Diumenge:

En el Reich:

A Ucraïna:

A la tarda, Adolf Hitler va explicar en els seus convidats que a la Unió Soviètica era a on el comunisme original mostrava el seu rostre i que, per tant, davant dels partisans l‘exèrcit alemany havia d’efectuar operacions de neteja en una guerra salvatge i va afirmar que fins que no hagués exterminat els jueus no hauria acabat amb la seva feina. Després de parlar de quatre temes banals, el dictador va assegurar que haver aconseguit posar en marxa la xarxa ferroviària russa havia sigut tota una gesta.

En la conferència militar, Hitler, enfadat pel transcurs del conflicte oriental, va criticar amb duresa als alts comandaments acusant-los de falta d’intel·ligència, d’adaptabilitat mental i d’incapacitat. El general Franz Halder va anotar en el seu Diari que la conferència s’havia tornat a convertir en ofensives crítiques de Hitler a la capacitat de lideratge dels més alts comandaments.

A Alemanya:

A la una de la matinada va sonar per segon cop aquell any l’alarma antiaèria a la ciutat de Dresden. Com l’últim cop no hi va haver detonacions.

---

La Gestapo va detenir a Harro Schulze-Boysen després d’haver interceptat un missatge clandestí cap als russos.

El príncep Constantí de Baviera i Marie-Adelgunde de Hohenzollern es varen casar en una boda civil en el Saló Roig del castell de Sigmarine. L’endemà tindria lloc la boda religiosa.

A Luxemburg:

Alemanya es va annexionar Luxemburg i varen introduir el servei militar obligatori a la Wehrmacht. Els luxemburguesos varen respondre immediatament amb una vaga general. El Reichkommisar va instaurar en seguit l’estat de guerra i la repressió es va incrementar.

A Polònia:

Johann Paul Kremer va ser destinat a Auschwitz.

A Àustria:

En el segon arbitratge de Viena, Romania va ser obligada per Alemanya i Itàlia a cedir les regions de Transilvània i Szekler Zipfel a Hongria. D’aquesta manera, els romanesos varen perdre 43.500 quilòmetres quadrats i 2,5 milions de persones. A canvi, els alemanys i els italians varen prometre donar garanties sobre el territori romanès sobrer.

A França:

L’arquebisbe de Toulouse, Jules-Gérard Saliège, va publicar una carta pastoral afirmant amb rotunditat que tant els jueus francesos com els estrangers eren éssers humans i no havien de pujar als trens com bestiar. Monsenyor Théas, bisbe de Montauban, va fer llegir a totes les esglésies de la seva diòcesis aquella protesta contra les “doloroses i a vegades horrible” deportacions que, segons es deia a la carta, s’estaven duent a terme amb un salvatgisme brutal.

En el front oriental:

A Stalingrad:

Al matí, la 29º Divisió Motoritzada alemanya va interceptar a milers de soldats soviètics que vaguejaven per l’estepa. El comandant de la 208º Divisió soviètica es va rendir amb tot el seu Estat Major. Sense disparar cap tret varen caure en mans alemanyes camions, carros i centenars de peces d’artilleria. Llavors, Hermann Hoth va enviar els seus panzers al nord per reunir-se amb els carros del general Friedrich Paulus, procedents del corredor cap al Volga. El quarter general del Grup d’Exèrcits B va informar en el general Paulus de que consideraven que el 4º Exèrcit Panzer havia aconseguit a les deu del matí un cap de pont a Gravrilovka i que ara depenia de que el seu 6º Exèrcit concentrés totes les seves forces possibles per començar un atac direcció al sud. Incomprensiblement, Paulus no es va moure. Veient les temptatives soviètiques de trencar el seu dèbil corredor cap el Volga, es va negar a enviar tropes al sud. Més tard, Paulus va rebre un altre missatge urgent demanant-li que avancés cap al sud, però de nou no va contestar. Mentre Paulus es quedava quiet amb els seus soldats, Andrei Yeremenko va separar a més de 20.000 soldats soviètics de l’estepa entre el Don i Stalingrad.

A Egipte:

A les vuit de la tarda, Erwin Rommel va atacar amb el conjunt de l’Afrikakorps, el 20º Cos Italià, la 90º Divisió lleugera i la Divisió paracaigudista Folgore a les tropes britàniques a El Alamein en la Batalla d’Alam Halfa, on varen destruir 67 tancs britànics per 49 de seus. L’objectiu de Rommel era rodejar les posicions britàniques amb quatre divisions blindades, dues d’alemanyes i dues d’italianes, i avançar pel desert per després dirigir-se al nord, cap a la costa. Però els britànics sabien prèviament de l’atac gràcies als missatges interceptats a Enigma i la clau italiana C 38m, que també havien aconseguit desxifrar. Els britànics sabien l’hora, les rutes i la càrrega de l’atac. D’aquesta manera, les forces de l’Eix es varen topar amb les mines que havien acabat de col·locar els britànics mentre eren atacats per les metralladors britàniques i no varen travessar la zona amb la rapidesa prevista per Rommel. Els panzers alemanys no varen poder tirar més de 15 quilòmetres quan en pensaven avançar 50. Per facilitar més la defensa britànica, els avions de la RAF varen llançar bengales per il·luminar el camp de batalla i els bombarders Wellington varen bombardejar les columnes de blindats alemanys. El general Georg von Bismarck, comandant de la 21º Panzer, va morir aquella nit i el general Walther Nehring, comandant de l’Afrikakorps va ser ferit de gravetat per un fragment de bomba. Un bombarder britànic va atacar el cotxe de Fritz Bayerlein i va matar a diversos oficials, entre ells l’oficial de subministraments Walter Schmidt. A més, els britànics varen enfonsar el creuer San Andreas, que portava combustible essencial per als carros de combat.

A l’Atlàntic:

El U-564 de Teddy Suhren, que estava tornant a Brest, va enfonsar un gran carregador noruec d’unes 8.000 tones.