Dijous:

En el Reich:

A Alemanya:

Els alemanys varen deportar tots els jueus de la ciutat de Münster, la gran majoria gent gran.

A Bielorússia:

A Minsk, el Batalló policial 322 va continuar i acabar amb la massacre dels jueus de la capital bielorussa. Entre el 28 de juliol i aquest dia varen assassinar a més de 9.000 persones.

En el front oriental:

Alfred Jodl va anunciar en el seu personal del OKH, que el destí de Crimea es decidiria a Stalingrad i que es tenien que desviar el Grup d’Exèrcits A i el B al sud del Don.

A Finlàndia:

A Hèlsinki, Heinrich Himmler va organitzar una recepció a l’Ambaixada alemanya a la que varen ser invitats el president Risto Ryti, el ministre d’Afers Exteriors Rolf Witting i altres membres del Govern. En el jardí de l’Ambaixada, Himmler li va dir en el ministre Witting que pensava que Alemanya i Finlàndia s’havien de repartir Suècia. Finlàndia es quedaria la part nord, mentre que Alemanya s’annexionaria la part sud i el centre de Suècia. Quan Himmler li va dir que Finlàndia es convertiria en una Gran Finlàndia després de la guerra, Witting, que s’havia reunit amb el doctor Felix Kersten i aquest l’havia avisat de que Himmler volia l’entrega dels jueus finlandesos, el va interrompre per contestar-li que Finlàndia no tenia plans tan ambiciosos i que només desitjava viure en pau. Llavors, el líder de les SS li va assegurar que després de la guerra Finlàndia només tindria un veí, Alemanya. Witting li va insistir que el poble finlandès mai acceptaria repartir-se Suècia. Abans de deixar la conversa, Himmler li va dir que només li transmetia la idea d’Adolf Hitler per ajudar Finlàndia. En el líder de les SS se li va dir que totes les decisions, com l’entrega dels jueus, s’hauria de debatre en l’assemblea del Parlament, que es convocaria el mes de novembre. Himmler no va tenir més remei que acceptar-ho.

A la tarda, Himmler es va dirigir a Mikkeli per visitar al mariscal Carl Gustav Emil Mannerheim en el seu quarter general.

A la Gran Bretanya:

John Anderson, en permanent contacte amb els científics nord-americans, li va escriure un informe per a Winston Churchill en el qual li va acceptar que s’estaven quedant enrere en les investigacions sobre la bomba atòmica, però també li va dir que podien contribuir-hi d’una forma valuosa si actuaven a temps.

En els Estats Units:

El president Franklin Delano Roosevelt va ratificar l’aprovació del Congrés per crear la Reserva Femenina del Cos de Marines dels Estats Units, el MCWR, tot i que no entrarien en servei fins a principis de 1943 per les reticències dels seus companys masculins a admetre dones dins de les seves files.