Dimarts:

En el Reich:

A Ucraïna:

Adolf Hitler va rebre a l’almirall Erich Raeder i, amb els demés convidats, va criticar una vegada més als buròcrates acusant-los de suprimir l’alegria de la població i trobava intolerable que revisessin els paquets que enviaven els soldats del front oriental a les seves famílies. Canviant de tema, el dictador els va confessar que ara per ara no existia cap raó per firmar una pau amb els francesos perquè creia que seria un perill per la dèbil Itàlia. Una vegada més va assegurar que per guanyar una guerra es necessitava determinació i fermesa i va posar l’exemple de Frederic el Gran. Després de dir que Suïssa era una excepció a Europa que no es podia seguir tolerant, el líder alemany va reconèixer que ells mai dominarien el Mediterrani, però els va assegurar que tampoc ho farien els francesos després del tractat que els farien firmar. També va comentar que volia canviar l’estatus de Suècia. Irònicament va dir que no ho podien fer tot perquè llavors els seus successors no farien res més que dormir i per això els va explicar que havia de deixar un gran Exèrcit. Era de l’opinió de que quan la pau durava més de 25 anys s’acabava convertint en una cosa dolenta per al poble perquè considerava que era bo regenerar-se a través de les batalles. A continuació va insistir en que si no hagués actuat a temps Iosif Stalin hagués convertit Rússia en l’estat més poderós del món en deu o quinze anys i llavors haguessin necessitat dos o tres segles per eliminar-lo. Hitler va lloar la figura del dictador soviètic dient que havia elevat el nivell de vida de la seva població, ja que, segons ell, el poble rus no passava fam. Després de relatar-los que acabava de llegir un llibre consagrat a Stalin, els va dir que s’havia de reconèixer que era una personalitat extraordinària, tot i que va afirmar que era mentida que la Unió Soviètica fos un país socialista perquè el considerava l’encarnació del capitalisme d’Estat i va assegurar que gràcies a ell Europa s’havia salvat d’una invasió soviètica. El dictador també els va dir que l’estratègia dels britànics es basava en la vacil·lació i la por, però els va acusar de falta d’imaginació i de continuïtat en les seves idees. Pel que feia a ells, va assegurar que no tenien més opció que continuar lluitant perquè corrien el risc de ser aniquilats. Després de parlar de diversos temes sense importància, el dictador els va dir que el desembarcament de Dieppe els havia anat bé a ells per reforçar l’esperit defensiu i per comprovar les noves armes dels britànics. Parlant del trànsit entre canals, Hitler va assegurar que el Danubi seria una de les grans artèries del trànsit alemany i que el Mar Negre portaria immenses possibilitats en un futur.

 A França:

Els alemanys varen detenir a 7.000 jueus.

En el front oriental:

A Stalingrad:

Tot i l’eufòria per haver arribat a Stalingrad, alguns homes com el general Franz Halder, que estava lluny de la ciutat soviètica, no es deixaven emportar per aquesta eufòria. Halder va escriure que a prop de Stalingrad es vivia una greu tensió pels contraatacs soviètics i va deixar clar que les divisions alemanyes ja no eren molt fortes i que el comandament estava sota una forta tensió nerviosa.

A la Unió Soviètica:

El general soviètic Greorgy Zhukov va ser nomenat sots comandant suprem de l’exèrcit soviètic.

A Bulgària:

El govern búlgar va crear un Comissariat d’Afers Jueus que es va encarregar d’aplicar les mesures discriminatòries com ara l’assignació de residències, l’obligació de dur l‘Estrella Groga, reduccions en les racions de menjar…

En el nord de l’Àfrica:

Aquell dia es va donar d’alta al 950º Regiment Indi Lliure com a part integrant de l’exèrcit alemany i sota el comandament del tinent Kurt Krappe. Aproximadament el número d’indis lliures va ser de 3.000 voluntaris, un terç d’ells hindús, un altre terç musulmans del Punjab i la resta pertanyien a les ètnies sikh, jat, marathas o garhwallis, sent el seu número per origen de 1.503 hindús, 516 sikhs, 497 pakistanesos i 77 d’altres procedències.

En el Pacífic:

A les illes Salomó oriental va acabar la batalla naval entre les forces nord-americanes i japoneses que havia començat el 23 d’agost.

A Nova Guinea:

A la badia de Milne va desembarcar una altra avantguarda d’assalt amfíbia composta per marines japonesos. Si els japonesos conquerien la badia de Milne i les tres pistes d’aterratge d’avions que hi estava construint el comandant Douglas MacArthur, els japonesos podrien envoltar els monts Owen Stanley i ocupar Port Moresby. Les pistes d’aterratge de la badia de Milne, combinades amb la base aèria de Guadalcanal, els hi assegurarien en els japonesos el domini dels cels sobre el mar del Coral.