Dimarts:
A la Unió Soviètica:
Iosif Stalin va dictar l’Ordre 227, la coneguda ordre Ni un pas enrere!. El dictador soviètic no volia que els alemanys arribessin a la ciutat de Stalingrad i estava disposat a fer tot el que calgués per aconseguir-ho, però veia com l’exèrcit soviètic només s’estava retirant davant la superioritat alemanya. Per evitar que els seus soldats i els seus generals es rendissin o fugissin, Stalin va dictar aquesta Ordre que portava penes de mort a qui fugís o es rendís sense una ordre seva. En els primers dos mesos que va estar en funcionament aquesta Ordre es varen afusellar a 1.000 persones. Però aquella Ordre també va portar confusió dins l’exèrcit soviètic. El comandant Nikolai Tomskuschin, que s’ocupava de la protecció del quarter general del 62º Exèrcit a Stalingrad, el 15 de juliol l’hi havien ordenat que en cas de quedar envoltat pels alemanys pensés primer en la vida dels seus homes. Quan va sentir aquell dia per Radio Moscou i per boca de Stalin aquesta nova Ordre va quedar confós sobre què havia de fer en cas de quedar atrapat pels alemanys.
A Moscou es va rebre un document del NKVD des de Londres que confirmava que els britànics no obririen el segon front durant aquell any.
En el port d’Arcàngel va arribar el comboi PQ17 després de que aquest hagués sigut assetjat pels alemanys. 24 de les 35 embarcacions que havien començat el viatge havien sigut enfonsades, 120 homes varen morir i es varen perdre 210 avions, 430 tancs Sherman, 3.350 vehicles i pràcticament 100.000 tones de càrrega.
En el Reich:
A Ucraïna:
Al migdia, en el quarter general de Vinnitsa, Adolf Hitler va demanar que les 100.000 tones de cereals (dos milions de sacs) obtingudes a Morosovkaya es transportessin a Alemanya perquè se’n beneficiessin els obrers de la indústria pesada.
A les cinc de la matinada, Heinrich Himmler va tornar al Feldkommando Hegewald de veure a Hitler el dia anterior. El líder de les SS va escriure en el SS-Hauptamt, Gottlob Berger, el cap de l’Oficina Central de les SS, per comentar-li que s’estaven “netejant” de jueus les zones ocupades de l’Est i que Hitler l’hi havia carregat sobre les seves espatlles la implantació d’aquesta ordre tan complexa. També va comentar que havia discutit la partició de la Rússia europea després de la victòria i va anunciar que el dictador estava totalment convençut de que tota resistència russa seria anul·lada.
A continuació, Himmler va rebre tractament del doctor Felix Kersten i li va explicar com havia anat la reunió amb el dictador i li va dir que la terra fèrtil d’Ucraïna seria repartida únicament entre els membres de les SS. La resta de les forces armades no rebrien res, ja que creia que no havien fet prou per la victòria. Himmler li va oferir en el doctor una casa en aquelles terres, però Kersten la va rebutjar dient que no volia viure en terres russes, ja que un cop acabés la guerra volia tornar a Finlàndia i comprar-hi una illa. Parlant de Finlàndia, Himmler li va comentar que Hitler desitjava enviar els jueus finlandesos a Polònia, concretament a Maïdanek, ja que creia que la guerra acabaria aviat i, per això, volia afanyar-se en eliminar als jueus. Per tal de col·laborar amb els finlandesos, li va explicar que estaven disposats a enviar gra a Finlàndia davant l’escassetat que patia el país d’aquest producte agrícola, però sempre hi quan entreguessin els jueus.
Kersten, segons sembla i el que va dir ell més tard, hauria comunicat la notícia a l’ambaixador finlandès, Kivimäki, que aquest l’hi hauria suplicat que convencés a Himmler de que renunciés a aquest viatge i, en cas de no aconseguir-o, que com a mínim ell, el doctor, l’acompanyés. Continuant amb la versió de Kersten, aquest, en el següent tractament a Himmler, l’hi hauria aconsellat que no fes aquell viatge per qüestions de salut. El cap de les SS va replicar-li que l’exigència de Hitler feia imprescindible que fes aquell viatge, a més de que volia inspeccionar les unitats de les Waffen-SS situades al nord de Finlàndia. Tot i això, va acceptar que Kersten l’acompanyés per continuar amb el tractament. Himmler també el volia perquè fos intèrpret durant la visita.
A tres quarts de quatre, Himmler i el seu entorn varen viatjar en avió cap a Finlàndia, però abans el cap de les SS tenia prevista una visita a Estònia i fer nit a Reval (Tallin) perquè havia quedat amb el Obergruppenführer Karl-Siegmund Litzmann, el comissari general d’Estònia. Himmler es va allotjar en el petit castell de Katarinenthal, mentre que la resta del seu grup es va allotjar a l’Hotel León Dorado. El grup del cap de les SS estava format pel SS.Obergruppenführer Karl Wolff; Grothmann, el seu consell militar; el doctor Kersten i el conseller de justícia Kirrmayer. Durant el sopar que es va fer en honor al cap de les SS en el castell, on es va servir de primer truites amb patates, de segon filets de porc amb guarnició i bombe glacée de postres, Himmler li va dir a Litzmann que havien d’exigir més treball al poble estonià per enviar més aliments a Alemanya. Litzmann creia que no era possible, ja que havien arribat al seu límit. Himmler no hi va estar d’acord i li va assegurar que Hitler tenia pensat desplaçar el poble estonià a Arkhangersk. Heinrich Möller, el cap de les SS i de la policia d’Estònia a Reval, va entrar en la conversa i va donar tota la raó a Himmler, a més de que li va dir que els estonians s’havien mostrat contraris als alemanys. Quan va arribar la senyora Litzmann i es va asseure al costat de Himmler la conversa va canviar radicalment i Wolff i Möller es varen asseure en una cantonada per continuar amb la seva conversació.
A Alemanya:
En el camp de concentració de Dachau es va dur a terme un experiment mèdic que consistia en provar a quina altura bullia la sang d’una persona. Segons l’informe d’aquell dia, s’arribava a la conclusió de que a 21 quilòmetres d’altura encara no es produïa l’ebullició. Per dur a terme l’experiment, uns presoners varen ser forçats a entrar en un vehicle d’experiments estacionat entre el bloc 5 i la barraca del costat. El vehicle consistia en una caixa alta i tancada sobre rodes, en la que s’hi havien muntat aparells per mesurar la pressió, la temperatura i l’altura. Un electrocardiògraf indicava l’activitat del cor de la víctima. Després de que els presoners morissin en l’experiment se’ls procedia immediatament l’autòpsia. El doctor Sigmund Rascher va poder comprovar un cop realitzada l’autòpsia que el cor del mort encara bategava i, a partir de llavors, va organitzar tota una sèrie d’experiments mortals per saber quant de temps continuava actiu el cor després d’haver provocat la mort.
Karl Brandt va ser nomenat plenipotenciari dels Serveis Mèdics i de Salut del Reich amb la missió de coordinar els serveis mèdics civils de Leonardo Conti amb els militars de Siegfried Handloser.
A la ciutat de Detmold es va produir la deportació dels jueus de la ciutat. Els jueus varen ser reunits davant del mercat de Lemgo abans d’agafar el transport que els havia de conduir a l’Est, però allí mateix s’hi varen concentrar una part important dels ciutadans, alguns inclús membres del partit nazi, per criticar tal deportació.
A Rússia:
A la regió de Leningrad, els pagesos russos locals i els partisans varen matar a Adolf Beck, un funcionari alemany, i varen cremar els seus graners. La mort de Beck va aixecar la moral dels partisans en tota la regió de Dno i de Pskov.
A Bielorússia:
El Batalló policial 322 va assassinar als jueus de la ciutat de Minsk. Entre aquest dia i el 30 de juliol varen assassinar a més de 9.000 persones.
A Polònia:
Després de diversos intents durant la primavera, en el gueto de Varsòvia es va establir una Organització Combatent Jueva (Zydowska Organizacia Bojowa o ZOB) formada per homes i per dones per tal d’evitar les deportacions al camp d’extermini de Treblinka.
En el front oriental:
En el sector sud:
El 6º Exèrcit del general Friedrich Paulus va arribar a la corba oriental del Don i tenien previst dur a terme aviat l’atac a Stalingrad pel nord, però la 4º Divisió de Panzer, que havia creuat el Don al sud de Rostov i havia entrat a la ciutat de Bataisk, estava massa lluny d’on estava el 6º Exèrcit per ajudar-los.
Diari del Tercer Reich 