Dimecres:

En el Reich:

A Ucraïna:

En el quarter general de Vinnitsa, al migdia, Adolf Hitler va criticar de que es donava massa importància al menjar en els banquets de cerimònia i va afirmar que per ell era tràgic tenir que està tantes hores acompanyat per les senyores més respectables de la reunió. Preferia abans a una “encantadora secretària o a una bonica dependenta de grans magatzems”. Considerava que aquests banquets havien sigut dissenyats pels cuiners, els quals va titllar de màfia i d’idiotes perquè enganyaven als seus clients presentant el plat més senzill com una endevinalla. Els va recordar que el 1923 havia estat present en un banquet a Zuric i que havia quedat atònit davant la superabundància de plats i ho trobava un lamentable malbaratament per part d’un país tant petit. Dirigint-se a Otto Dietrich, Hitler li va dir que semblava que els suïssos ja no eren tan innobles com abans. També els va confessar que havia quedat molt sorprès de fins a quin punt podia arribar a beure els finlandesos i va afirmar que els països nòrdics aguantaven més l’alcohol. Després de recordar-los un viatge amb el príncep Ahrenberg a Suïssa en cotxe, Hitler els va assegurar que preveia que la guerra acabaria aviat perquè pensava que quan haguessin tallat l’enllaç petrolífer de Murmansk amb el sud acabaria la guerra contra la Unió Soviètica. Pel que fa a l’altra banda, va dir que creia que només enviant la meitat dels seus soldats a França acabaria amb tot el conflicte, tot i que els va avisar de que abans haurien de destruir les fàbriques de material de guerra i els centre de provisions de la Unió Soviètica. 

A la tarda, Hitler va dir, en presència d’Albert Kesselring, que els italians eren uns colonitzadors de primera i va lamentar la mort d’Italo Balbo el juny de 1940 perquè considerava que hagués sigut un perfecte successor de Benito Mussolini. El dictador va comparar el moviment feixista amb el seu, però va queixar-se de que Mussolini no fos l’únic cap d’Estat del país. Tot i això, Hitler els va reconèixer que si el Putsch de Kapp del 1920 hagués triomfat i s’hagués restaurat la monarquia ell hi hagués donat suport. Canviant radicalment de tema, Hitler va defensar el comandament únic. Tornant a canviar de tema, va dir que no tindrien el control absolut de Noruega fins que la via ferroviària quedés prolongada a Kirkenes. També va dir que era precís arribar a les planes de Mesopotàmia i arrencar-los en els britànics el petroli de Mossul perquè seria el final de la guerra, ja que els britànics només disposarien dels pous de petroli de Haifa. El dictador els va dir que segons els estadistes en els últims temps Rússia extreia el 92% del seu petroli del Caucas i, per aquest fet, en aquella zona la població estava molt ben alimentada. Considerava que els pagesos de la zona enganyaven a l’Estat soviètic per beneficar-se. Hitler esperava que Alfred Rosenberg no introduís allí, d’acord amb el Ministeri de l’Interior, les lleis alemanyes i en aquest aspecte va lloar als britànics perquè els considerava més buròcrates i astuts per no beneficar amb la seva organització als països que ocupaven. 

Més tard, Hitler va rebre informes del servei secret de Vinnitsa, on es deia que les pinces del 6º Exèrcit estaven a punt d’envoltar a dos exèrcits soviètics i el 4º Exèrcit Panzer va confirmar l’ocupació de Kotelnikovo, un nus ferroviari situat a 118 quilòmetres al sud-oest de Stalingrad. El dictador estava tan exultant que durant el sopar d’aquella nit va dir a tots els presents que la Unió Soviètica estava a punt de col·lapsar-se.

A Polònia:

A Auschwitz, durant aquell dia va arribar el primer transport amb jueus de Bèlgica. Eren un total de 998 homes, dones i nens. Després de la selecció, 426 homes i 318 dones varen ser registrades en el camp i, la resta, 254 persones, varen ser assassinades a les cambres de gas. A part dels que varen arribar aquell dia en el camp, els alemanys varen gasejar a més jueus fins arribar a la xifra de 704.

---

En el gueto de Varsòvia, els alemanys varen deportar al camp d’extermini de Treblinka a tots els nens que vivien en els orfenats i altres llars infantils. 

A França:

A París, uns homes amagats darrere d’una tanca de l’estadi Jean-Bouin varen llançar dues granades contra un grup de soldats alemanys que s’entrenaven a la pista i, en conseqüència, en varen matar a 8 d’ells i en varen ferir a 13.

---

Un submarí japonès va atracar als corrals de Lorient.

En el front oriental:

En el sector sud:

Els alemanys varen passar el riu Kuban a Kropotkin i es varen dirigir cap a Armavir, al Caucas. El 1º Exèrcit Panzer del general Paul von Kleist va capturar la ciutat de Stavropol i Voroshilovgrad, Ucraïna.

A la Unió Soviètica:

A Moscou, a la nit, Iosif Stalin es passejava pel seu despatx esperant notícies de Stalingrad. De sobte, Andrei Yeremenko va trucar des de Stalingrad i li va parlar d’una situació optimista, però el dictador soviètic sabia que a uns centenars de quilòmetres al sud-oest els carros alemanys es dirigien a la ciutat. Durant aquell dia, Stalin va rebre un missatge del president Franklin Delano Roosevelt, on li confirmava que Japó no atacaria a la Unió Soviètica.

A Egipte:

Winston Churchill continuava a El Caire abans de viatjar a Moscou. 

A l’Atlàntic:

Un comboi de 36 embarcacions tornava a Gran Bretanya quan va ser atacat per U-Boots davant la costa de Terranova. L’escorta del comboi va enfonsar a un dels submarins, però no es va poder evitar que cinc embarcacions mercantils fossin atacades per torpedes durant tres minuts. Més tard es va enfonsar un altre submarí alemany, però també es varen enfonsar sis embarcacions mercantils més.