Dimarts:
En el Reich:
A Ucraïna:
Adolf Hitler va rebre el gauleiter Lauterbacher i, juntament amb els demés convidats, va explicar que el gran mèrit de Hjalmar Schacht havia sigut posar en marxa el comerç d’exportació i va afirmar que quan es tractava d’enganyar a la gent l’antic ministre era incomparable. Després d’assegurar que la Wehrmacht era un agent de distribució ideal perquè els soldats enviaven a les seves famílies diversos productes dels països ocupats, el dictador va dir que si aconseguien augmentar el racionament a l’octubre els britànics veurien que ja no els podrien vèncer per fam com en la Primera Guerra Mundial. També va dir-los que no hi havia res més estúpid que una persona rica perquè els considerava avariciosos i, per aquest fet i per d’empobrir-los, volia tenir sempre oberts els casinos.
A Alemanya:
Wilhelm Frick va promulgar un decret segons al qual els alsacians i els lorenesos reconeguts com a alemanys rebrien la civitas germànica i podien servir a les files de la Wehrmacht. En seguit, els dos territoris es varen mobilitzar per ingressar a l’exèrcit alemany.
A França:
Els alemanys varen començar la construcció del Mur de l’Atlàntic.
A Polònia:
El Batalló policial 101 va començar una batuda contra els jueus a la ciutat de Miedzyrzec. Després de detenir-los varen conduir-los des de les seves cases fins a la plaça del mercat, on els varen maltractar tenint-los drets sota l’intens Sol. Els qui es varen resistir o no podien seguir-los varen ser assassinats al carrer i els qui a la plaça es movien també eren assassinats a trets. Els hiwis i alguns membres de la policia alemanya de la ciutat es varen divertir fuetejant-los. A més dels homes, les esposes d’alguns alemanys, com Wohlauf, l’esposa del capità Julius Wohlauf que estava embarassada, així com un grup d’infermeres de la Creu Roja alemanya, varen participar en aquella atrocitat. En total varen matar a un miler de jueus i varen deportar a altres 10.000 als camps d’extermini.
En el gueto de Varsòvia, el jove Israel Kanal va atemptar contra la vida del comandant de la Policia jueva, Jósef Szerynski, complint les ordres de la resistència jueva del gueto.
A Rússia:
La Policia de Campanya de l’Exèrcit va advertir a tots els grups d’Exèrcit que en els camps hi havia grups de gitanos que prestaven serveis als partisans. Aquesta Policia va afegir que si només es castigava a una part dels gitanos l’actitud seria més hostil cap a les forces alemanyes i encara donarien més suport als partisans i, per tant, proposava exterminar-los sense pietat.
A Líbia:
Erwin Rommel va conquerir la ciutat de Tobruk, que fins llavors estava sota el control dels britànics. A continuació, Rommel va avançar cap a Egipte.
En el front oriental:
En el sector sud:
A Stalingrad, la ciutat encara cremava després de l’atac alemany del 23 d’agost i els tancs alemanys varen atacar al sud de la ciutat. El Partit Comunista de la ciutat va declarar la ciutat en estat d’emergència.
Les avantguardes blindades del general Paul Ewald von Kleist varen entrar a Mozdok, a 80 quilòmetres de Grozny, el centre petrolífer més important de la Unió Soviètica, a 160 quilòmetres del mar Caspi.
A la nit, acompanyat per un grup de paracaigudistes, Nicolas Kusnietzov va ser llançat a la zona ocupada pels alemanys.
A la Gran Bretanya:
Al voltant de les tres de la matinada, Mark Clark va rebre rebre un telegrama de George Marshall en que li comunicava que els caps de l’Estat Major a Washington començaven a preocupar-se de l’èxit de la futura Operació Torch i li varen demanar només tirar-la endavant si estaven segurs d’aconseguir-ho. Un desembarcament a Tunísia ho trobava massa arriscat, en canvi va suggerir un desembarcament a Orà i Casablanca.
A la nit, Clark i Dwight D. Eisenhower varen ser convocats al 10 de Downing Street per sopar amb Winston Churchill. El primer ministre els va encoratjar a tirar endavant l’Operació Torch, amb independència dels problemes que poguessin sortir. Els va assegurar que tant Iosif Stalin com Franklin Delano Roosevelt també pensaven igual que ell en aquest tema. Clark li va manifestar que el que necessitaven eren decisions definitives i li va recriminar que els canvis que s’havien produït fins llavors només havien portat confusió. Churchill li va prometre acció.
A Nova Guinea:
Tropes japoneses varen arribar a la badia de Milne, a la punta est de l’illa, a prop de Rabi. A partir d’aquest dia va començar un contraatac australià. Aquesta va ser la primera derrota japonesa a terra.
A Guadalcanal:
Els nord-americans varen atacar embarcacions japonesos que transportaven reforços a Guadalcanal i els varen obligar a retrocedir.