostat per vendre un eslògan pacifista. Per aquest fet creia que havia sigut necessària la seva acció perquè sinó els soviètics haguessin acabat dominant Europa i, per tant, era una  prova del seu triomf. Tot i això, el dictador va lloar la figura de Iosif Stalin dient que el considerava un home intel·ligent, i creia que els seus plans econòmics eren molt millors que els dels països capitalistes. En aquells moments va entrar a la sala Martin Bormann, que acabava de tornar d’una visita als koljosos, propers al quarter de Vinnitsa. El secretari de Hitler va explicar-los que els nens i les nenes eslaus eren molt macos perquè eren rossos i amb els ulls blaus i els va dir que el sorprenia no haver vist a gaires homes. Bormann va assegurar que aquells nens estaven molt ben alimentats i va afirmar que en un futur els podrien suposar un problema, ja que considerava que eren més durs que ells i per aquest fet demanava colonitzar ràpidament aquella zona amb alemanys. Referint-se al tema, Hitler els va explicar que no feia gaire que havia llegit un article escrit per un doctor que demanava que es prohibís la venda d’anticonceptius en els territoris ocupats i va afirmar que si mai algú proposava aquesta idea li faria tallar el cap. Temia que gràcies a la intervenció alemanya a la zona, la població millorés les seves condicions de vida i per tant tingués encara més fills i va demanar trobar una solució al que considerava un problema. Per això no volia que es vacunés aquella població i també no volia que se’ls ensenyés a ser orgullosos i va exigir a més que l’escola fos de pagament. Textualment, va dir:

Els cartells tenen que ser amb alemany, i si algú no sap què diu el cartell i travessa una via de tren i es mata per no llegir que el cartell posa no travessar la via, a nosaltres què ens importa!.

Hitler volia que aprenguessin alemany a l’escola per dominar-los millor i va demanar eliminar l’escriptura russa per imposar la llatina. Tampoc en cap cas volia que els alemanys que anessin a viure a Ucraïna per colonitzar-la tinguessin relacions ni contacte amb la població autòctona. Per això desitjava que els alemanys visquessin aïllats en cases que no tinguessin res a veure arquitectònicament amb les cases russes o ucraïneses. Hitler, que va criticar la centralització de l’Estat, va defensar que totes les ordres que es donessin a l’Est sortissin precisament de Berlín i volia que no existís cap reglamentació local en aquelles zones.

De dia, Hitler estava convençut que era més fàcil atacar al sud de la Unió Soviètica i va ordenar posar en marxa la Directriu número 45, l’Operació Brunswick, en què s’ordenava que de forma simultània s’ataqués la ciutat de Stalingrad i el Caucas, direcció al camp petrolífer de Grozny. L’Exèrcit, amb 180.000 soldats, es va repartir en dos grups:

• El Grup d’Exèrcits A, sota la direcció del mariscal de camp Wilhelm List, que estava llançat en una operació per conquerir els camps petrolífers russos de Maikop, Grozni i Baku, se li va donar l’ordre d’ocupar el Mar Negre, des de Novorossiysk fins a Batum, abans que la flota soviètica. List es veurà obligat a dividir les seves forces en dos: una columna cap al Craspi i una altra cap al Mar Negre.
• El Grup d’Exèrcits B, format pel 6º Exèrcit de la Wehrmacht, amb l’ajuda del 4º Exèrcit Panzer i les tropes de subministraments romaneses, van rebre ordres d’atacar Stalingrad i arribar al Volga.

La nova Directiva, que era una continuació de l’Operació Blau, començava dient que en una campanya de poc més de tres setmanes s’havien aconseguit els objectius generals establerts pel flanc sud del front oriental i que només les debilitades forces soviètiques dels exèrcits del comandant Simon Timochenko havien aconseguit escapar del moviment en pinça i havien arribat a la ribera sud del Don. Tot i això, s’advertia de que tenien que tenir en compte que podien rebre reforços en la zona del Caucas. Però Hitler anava massa confiat en la victòria i va enviar les cinc divisions del mariscal de camp Erich von Manstein del nord de Crimea a Leningrad i va desplaçar dues divisions blindades, la Leibstandarte i la Grossdeutschland, a França perquè tenia por que es produís una invasió aliada a través del Canal de la Mànega.

El cap del Estat Major del OKH, Franz Halder, el va informar de que els soviètics evitaven deliberadament tot contacte al llarg de la línia del front. Hitler va saltar enfurismat davant d’aquesta frase i li va dir que era una tonteria perquè els soviètics estaven fugint a la desbandada, ja que estaven derrotats pels cops que els hi havia donat els últims mesos.

Després, Halder va escriure en el seu Diari que Hitler explotava sovint en un atac de ràbia i que criticava amb duresa l’Estat Major subestimant la capacitat dels seus enemics de forma intolerable i poc seriosa. Halder, després d’escriure que el lideratge del dictador es basava en les reaccions patològiques a les impressions del moment, va afirmar que Hitler s’estava convertint en un autèntic perill per la falta de comprensió en la maquinària de comandament.

---

Per encàrrec de Hitler, Bormann va informar en una carta a Alfred Rosenberg classificada com a secret del Reich sobre vuit principis de la qual seva consideració i aplicació havia d’ocupar-se el Ministeri de Territoris Ocupats de l’Est. La carta tractava del fonament dels avortaments i l’ús de mètodes anticonceptius, de mesures sanitàries mínimes, i de la formació i d’altres iniciatives d’assistència a la població dels territoris ocupats de l’Est. Bormann també li comunicava que tots els eslaus havien de treballar per ells i, qui ja no pogués havien de morir. Tampoc era important per Bormann que els eslaus fossin educats, ja que ho considerava perillós perquè es podrien convertir en perillosos perill per un futur. En canvi deixarien que practiquessin la religió lliurement, però això sí només els hi permetrien com un mitjà de diversió. En el tema alimentari, Bormann declarava que s’havia de donar estrictament l’indispensable i que se’ls havia de recordar que ells (els alemanys) eren els amos i serien els primer en ser alimentats.

---

Lina Heydrich va donar llum a una nena, Marte Heydrich.

A Polònia:

Aquell dia es va posar en marxa el camp d’extermini de Treblinka, on varen morir un total de 800.000 persones. El camp estava a prop de la principal línia ferroviària d’accés a Varsòvia. Aquell mateix dia es varen posar en marxa les cambres de gas del camp.

---

En el gueto de Varsòvia, a la tarda, com que la policia jueva no va aconseguir la quota de jueus que havien de ser deportats estipulada el dia anterior, les unitats de policia auxiliar varen començar la seva pròpia batuda sense tenir en compte cap excepció. A la nit, les SS varen cridar de nou al president del Consell jueu del gueto, Adam Czerniaków, i li varen dir que l’endemà tenia que enviar a uns 10.000 jueus a la Umschlagplatz. El president va tancar la porta de l’edifici del Judenrat, va escriure una nota d’acomiadament al Consell i una altra a la seva esposa i es va empassar una càpsula de cianur. Czerniaków no va poder moralment proporcionar una llista de 6.000 persones destinades a morir en els camps d’extermini i volia prendre part en un transport de nens. Al costat del seu cadàver es va trobar la nota destinada al Consell que deia:

S’exigeix de mi que mati amb les meves pròpies mans als infants del meu poble. No em queda res més que la mort.

Czerniaków va ser substituït com a president del Consell Jueu per Marek Lichtenbaum, que va seguir amb les deportacions que demanaven els alemanys.

A Alemanya:

El grup masculí de la Rosa Blanca va agafar un tren per dirigir-se al front oriental. D’aquesta manera, les fulles de la Rosa Blanca es varen deixar de distribuir durant uns mesos.

En el front oriental:

En el sector central:

El Grup A va travessar el Dönets i va reconquerir Rostov. Els alemanys tenien ocupat tota la zona que anava des de Voronezh, al nord de Khàrkiv, fins a Rostov del Don, a la costa meridional.

A la Gran Bretanya:

L’Ambaixada nord-americà a Londres va enviar a les autoritats britàniques un informe sobre unes informacions secretes d’alt nivell que asseguraven que els alemanys tenien una planta d’energia nuclear a gran escala que els permetria dur a terme un imminent atac contra Estats Units amb productes de fissió radioactiva. Aquest missatge va dur una gran preocupació als britànics.