Dijous:

En el Reich:

A Ucraïna:

En el quarter general de Vinnitsa, Adolf Hitler va afirmar que la terra era propietat nacional i va assegurar que quan explotessin les terres agrícoles d’Ucraïna hi podrien treure més aliments que no pas en les terres alemanyes i va dir que si renunciessin a la producció de vi tindrien grans cultius de fruita.

A la tarda, Hitler va lamentar un cop més que Francisco Franco no reconegués l’ajuda alemanya durant la Guerra Civil espanyola i va dir que el dictador espanyol hauria d’aixecar un monument a la glòria del Junker 52, ja que aquest aparell podia volar directament de Stuttgart a Espanya. Pensant un cop més en que podria arribar a pactar amb els britànics, Hitler va explicar que convenia insistir en explicar que Alemanya no feia la guerra al poble britànic sinó en els seus governants. També els va parlar sobre la seva col·lecció d’art i va demanar que ensenyessin als britànic a apreciar a Alemanya i no només l’Alemanya de Goethe.

---

A Polònia:

El president del Consell Jueu del gueto de Lódz, Chiam Rumkowski, va rebre l’ordre de deportar 20.000 jueus del gueto per ser eliminats.

---

Els alemanys varen reobrir de nou, després de que s’haguessin aturat, els transports de trens cap al camp d’extermini Treblinka. Els transports es varen tenir que aturar durant aquell temps per la quantitat de cadàvers que hi havia pel terra. Christian Wirth va ser un dels responsables de treure els cadàvers. A partir d’aquell dia varen tornar a enviar-se transports des del gueto de Varsòvia, d’on provenien la majoria de les víctimes del camp. Precisament, en el gueto de Varsòvia, la Gestapo va capturar alguns dirigents de l’Organització de la Lluita Jueva (Zydowska Organizacia Bojowa o ZOB) i els va matar. També es varen descobrir armes, que varen ser confiscades.

A Alemanya:

Per les seves victòries al nord de l’Àfrica, les últimes l’1 de setembre quan va aconseguir destruir 17 aparells, el pilot Hans-Joachim Marseille va ser un dels candidats a rebre els Brillants per la seva Creu de Cavaller.

A França:

A la nit, a les illes anglesa-normandes, dotze comandos britànics varen desembarcar en un far alemany que també s’utilitzava com emissora de ràdio. Els set alemanys que hi havia en el far varen ser capturats, juntament amb els seus llibres de claus i el seu equip de ràdio va ser destruït.

En el front oriental:

A Stalingrad:

Wolfran von Richtofen va llançar un atac aeri massiu que va durar 24 hores i que va deixar Stalingrad en flames. A la llarga aquest atac va ser avantatjós pels soviètics perquè es varen poder refugiar en els edificis que els alemanys havien deixat en runes i es varen poder defensar millor de l’entrada del 6º Exèrcit.

Veient que les coses no anaven bé, Iosif Stalin va enviar un telegrama al general Gregory Zhukov a Malaia Ivanovka, a la riba occidental del Volga, a 80 quilòmetres de Stalingrad. El dictador soviètic el va informar que la situació s’havia deteriorat, que els alemanys es trobaven a tres quilòmetres de Stalingrad i que havia ordenat que els comandants de les forces del nord i del nord-oest de la ciutat ataquessin d’immediat als alemanys. Però Zhukov no podia llançar un atac tan ràpid i va trucar al dictador per explicar-li i demanar-li temps. Stalin li va donar temps fins al 5 de setembre.

A Egipte:

Després d’una ràpida incursió britànica amb tota la potència de la seva artilleria, Erwin Rommel va decidir renunciar a trencar el front britànic i l’Afrikakorps es va tenir que replegar sobre les seves posicions de defensa. En aquells moments l’Afrikakorps es trobava a només 25 quilòmetres d’Alexandria, però ja no tenia ni combustible ni forces per seguir avançant. Aquell va ser el punt màxim en que va arribar l’Eix en el nord de l’Àfrica durant la Segona Guerra Mundial. A més, els Aliats varen enfonsar dues embarcacions italianes que es dirigien a la zona.

A Suïssa:

Issac Sternbuch, el representant a Suïssa de l’organització jueva ortodoxa, va enviar a Jacob Rosenheim de Nova York un telegrama en que afirmava que els alemanys estaven evacuant el gueto de Varsòvia i matant “de manera bestial al voltant de 100.000 jueus” i va assegurar que la resta dels jueus europeus patirien el mateix destí. També va afegir que amb els cossos de les víctimes els alemanys en fabricaven sabons i adobs artificials. L’endemà es varen discutir aquestes informacions a Nova York en una gran reunió de les organitzacions jueves nord-americanes més importants.

A la Gran Bretanya:

Per commemorar el tercer aniversari de la guerra, el rei Jordi VI va convocar al poble a una jornada d’oració nacional.

A Espanya:

El govern espanyol va fer pública la destitució del ministre Ramón Serrano Súñer com a ministre d’Afers Exteriors i l’entrada del general Francisco Gómez Jordana en el seu lloc.

En els Estats Units:

El president Franklin Delano Roosevelt finalment va aprovar l’Operació Torch en que ordenava desembarcament simultanis a Casablanca, en el Protectorat francès de Marroc i a Algèria. Les tropes nord-americanes haurien de liderar l’operació a Casablanca i Orà, mentre que els britànics ho farien a Alger.