Dijous:
En el Reich:
A Ucraïna:
Al migdia, Adolf Hitler els va dir en els seus convidats que envejava de Gran Bretanya i de la Unió Soviètica la possessió de grans espais i que esperava que ells poguessin adquirir també aquest orgull. Canviant de tema, els va dir que seria urgent escriure un llibre sobre com alimentar i educar a les poblacions ocupades i va senyalar que volia que els homes mengessin herba perquè es tornessin més dòcils i no representessin una amenaça. El dictador va lamentar que moltes zones d’Alemanya no fossin productives al camp i va senyalar que la zona més cultivable del Reich, a part d’Ucraïna, era la plana de Moràvia. Recordant la Primera Guerra Mundial, els va dir que s’havia sorprès molt en veure que a Flandes tot terreny era cultivat, tot i que ho trobava un desavantatge perquè creia que d’aquesta manera l’home no somiava amb gran espais. Tornant a canviar de tema, va relatar-los que va ser fatal per Europa el moment en que Pere el Gran, el tsar de Rússia, havia fundat la ciutat de Sant Petersburg, i va explicar que volia fer desaparèixer aquella població de la superfície de la Terra, igual que Moscou, enviant la resta de la població a Sibèria. També va dir que a l’Est havien de demostrar que eren colons i amos a la vegada. Seguidament, el dictador va manifestar el seu desig de fer servir els eslaus pels seus interessos, i va amenaçar a qui volgués preocupar-se de la sort d’aquella gent en enviar-los en els camps de concentració. Un cop més va insistir de que no volia que el Ministeri dels Territoris de l’Est civilitzés a les ucraïneses, tot i que va dir que les noies ucraïneses tenien una mica de sang alemanya pel fet de que tenien nens amb els ulls blaus i rossos, i creia que aquestes noies podien integrar-se en el Reich.
A la tarda, Hitler va tornar a dir que el pagès alemany anava necessitat de noves terres i davant de la falta de diner en metàl·lic que patia el pagès, els va confessar que inclús havia pensat en que aquest pagués els seus impostos amb espècies. El dictador també va dir que Alemanya es trobava superpoblada, però va lamentar que molts alemanys haguessin emigrat a Estats Units, portant una gran aportació al país. Hitler va defensar el sistema de l’hereu únic com a la noblesa britànica. Canviant de tema, el dictador els va assegurar que un cop s’haguessin establert als territoris de l’Est, totes les dificultats desapareixerien per si soles. Parlant de com els pagesos ocuparien les terres fèrtils de l’Est, va defensar el model de vida del camp, dient que era més saludable que el de ciutat perquè, en les seves paraules, el treball de la terra era una escola d’energia i decisió. Recordant el seu viatge a Florència, va afirmar que els pagesos d’Itàlia constituïen una gran força per Benito Mussolini.
A Alemanya:
A Berlín, Hermann Göering va presidir una reunió amb els comissaris dels territoris ocupats del Reich i amb els comandants militars en el Saló Hermann Göering del Ministeri de l’Aire. El ministre els va exigir un augment de les contribucions al Reich de les regions ocupades, i va declarar que no havien enviat les tropes alemanyes a aquells països perquè treballessin per ells sinó per extreure’n tot el possible per tal de que pogués viure el poble alemany. Göering va exclamar que això que feien en altres temps s’anomenava saqueig, però que ara, en aquells dies, les coses s’havien suavitzat i per aquest fet ell propugnava el saqueig absolut i total. Amb un to alt i enrabiat, va dir que no l’importava que la població autòctona dels països ocupats es morissin de gana i els va posar l’exemple de França, dient que a França havia enviat l’any passat 550.000 tones de gra de blat i ara en demanava 1,2 milions de gra. El ministre va afegir que enviaria una legió a França per comprar tot el que es trobés a les botigues i en els grans magatzems i que faria portar tot el que s’hagués adquirit en els aparadors de les botigues alemanyes perquè el poble alemany les pogués comprar. Llavors li va preguntar a Hinrich Lohse si podia subministrar 30 milions de tones de mantega, pregunta que Lohse li va contestar afirmativament. Després li va preguntar si podia subministrar la mantega a les tropes de la Wehrmacht, i Lohse li va explicar que es podia fer perquè s’havia reduït la població després d’haver eliminat a milers de jueus. Els jueus alemanys, a part, rebien un 15% menys de mantega que la resta dels alemanys. En acabar la reunió, Göering va dir que tenia molta feina per fer i moltes responsabilitats i que per això no tenia temps per llegir cartes i notificacions en què l’informaven de que no li podien subministrar el què demanava. Per aquest fet, el ministre va explicar que si no podien donar-li el que desitjava hauria de crear agències que farien la feina per complir els seus desitjos. Per acabar, Göering va lloar la figura del comissari Fritz Sauckel dient que el que havia fet en tan poc temps per reunir a tants treballadors de tot Europa i dur-los a les seves fàbriques amb tanta rapidesa era una gesta única.
En general, la cúpula nazi va veure amb bons ulls no alimentar a la població dels territoris ocupats, i en molts territoris, com a la petita Sèrbia, es varen endur 100.000 tones de blat i cereals. Hitler també va exigir no alimentar a la població dels territoris ocupats i, així, li va fer saber en el comissari del Reich per Ucraïna, Erich Koch, explicant-li que Ucraïna tenia que subministrar tot el què li fes falta a Alemanya sense tenir en consideració les necessitats dels ucraïnesos. A Ucraïna sobretot es varen robar grans quantitats de blat.
Després de parlar Göering va ser el torn d’Alfred Rosenberg, que va voler recordar que l’emancipació dels jueus s’havia produït en el segle XVIII sota el lema de l’humanitarisme i va voler deixar clar que aquell fet havia sigut un error de filòsofs aparats de la realitat i dels bons sentiments d’àmplies capes de la societat. Rosenberg no va dubtar en dir que ara estaven exterminant als jueus, a qui va descriure com a porqueria, i va definir aquest procés com un fenomen humanitari. Aquest punt va anar acompanyat per forts aplaudiments del públic. Llavors els va recomanar llegir el llibre Die November-Köpfe per ser més determinant alhora d’eliminar-los per tal de deixar Alemanya i Europa sense jueus. Aquest altre punt també va anar acompanyat de més aplaudiments.
Oswald Pohl va escriure una ordre en els comandants dels setze camps de concentració ordenant que el cabell tallat a les víctimes havia de ser recollit per ser utilitzat per la indústria alemanya per les babutxes dels submarins. Pohl va ordenar que el cabell de les dones fos desinfectat, recollit i emmagatzemat, i els va informar que el cabell dels homes només tenia valor si superava els vint mil·límetres de llarg.
A Rússia:
Heinrich Himmler i el seu grup varen tornar en avió a Zjitomir i Feldkommando Hegewald, via Mogilev, després d’haver viatjat a Finlàndia. Himmler estava molt orgullós per haver rebut la Gran Creu de la Llibertat finlandesa, amb l’espada i llaç vermell. El cap de les SS va ser la 15è persona en rebre aquesta alta condecoració establerta pel mariscal Gustav Mannerheim, que havia sigut el primer en rebre-la, durant la Guerra Civil finlandesa de 1918. El SS-Hauptsturmführer Werner Grothhmann i el seu guardaespatlles , el SS-Obersturmführer Josef Kiermaier, també varen rebre condecoracions finlandeses. Però el Reichsführer estava disgustat amb el govern finlandès perquè no li havien entregat els finlandesos com havia volgut, tot i que tenia esperances de que el novembre tot es solucionaria, encara que començava a desconfiar de que així fos. Parlant amb el doctor Felix Kersten, Himmler li va assegurar que desconfiava del president Risto Ryti perquè sabia que era anglòfil i maçó.
A Holanda:
El comandant de les forces alemanyes que servia la unitat holandesa, el general Kraus, va escriure a Göering per dir-li que tenien a milers d’holandesos en els regiments de transport de l’est i que la setmana passada un dels regiments havia sigut atacat. Kraus també li va assegurar que els holandesos havien fet més de 1.000 presoners i que se’ls hi havia concedit 25 creus de ferro.
En el patí de la Zentrallstelle, on la nit anterior hi havien concentrat a més de 2.000 jueus, després d’una breu entrevista, els alemanys, dirigits per Aus der Fünten, conduïen als jueus cap a l’esquerra (l’indult) o cap a la dreta (el camp de concentració de Westerbork). Els qui no varen poder ser interrogats varen ser enviats automàticament a Westerbork. Uns 600 varen ser enviats al camp de concentració.
A Polònia:
Els alemanys, després de que el dia anterior haguessin deportat a molts nens jueus del gueto de Varsòvia, varen ordenar que ara tots els nens dels orfenats del gueto es dirigissin a la Umschlagsplatz. Tots ells varen ser deportats i assassinats a Treblinka. Amb ells els va “acompanyar” el pedagog i autor de llibres per nens, Janusz Korczak, el doctor Goldszmit, que va fer que la canalla es posés a cantar mentre es dirigien als vagons.
A França:
El camp de concentració de Gurs va ser evacuat i la majoria dels presoners jueus varen ser deportats a Auschwitz i altres camps de concentració.
En el front oriental:
En el sector sud:
El 17º Exèrcit alemany va capturar la ciutat de Tikhoretsk mentre el 1º Panzer va travessar el riu Kuban.
A la Gran Bretanya:
El general nord-americà Dwight D. Eisenhower va ser nomenat comandant en cap de totes les forces aliades. En aquells moments els nord-americans preparaven la invasió al nord de l’Àfrica, l’Operació Torch.
A Nova Guinea:
Les tropes japoneses varen ocupar Kokoda.