Divendres:
En el Reich:
A Ucraïna:
Adolf Hitler va pronunciar un extens monòleg en els seus convidats explicant les seves teories i les seves previsions. Primer es va mostrar indignat quan va saber que el dia anterior Joachim von Ribbentrop havia convidat al comte Galeazzo Ciano a una cacera. Hitler odiava la caça, i va comentar que s’havia d’explicar amb més fermesa les seves idees sobre la pràctica de la caça. Seguidament va criticar el fet de que Ciano encara no parlés l’alemany i, en canvi, Benito Mussolini cada cop el parlés millor. Llavors es va mostrar preocupat perquè els soviètics havien agafat l’esperit de resistència de la guerra entre Rússia i Japó de principis de segle, però estava convençut que tot podia canviar si alguna cosa li passés a Iosif Stalin. A continuació va explicar la seva interpretació de la història dient que solament durant l’Imperi Romà i a l’Espanya dominada pels àrabs hi havia hagut un factor poderós per la cultura a la història. Hitler va relatar que durant el temps de domini àrab a Espanya tots els grans científics, pensadors, astrònoms i matemàtics anaven a Espanya. També va lloar la figura de Miklos Horthy i la ciutat de Budapest, que la va qualificar com la més bella del Reich, i els va prometre que Berlín seria una enorme meravella. Finalment, Hitler va comentar que l’hi havien explicat que a Madrid es gaudia d’una situació molt bona de vida.
A la tarda, Hitler va continuar explicant les seves teories en els seus convidats i els va dir que tenien que protegir les ciutats de Weimar, Nuremberg i Stuttgart perquè tenien infinitats de monuments culturals. Després d’assegurar que si hagués bombardejat Nova York hauria tingut un efecte devastador pels seus rasca-cels, el dictador va afirmar que seguir el patró or com feien els nord-americans només conduïa a conseqüències absurdes. També va afirmar que la Kriegsmarine era qui es defensava millor dels bombardejos perquè, en la seva opinió, podia disparar amb més precisió.
A prop de l’estació de Tolsti Lies, no lluny de la ciutat de Tchernigov, Nicolas Kusnietsov, que s’havia llançat el 25 d’agost de 1942 amb uns quants homes a la zona de control alemanya, va entrar en contacte amb el comandant dels partisans, Medviedev.
A Polònia:
Per culpa de la quantitat de cadàvers que hi havia a terra, durant aquell dia fins el 3 de setembre es va suspendre els transports que es dirigien al camp d’extermini de Treblinka.
A Alemanya:
En una important reunió, Adolf Eichmann va presentar als seus subordinats el pla de Heinrich Himmler per deportar tots els jueus del Reich abans del final d’aquest any, tot i que ja deixaven la porta oberta a que s’allargués fins el juny de 1943. En la reunió hi eren presents els diferents representants del seu servei a l’estranger i, de forma excepcional, Rudolf Hoess. Molt probablement, en aquesta reunió va parlar del genocidi al poble jueu.
A la vegada, el Govern va ordenar l’arrest de tots els sacerdots catòlics que protegissin als jueus.
Aquell dia va entrar en funcionament el subcamp de Wittenberge, depenent de Neuengamme, perquè els presoners treballessin per la fàbrica Kurmärkische Zellwolle und Zellulose AG.
A França:
Els alemanys varen deportar 1.000 jueus de París al camp d’Auschwitz. Entre les víctimes hi havia 150 nens.
En el front oriental:
En el sector nord:
Els soviètics varen començar una contraofensiva a Leningrad.
En el sector sud:
La responsabilitat de la defensa general del sector de Stalingrad va quedar a càrrec del general Georgi Zhukov.
En el Mediterrani:
Els britànics varen enfonsar el buc cisterna Dielpi, que havia sortit d’Itàlia i es dirigia al nord de l’Àfrica, amb 2.200 tones de combustible per als avions.