Dilluns:

En el Reich:

A Ucraïna:

En el quarter general de Vinnitsa, Adolf Hitler va explicar en els seus convidats que en el seu temps l’hi havia preguntat a David Lloyd George per què no havia imposat el seu punt de vista alhora de firmar el Tractat de Versalles. El primer ministre, segons Hitler, l’hi hauria confessat que no s’hauria pogut imposar a la voluntat del president Woodrow Wilson i que a més s’havia trobat amb els francesos intrigant contra ell. Parlant de les relacions entre Gran Bretanya i d’Alemanya i després d’assegurar que els britànics i els francesos no haguessin pogut combatre si la Primera Guerra Mundial hagués continuat el 1919, Hitler va afirmar que el discurs del duc de Windsor als ex combatents britànics, on els havia dit que el seu objectiu era l’aliança entre la Gran Bretanya i Alemanya, havia sigut un cop de gràcia per l’antic monarca. Els va recordar que com a resultat d’aquell discurs, una delegació d’ex combatents havia viatjat a Berlín, on hi va haver una gran entesa. Hitler creia que els britànics s’equivocaven “atacant” al seu rei, Jordi VI, perquè estava convençut de que el monarca estava a favor d’una pau amb Alemanya i va acusar un cop més a Winston Churchill, de qui va dir de no tenir caràcter, i als jueus de que hi hagués guerra entre els dos pobles. En parlar dels jueus, Hitler va assegurar que les nacions que no eliminaven als jueus acabaven tard o d’hora en devorades per ells.  

Després, Hitler es va reunir un altre cop amb l’Alt Comandament militar. El dia anterior els havia esbroncat de males manera. En aquesta trobada els va dir que els soviètics necessitarien més reforços per les baixes que estaven patint i va assegurar que al final s’acabarien enfonsant. A continuació, els va explicar que tenia de sis a vuit divisions per atacar Leningrad. El dictador també va demanar-li en el mariscal Wilhelm List, comandant en cap de les operacions del Caucas, perquè reunís totes les seves forces disponibles amb l’objectiu d’avançar cap a Grozny, el camp petrolífer més gran de la Unió Soviètica, a 160 quilòmetres del mar Caspi. Franz Halder va apuntar en el seu Diari que Hitler havia dit que quan entressin a Stalingrad eliminessin tota la població masculina perquè els considerava perillosos. A la població femenina, va apuntar Halder, tenia que ser enviada a un altre lloc, tot i que no va especificar a on. 

A Alemanya:

Els alemanys varen detenir a l’espia alemany Harro Schulze-Boysen en el Ministeri de l’Aire.

---

Després de que el dia anterior hagués tingut lloc la boda civil, el príncep Constantí de Baviera i Marie-Adelgunde de Hohenzollern es varen casar per l’Església en el castell de Sigmarine en una cerimònia que va durar dures hores. Es va llegir un telegrama del papa Pius XII i es va celebrar una missa acompanyada amb un cor i una tocata de Bach. Els recents casats varen passar una curta llunya de mel en el llac Wörthersee.

A Bielorússia:

Heinrich Himmler va ordenar a un destacament de l’Einsatzgruppen d’executar a un centenar de presoners a la presó de Minsk per veure amb els seus propis ulls les execucions. Segons Erich von dem Bach-Zalewski, que va presenciar l’escena, el cap de les SS pràcticament es va desmaiar en veure ‘efecte de la primera ràfega del batalló d’execució. Uns minuts més tard, quan les bales no varen matar a dues dones jueves, Himmler es va posar histèric.

A Egipte:

A El-Alamein, a Alam Halfa, Erwin Rommel no va aconseguir trencar les defenses britàniques després reprendre la seva ofensiva amb la intenció de rebutjar el 8º Exèrcit britànic i acabar el seu avanç sobre Alexandria i el Nil. Els camps de mines, els avions de guerra i l’artilleria britànica van alentir l’avanç dels Panzer. L’avanç alemany cap a l’est del nord de l’Àfrica va quedar definitivament aturat quan varen perdre 3.000 homes per 1.750 del 8º Exèrcit britànic del comandant Bernard Law Montgomery. El mateix Rommel va estar a punt de morir quan la Desert Air Force (DAF) va bombardejar i metrallar al Kampstaffel (el quarter general tàctic). A la tarda, els alemanys ja no tenien combustible i no els hi arribava subministraments per abastir als 274 tancs que encara quedaven en servei. Per empitjorar encara més les coses pels alemanys, tots els petroliers italians que es dirigien a la costa africana varen ser enfonsats pels submarins britànics. Winston Churchill va telegrafiar a Franklin Delano Roosevelt i a Iosif Stalin aquell mateix matí per anunciar-los que Rommel havia començat l’atac pel qual tan s’havien preparat. 

A la Gran Bretanya:

Els britànics varen fer el primer vol del caça Martin Baker MB 3, però la prova va ser un fracàs en estavellar-se l’aparell i en morir el pilot. En conseqüència, el programa del Martin Baker MB 3 va ser suspès.