Diumenge:

En el Reich:

Al migdia, Adolf Hitler els va relatar en els seus convidats algunes curiositats que l’hi havia tocat viure amb els delegats estrangers que l’havien visitat i va confessar-los que els més antipàtics, en la seva opinió, eren els belgues i va lamentar no haver fet empresonar al monarca Leopold III el 1940. Llavors es va burlar de la reunió que havien tingut Winston Churchill i Iosif Stalin el 12 d’agost. Pel dictador, Churchill només era a Moscou per buscar prestigi i va afirmar que els britànics l’havien errat en la seva operació a Creta.

A la tarda, Hitler va confessar-los que Churchill i el seu entorn havien decidit la guerra contra ells molt abans de 1939 i va dir-los que ho sabia gràcies a les informacions que l’hi havia donat Unity Mitford. A continuació va lloar a l’obrer francès, dient que feia productes de gran qualitat tot i la seva falta de mitjans de producció. Canviant de tema, va defensar la despesa que havia fet en el rearmament alemany i va afirmar que gràcies a ell i a la seva voluntat s’havien suprimit tots els problemes d’ordre financer i s’havia modernitzat l’Exèrcit. Dirigint-se a Alfred Jodl, Hitler li va dir que havia fet concedir a la Wehrmacht molts més mitjans dels que havia demanat i que havia tingut que lluitar molt per aconseguir-ho, enfrontant-se a persones que lluitaven a les seves esquenes. El dictador va afirmar que s’hi l’haguessin escoltat més la Kriegsmarine podria disposar de quatre grans unitats més i va defensar el Pla Quadriennal. També es va queixar de que tant la Kriegsmarine com l’Exèrcit no fessin les corresponents exigències per obtenir més unitats i va criticar de que no s’hagués fortificat el país fins que va començar la guerra quan ell ho havia exigit el 1936. Hitler a la vegada els va confessar que mai havia tingut cap disputa amb la gent que manejava les finances perquè imposava sempre la seva voluntat, tot i que va dir que Hjalmar Schacht era en tot l’oposició sistemàtica. En canvi va lloar a Fritz Reinhardt perquè, en la seva opinió, havia ajudat a recaptar més impostos sense que augmentés el cost de la vida i sense desvaloritzar la moneda. També va criticar que totes les lleis que s’aprovaven fossin criticades pels mateixos tres ministres, Schacht, Constantin von Neurath i Stanislaus, tot i que aquestes tres lleis no afectaven als seus ministeris i, per això, defensava que es plantegessin els problemes directament als ministres interessats.

Més tard, el major Gerhard Engel va explicar que a l’aeròdrom de Königsberg, un oficial de la base s’havia apoderat d’alguns productes alimentaris per destinar-los al mercat negre. Aquest relat va fer enfurismar a Hitler, que va exclamar que això era un sabotatge de l’esperit de resistència de la nació i va demanar arribar fins el final en l’assumpte i que s’enviés a la presó als culpables. Hitler va acusar de que els culpables serien segurament juristes, o inclús el seu ministre de Finances, i va lamentar que Martin Bormann no hi fos present entre ells per poder dictar com havien d’actuar.

A la Unió Soviètica:

A Moscou, després de passar uns quants dies a la capital soviètica, al matí, Churchill va agafar un avió per dirigir-se a Teheran.

A la Gran Bretanya:

Soldats Aliats, la majoria canadencs, es varen amuntegar en camions per dirigir-se als ports de la costa sud per després, el 19 d’agost, desembarcar a Dieppe. Només els caps d’aquells soldats coneixien la finalitat de l’operació.

En els Estats Units:

Un comitè especial dirigit per Bernard Baruch va fer un estudi sobre el problema de l’escassetat de cautxú en la situació de guerra, i va proposar racionar d’immediat el petroli i implantar un límit de velocitat.