Dimecres:

En el Reich:

A Ucraïna:

Al migdia, Adolf Hitler els va relatar en els seus convidats que durant la Primera Guerra Mundial s’havien tingut que esperar fins el 1918 perquè l’Exèrcit es decidís a llicenciar a 40.000 obrers que es necessitaven per construir submarins i que el 1917 encara es negava a alliberar la mà d’obra necessària per fabricar tancs. El dictador ho considerava un greu error aquestes decisions i per aquest fet exigia que es continués conservant en el món armamentista aquesta superioritat i va demanar no aturar la construcció de submarins i de dragamines. Els dragamines eren importants per ell perquè gràcies a ells podien importar els minerals de Suècia. També va demanar que no faltes mà d’obra en els dics de reparació.

Durant el sopar, Hitler va criticar el monument erigit a Laboe a la glòria submarina perquè considerava que no tenia valor artístic i va lloar a l’escultor Kreiss pels seus projectes. En aquell moment, Martin Bormann li va mostrar unes fotografies de les obres exposades en la Biennal de Venècia i Hitler els va dir que la completa absència de tècnica suposava l’última prostitució de l’art. Per ell l’únic que donava valor a la Biennal era l’acollida que el públic l’hi havia donat perquè no s’havien aguantat el riure davant de determinades obres. Hitler va contraposar la Biennal de Venècia amb l’Exposició de l’Art Alemany de Munic perquè allí les obres “sense valor” no eren acceptades i els va assegurar que la selecció de les obres no les feien els pintors, sinó aficionats tant “qualificats” com Heinrich Hoffmann i el director Kolb. Considerava que els pintors patien la temptació de seleccionar obres mediocres per tal de que servissin per contraposar-les amb les seves. També els va dir que els pintors que enviaven obres “sense valor” tenien que ser enviats a la presó o a un manicomi i si formaven part dels pintors degenerats en un camp de concentració per ser “reeducats”. Considerava a més que l’Exposició de Munic era un èxit perquè cada any tenia milions de visitants.

A França:

En el domicili de Karl Oberg es va arribar a un acord entre la policia francesa, representada per Bousquet, i la policia alemanya, representada per Oberg. Aquell acord s’anomenaria acord Oberg-Bousquet i es limitaven les atribucions de la policia alemanya i es reconeixia la independència de la policia francesa. A partir de llavors, els francesos pendents de judici per delictes polítics serien jutjats pels tribunals del país i se’ls va aplicar la Llei francesa. La policia alemanya només podia reclamar els autors d’atemptats directes contra l’Exèrcit i les autoritats d’ocupació. A més, les persones capturades pels alemanys no podien ser objectes de represàlies ni se’ls podia retenir en qualitat d’ostatges. Aquest acord es firmava en el dia que unitats de les Waffen-SS, que grans unitats havien sigut traslladades d’Orient a Occident, desfilaven per París provocant una forta impressió als parisencs.

A Polònia:

A Auschwitz va arribar-hi un comboi on hi viatjaven els jueus que havien sigut capturats pels francesos els dies 16 i el 17 de juliol. Només baixar dels vagons varen ser sotmesos a la immediata selecció.

---

En el gueto de Varsòvia, els alemanys varen parar una trampa als jueus quan els varen oferir tres quilograms de pa i un quilogram de melmelada de regal per cada família que s’oferís voluntària per viatjar a l’Est. Hi varen haver milers de voluntaris, ja que es passava fam. Tots varen rebre el pa i la melmelada, però varen ser deportats al camp d’extermini de Treblinka.

En el front oriental:

En el sector sud:

Hitler va donar la contraordre al 4º Exèrcit Panzer de que ataquessin Stalingrad des del sud. Aquell mateix dia, els alemanys varen arribar a Proletarkaia, a la porta del Caucas.

A Finlàndia:

Heinrich Himmler i el seu grup, entre ells Karl Wolff, varen agafar un avió que els va dur de Reval al camp d’aviació de Hèlsinki, on hi varen aterrar a dos quarts de deu del matí. El líder de les SS volia negociar amb els finlandesos l’entrega dels jueus finlandesos. Durant el vol, Himmler va començar a patir dolors estomacals i Felix Kersten el va tenir que tractar d’immediat. Aprofitant que estaven sols, el doctor el va intentar convèncer un cop més de que no parlés de la qüestió jueva amb el govern finlandès.

Un cop varen aterrar, Himmler es va reunir amb el president Risto Ryti i la seva esposa Gerda i varen dinar junts juntament amb Wolff i Kersten. Degut al malestar del líder de les SS, el dinar va durar poc i el grup va tornar a l’hotel.

Kersten, que volia evitar com fos l’entrega dels jueus, es va reunir amb el ministre d’Afers Exteriors, Witting, i li va explicar com podia frenar els plans de Himmler. Se li havia de dir que tenia que esperar que es celebrés la primera assemblea del Parlament, que s’havia de convocar pel novembre, per prendre aquella decisió. També se l’hi hauria de dir que l’entrega dels jueus augmentaria encara més un sentiment contra els alemany entre el poble finlandès. En retornar a l’hotel, Kersten li va comunicar en el cap de les SS que el govern finlandès havia acceptat en principi la seva proposta sobre els jueus finlandesos, però que tenien que esperar un temps degut a que s’havia de celebrar primer l’assemblea del Parlament. Himmler es va mostrar satisfet de que els finlandesos acceptessin les seves condicions i va accedir a esperar fins novembre. Immediatament va trucar a Hitler per explicar-li com anaven les negociacions.

A la Unió Soviètica:

Iosif Stalin va crear un nou cos militar perquè dirigís les operacions en el camp, l’Ordre de Suvorov, que rebia el nom del general de Catalina la Gran que havia creuat els Alps el 1799. Stalin també va aprovar una ordre militar pels comandants de regiment, batallons i companyies que demostressin valor i bon lideratge en la batalla. La condecoració va rebre el nom de l’heroi medieval Alexander Nevsky, que havia impedit una invasió teutònica.

A la Gran Bretanya:

Davant les deportacions de jueus, Ràdio Orange, des de Londres, va protestar des dels seus micròfons:

Tant sols digueu-nos: De quina manera ajuda a l’esforç bèl·lic alemany reunir a milers de jueus polonesos indefensos i liquidar-los a les cambres de gas? De quina manera ajuda a l’esforç bèl·lic arrancar d’un país a milers de jueus holandesos?

A Nova Guinea:

Després de quatre dies de combats a la selva, els japonesos varen ocupar Kokoda i varen foragitar als australians.