Dimarts:

En el Reich:

Al matí, Heinrich Himmler va rebre tractament del seu doctor Felix Kersten i ara li va assegurar, recordant el seu viatge a Finlàndia de finals de juliol, que el president Risto Ryti mai seria una amic per ells i que això el convertia en un enemic. En preguntar-li el per què d’aquell canvi d’opinió sobre els finlandesos, Himmler li va respondre que no els donava el suport esperat i va afirmar que tant Risty com Gustav Mannerheim eren maçons. Llavors, li va explicar que li havia demanat a Adolf Hitler que unís les forces alemanyes que encara hi havien a Finlàndia per dur a terme un cop d’Estat que creés un govern nacionalsocialista amb l’ajuda de les SS de Finlàndia. Hitler, segons Himmler, havia aprovat el pla, però havia demanat esperar. Llavors, va exclamar que enviaria al govern finlandès actual a un camp de concentració. Kersten, irritat davant d’aquells comentaris, li va etzibar que ara ja sabia com a finlandès que era quin seria el seu destí i el va amenaçar de que hauria de contractar a altres metges per curar-li els seus dolors estomacals. Somrient, Himmler li va assegurar que no li faria mai res a ell perquè sense els seus tractament no podria viure.

A Alemanya:

A la ciutat de Waldshut es varen reunir per primer cop els caps dels serveis d’intel·ligència alemany i suïs, Walther Schellenberg i el coronel suïs Roger Masson, respectivament. Masson va ser dut a la reunió per l’assistent de Schellenberg, Hans Eggen, un cap de brigada de les SS que, convenientment, també era representant a Suïssa d’una companyia de Berlín amb interessos econòmics a Lausana. El coronel tenia diverses demandes específiques que formular, mentre que Schellenberg li va parlar de la idea d’obrir un canal de comunicació per arribar a una pau per separat amb la Gran Bretanya i els Estats Units que permetés als alemanys concentrar-se en atacar a la Unió Soviètica. Masson, que tenia altres requeriments però que va preferir guardar-los per més endavant, va començar demanant ajuda en dos assumptes sense importància. El primer tenia que veure amb un treballador del consolat de Suïssa a Stuttgart que havia sigut arrestat, acusat d’espionatge i condemnat a mort. Schellenberg li va prometre alliberar-lo. A continuació, Masson li va demanar la seva ajudar per silenciar una agència de premsa dirigida a Viena per dos suïssos pro-nazis que atacaven constantment Suïssa. Schellenberg va prometre ajudar-lo.

---

De la ciutat de Dresden va sortir un comboi amb 50 jueus cap al camp de concentració de Theresienstadt, on hi arribarien el dia 11. 39 moririen en aquell camp i la resta varen ser enviats més tard a Auschwitz per ser eliminats.

---

Bombarders britànics varen bombardejar la ciutat de Düsseldorf. Entre les bombes que varen llançar n’hi havia moltes que pesaven dues tones, les anomenades bombes de demolició. 

A Bielorússia:

El comissari general de la Rutènia Blanca de Minsk va propugnar que s’accelerés l’eliminació dels jueus i la reducció al mínim essencial de la força de treball especialitzada jueva que quedava.

A la Gran Bretanya:

Alan Brooke es va queixar de que Winston Churchill pressionés als comandants Harold Alexander i Bernard Law Montgomery perquè llancessin un atac al nord de l’Àfrica abans de que estiguessin preparats.

En els Estats Units:

Un petit avió japonès que s’havia enlairat des d’un submarí va llançar unes bombes incendiàries a prop d’Oregon, provocant la crema d’un bosc. Aquest va ser l’únic atac japonès a la zona continental nord-americana.