Diumenge:
En el Reich:
A Ucraïna:
Al migdia, Adolf Hitler va indicar sobre uns grans mapes l’avantatge que suposava que els soviètics haguessin organitzat la prospecció i l’extracció sistemàtica del petroli del seu territori i es va lamentar que a Viena no s’havia preocupat a temps de la seva explotació. Tot i això, es va mostrar partidari de la utilització del carbó per mitjà de gasògens com a combustible perquè preveia que el carbó tard o d’hora s’acabaria i perquè era més barat.
Després de sopar, Hitler li av preguntar a Martin Bormann si s’havia fet el necessari per impedir que els diputats al Reichstag formessin part de l’administració. Bormann li va respondre que l’execució d’aquesta ordre s’havia aplaçat pel final de la guerra i que li havia proposat a Hans-Heinrich Lammers que fes una exposició concreta de l’assumpte en el seu pròxim informe. Hitler es va sorprendre i va exclamar que cap servidor de l’Estat hauria de tenir dret a tenir accions perquè el poble no el creuria quan digués que tenia bones intencions, i va exigir que cap dirigent del partit nazi, del Parlament o qualsevol servidor de l’Estat es veiés involucrat en algun consell d’administració. Fent referència al seu cas, els va dir que l’havia encertat en escollir la casa del Berghof com la seva segona residència enlloc d’elegir una finca agrícola a Steingaden perquè llavors el cèlebre formatge de la zona hagués augmentat de preu i s’hagués especulat que tenia un especial interès que augmentés el preu del formatge. Per ajudar a la seva tesi, Wilhelm Keitel li va explicar que Alfred Hugenberg havia donat molt suport a una campanya a favor del consum de llet, però que s’havia descobert que els seus camions transportaven la llet i el poble havia vist llavors el motiu d’aquesta campanya. Hitler li va dir que aquesta pràctica era inadmissible per un funcionari de l’Estat i va afirmar que d’aquesta manera començava la corrupció. Per aquest motiu volia que els funcionaris de l’Estat invertissin els seus diners en valors de l’Estat com s’havia aplicat en l’exèrcit imperial. L’almirall Theodor Krancke va preguntar quin havia de ser el tracte que hauria de rebre un servidor de l’Estat que realitzés un invent. Hitler li va respondre que si es tractava d’un invent de gran abast, l’Estat li donaria una remuneració adequada en bons de l’Estat. Llavors Krancke va preguntar què passaria amb els oficials deslligats de les seves obligacions militars que volguessin entrar a la indústria privada. Hitler va contestar-li que dubtava molt de que un comandant alliberat de les seves obligacions tingués les qualitats necessàries per triomfar en el comerç. A partir d’aquesta pregunta va defensar que no hi haguessin monopolis en l’economia privada perquè creia que d’aquesta manera s’impedia que els funcionaris poguessin algun dia passar-se a la indústria privada. També creia convenient que en les grans transaccions de l’Estat fos més acceptable que la decisió depengués d’un consorci amb uns membres que es canviessin constantment. En quan a les comissions de compra de l’Exèrcit, apostava per oficials cridats especialment del front i que estiguessin lliures de tot contacte amb la indústria. En cas de que hi haguessin dubtes se l’hauria de canviar immediatament. Llavors, els va confessar que uns industrials l’havien temptejat a ell en persona per utilitzar el seu nom a canvi d’un paquet d’accions. En contraposició, els va dir que Erich Ludendorff sí que s’havia venut als “especuladors”. També els va explicar que el ministre Hanns Kerrl s’havia deixat enganyar per uns industrials que l’hi havien volgut vendre un invent que pretenia fabricar gasolina tractant el carbó amb aigua i que inclús havien volgut estafar a Heinrich Himmler, però que aquest “més hàbilment” havia vist l’engany i els havia enviat a un camp de concentració per “continuar tranquil·lament amb les seves investigacions”. Bormann va intervenir-hi ara en la conversa per dir que si aquí es produïen aquestes estafes a Estats Units n’hi haurien d’haver un munt. Hitler li va contestar que per aquest fet els homes d’Estat, de l’Exèrcit i del NSDAP havien d’estar allunyats del comerç o la indústria.
Heinrich Himmler va visitar el seu nou quarter general de campanya a Zhitomir anomenat Hegewald. Des d’allí Himmler va escriure, en resposta a un intent d’Alfred Rosenberg d’interferir en la qüestió jueva, que els territoris orientals ocupats quedarien lliures de jueus perquè Hitler li havia ordenat i, en conseqüència, no permetria intromissions de ningú. El cap de les SS va rebutjar els intents de Rosenberg de donar una definició de “jueu” en els territoris ocupats de l’Est.
A Alemanya:
Adolf Eichmann va explicar a la vegada per carta a Heinrich Himmler i al Ministeri d’Afers Exteriors a l’acord que havien arribat el dia 22 amb el govern romanès per deportar als 340.000 jueus romanesos als camps de l’Est que preveia que es podria fer a partir del 12 de setembre. Només quedarien fora d’aquesta deportació als jueus que visquessin en parelles mixtes i els que tinguessin ciutadania dels països neutrals o Aliats. La carta de Himmler es va conservar i en ella es va comunicar que els jueus deportats serien enviats a Lublin, on la part apte per treballar seria sotmesa al treball mentre que la resta rebria “el tractament especial”. La carta a Afers Exteriors era una sol·licitud perquè s’aprovés les deportacions, però Martin Luther va allargar l’afer fins a mitjans d’agost.
La RAF va bombardejar la ciutat d’Hamburg.
A Àustria:
Un contundent telegrama enviat des del Vaticà en el comissari del Reich Arthur Seyss-Inquart protestava per les deportacions. El telegrama va ser llegit en totes les esglésies del país. Però la protesta no va tenir l’èxit esperat i, en conseqüència, centenars de jueus que s’havien batejat en l’Església catòlica varen ser deportats durant els següents 15 dies a Auschwitz.
En el Pacífic:
La flota que havia de desembarcar a Guadalcanal a l’agost, amb 75 embarcacions de transport en les que hi viatjava la 1º Divisió de marines al comandament del general Vandergrift, es va reunir a Fiyi sota les ordres del vicealmirall Fletcher, que dirigia l’Operació Watchtower, la invasió a Guadalcanal, des del portaavions Saratoga.
Diari del Tercer Reich 